El canvi climàtic accelera el desgel extrem a Groenlàndia, amb impactes globals
Notícia | 16-09-2024
El canvi climàtic està accelerant el desgel del gel a Groenlàndia de manera alarmant, amb greus implicacions no només per a l’Àrtic, sinó també per al clima global, incloent-hi Europa. Segons un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Barcelona, els episodis de fusió extrema, — els períodes en els quals grans àrees de neu i de gel es fonen ràpidament— han estat aproximadament el doble de freqüents durant els estius de les últimes dècades en comparació amb el període 1950-1990. El treball, publicat a la revista Journal of Climate de l’American Meteorological Society, mostra que durant l’última dècada s’han assolit els màxims d’anys de fusió extrema a Groenlàndia. Per exemple, durant l’estiu del 2012 es van fondre 610 gigatones de gel (l’equivalent a 244 milions de piscines olímpiques), i el 2019 es van fondre 560 gigatones (224 milions de piscines olímpiques).
La recerca del grup Antarctica, Arctic and Alpine (ANTALP) del Departament de Geografia de la UB l’han liderat els professors i investigadors de la Facultat de Geografia i Història Josep Bonsoms i Marc Oliva, l’investigador de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE-CSIC) Juan Ignacio López-Moreno, i Xavier Fettweis, de la Universitat de Lieja (Bèlgica).
Desenvolupament del desgel a Groenlàndia
El treball ha analitzat els episodis de fusió extrema a Groenlàndia entre els anys 1950 i 2022. Els resultats mostren les xifres de la pèrdua d’aigua de desglaç que, de mitjana, ha arribat a unes 300 gigatones per any — l’equivalent a un volum d’uns 48 milions de piscines olímpiques per any— entre els anys 1980 i 2010. A més, aproximadament el 40 % dels episodis de fusió han estat extrems en les darreres dècades. Aquesta xifra augmenta fins al 50 % a les zones més fredes del nord i nord-oest de l’illa. «Aquesta pèrdua de fusió glacial superficial s’ha de sumar a la d’altres processos dinàmics, com el despreniment d'icebergs directament al mar i el flux de glaceres cap a l’oceà, ambdós accelerats per l’augment de la fusió», afegeixen els investigadors de la UB.
Augmenta el risc de despreniments de grans blocs de gel
Els fenòmens de fusió de gel s’han vinculat directament amb l’escalfament global, ja que, segons estudis recents, l’Àrtic s’està escalfant a un ritme quatre vegades superior al mitjà mundial a causa de l’augment de gasos d’efecte hivernacle. Els autors de l’estudi expliquen que «l’augment de la fusió està estretament relacionat amb episodis de calor extrema causats per masses d’aire anticiclòniques més freqüents, càlides i humides procedents de latituds més septentrionals». «Aquests patrons atmosfèrics mantenen l’aire estancat sobre Groenlàndia durant l’estiu, i augmenten la radiació solar i redueixen l’albedo (reflectància de la llum solar) de la neu i el gel, cosa que accelera encara més l’escalfament i la fusió», afegeixen.
Segons els investigadors de la UB, el desgel està tenint lloc en àrees més elevades del casquet de gel, on anteriorment no s’observava fusió de gel entre 1950 i 1990. Aquesta situació ha creat esquerdes i altres canvis estructurals en la capa de gel, i augmenta el risc de despreniments de grans blocs de gel cap a l’oceà. «Els informes climàtics internacionals anticipen un augment significatiu de les temperatures en les regions polars, fet que acceleraria la tendència que hem observat en aquest estudi», afegeixen els investigadors.
Desenvolupament del desgel a Groenlàndia
El treball ha analitzat els episodis de fusió extrema a Groenlàndia entre els anys 1950 i 2022. Els resultats mostren les xifres de la pèrdua d’aigua de desglaç que, de mitjana, ha arribat a unes 300 gigatones per any — l’equivalent a un volum d’uns 48 milions de piscines olímpiques per any— entre els anys 1980 i 2010. A més, aproximadament el 40 % dels episodis de fusió han estat extrems en les darreres dècades. Aquesta xifra augmenta fins al 50 % a les zones més fredes del nord i nord-oest de l’illa. «Aquesta pèrdua de fusió glacial superficial s’ha de sumar a la d’altres processos dinàmics, com el despreniment d'icebergs directament al mar i el flux de glaceres cap a l’oceà, ambdós accelerats per l’augment de la fusió», afegeixen els investigadors de la UB.
Augmenta el risc de despreniments de grans blocs de gel
Els fenòmens de fusió de gel s’han vinculat directament amb l’escalfament global, ja que, segons estudis recents, l’Àrtic s’està escalfant a un ritme quatre vegades superior al mitjà mundial a causa de l’augment de gasos d’efecte hivernacle. Els autors de l’estudi expliquen que «l’augment de la fusió està estretament relacionat amb episodis de calor extrema causats per masses d’aire anticiclòniques més freqüents, càlides i humides procedents de latituds més septentrionals». «Aquests patrons atmosfèrics mantenen l’aire estancat sobre Groenlàndia durant l’estiu, i augmenten la radiació solar i redueixen l’albedo (reflectància de la llum solar) de la neu i el gel, cosa que accelera encara més l’escalfament i la fusió», afegeixen.
Segons els investigadors de la UB, el desgel està tenint lloc en àrees més elevades del casquet de gel, on anteriorment no s’observava fusió de gel entre 1950 i 1990. Aquesta situació ha creat esquerdes i altres canvis estructurals en la capa de gel, i augmenta el risc de despreniments de grans blocs de gel cap a l’oceà. «Els informes climàtics internacionals anticipen un augment significatiu de les temperatures en les regions polars, fet que acceleraria la tendència que hem observat en aquest estudi», afegeixen els investigadors.
Projeccions futures i impactes a Europa
El desgel de Groenlàndia té conseqüències globals, ja que es tracta d’un dels grans contribuïdors a l’augment del nivell del mar i afecta també els patrons de circulació atmosfèrica. Segons els investigadors, aquestes alteracions també poden influir en el clima d’Europa. «Aquests canvis en els patrons de temperatura i de precipitació podrien impactar en les activitats socioeconòmiques, els ecosistemes i poden contribuir a augmentar els extrems climàtics en regions properes de l’Atlàntic Nord», destaquen.
A més, els investigadors també adverteixen que els escenaris climàtics projectats indiquen un augment d’aquests episodis: «Això posa en relleu la urgència de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per mitigar els impactes del canvi climàtic en les pròximes dècades», conclouen.
via NotíciesUB
