Què tenen en comú Internet, la xarxa mundial d'aeroports, el proteoma humà, la música, L'origen de les espècies de Darwin, el sistema de correu d'una empresa, la xarxa metabòlica cel·lular dels humans i el cervell de la mosca Drosophila? Tot són xarxes complexes reals amb característiques similars. Aquesta propietat és la que ha aprofitat un equip de l'Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) per desenvolupar una tècnica que permet representar geomètricament aquests sistemes a diferents escales com si fossin mapes cartogràfics.

Els investigadors de l'UBICS M. Ángeles Serrano, Guillermo García-Pérez i Marián Boguñá, que han dut a terme l'estudi que ara publica Nature Physics, han aplicat a aquests sistemes reals la tècnica que en física estadística es coneix com a grup de renormalització. «Aquesta tècnica permet explorar un sistema a diferents resolucions espacials, com una mena de microscopi invers que ens possibilita fer un zoom cap enfora i augmentar l'escala a la qual fem l'observació», apunta la professora d'investigació ICREA M. Ángeles Serrano, directora del treball.