Un equip d'investigadors de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), de la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (UNC-CH, EUA) i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), ha detectat la primera superfulguració observable a ull nu de l'estrella Pròxima del Centaure, la més propera al Sol. Els resultats obtinguts limiten l'habitabilitat del planeta Pròxima b, que orbita aquesta estrella.

Una fulguració és un fenomen que provoca un augment de la brillantor de l'estrella a causa de la seva activitat magnètica. En el cas de Pròxima del Centaure, una estrella més activa que el Sol, aquestes fulguracions emeten quantitats letals de radiació ultraviolada i partícules carregades, com ara protons, que poden destruir l'ozó (O3) de l'atmosfera del planeta Pròxima b. Aquesta recerca, publicada a la revista The Astrophysical Journal Letters, estableix que la distribució temporal d'aquestes superfulguracions és d'almenys cinc per any, fet que implica que el 90 % de l'O3 de Pròxima b quedaria eliminat en cinc anys, i la resta s'eliminaria en escales de 100.000 anys», explica Octavi Fors (ICCUB, UCN-CH, RACAB), un dels autors del treball.

«El fet que Pròxima b no tingui ozó, i que el nivell de radiació ultraviolada sigui unes cent vegades més intens que el que pot suportar el microorganisme més resistent conegut, constreny molt el tipus de vida possible a la superfície del planeta. Aquesta s'hauria de circumscriure a organismes extremadament resistents a la radiació ultraviolada», remarca Daniel del Ser (ICCUB, UNC-CH, RACAB), coautor de l'estudi. «De fet —continua l'investigador—, les formes de vida que no estiguin protegides sota una superfície (un oceà, per exemple) difícilment podrien sobreviure en un planeta exposat a aquest tipus d'emissions ultraviolades tan violentes».