El Dr. Carles Santacana imparteix la ponència principal en l'acte als represaliats pel franquisme de la UB

Notícia | 30-01-2023

Dijous 26 de gener, la Universitat de Barcelona va homenatjar, en un acte solemne al Paranimf de l’Edifici Històric, les persones de la comunitat UB que van ser represaliades durant el franquisme (1939-1975), entre les quals hi havia nombrosos noms d’una generació brillant, coneguts per la seva trajectòria posterior com a docents, intel·lectuals, polítics i escriptors. Hi van participar, entre d’altres, el rector, Joan Guàrdia; el ministre d’Universitats, Joan Subirats, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.

En primer lloc, va obrir l’acte el rector, Joan Guàrdia, assenyalant la solemnitat i significació especial del moment. «Les parets d’aquest edifici tenen memòria i han estat testimoni de moments gloriosos, però també de repressió i barbàrie», va manifestar.

Seguidament, el catedràtic i cap del Departament d’Història i Arqueologia, Carles Santacana va pronunciar una ponència en què va repassar dos moments àlgids de la repressió franquista a la UB. El primer, en la immediata postguerra, amb l’exili dels rectors Jaume Serra Húnter i Pere Bosch Gimpera i la depuració de més de 135 docents, amb què es va fer palesa la voluntat explícita de Franco d’aniquilar la significació de la Universitat Autònoma de Barcelona, per democràtica i catalanista. El segon, amb la creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al convent dels Caputxins el 1966, on la repressió desfermada del règim va propiciar que el franquisme perdés definitivament la universitat. Santacana va cloure la ponència amb un record explícit de Bosch i la citació d’un fragment de l’autobiografia d’aquest rector en el seu exili mexicà, adreçada als joves de Catalunya, amb què s’enllaçaven dues generacions: la de l’exili i la de les esperances de canvi que començaven a néixer als anys seixanta.

Posteriorment, es van lliurar les plaques commemoratives a la setantena de persones homenatjades. Havien estat estudiants, personal d’administració i serveis i professors de la Universitat, castigats per les seves idees polítiques i pel seu compromís amb la llibertat i la democràcia. En les medalles, que en molts casos van recollir familiars, van brillar noms tan coneguts com els de Ramon Aramon, Guillem Díaz Plaja, Alexandre Galí, Jordi Maragall, Santiago Pi i Sunyer, Ferran Soldevila, Carles Riba, Joaquim i Josep Ramon Xirau, Antoni i Joaquim Trias, Josep M. Bricall, Josep Fontana, Ernest Lluch, Andreu Mas-Colell, Miquel Roca, Jordi Solé i Tura, Manuel Vázquez Montalbán o Josep M. Valverde, entre molts altres. La Dra. Rosa Lluch, professora de la Facultat, va recollir la placa que homenatjava el seu pare, Ernest Lluch.

Va intervenir també, Mari Carmen Serra, neta del rector de la UB Jaume Serra Húnter (1931-1933), «el más humilde de los sabios», com va voler recordar, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil. Deixeble ella mateixa de Pere Bosch Gimpera, va recordar la rellevant contribució dels intel·lectuals i acadèmics de la Segona República Espanyola a la universitat mexicana. El catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Robert Rodríguez Roisín, molt emocionat durant tot el seu parlament, va recordar com va viure en primera persona la creació del SDEUB i, així, va donar veu als represaliats de la generació dels seixanta de la Universitat de Barcelona durant el franquisme.

En la cloenda de l’acte, la consellera Gemma Ubasart va palesar el paper de la universitat en la lluita per la recuperació de la democràcia i va recordar la necessitat de tenir polítiques de memòria com les d’aquest acte per reparar les injustícies comeses en temps de manca de llibertats. Al seu torn, el ministre Joan Subirats va donar testimoni de la repressió que va patir ell mateix el 1974, llegint una carta del rector de la UB d’aleshores, que li prohibia accedir als recintes universitaris per haver format part d’una reivindicació democràtica. «Aquest acte ens recorda que no tot està guanyat, i ens posa en alerta perquè els temps foscos no tornin», va finalitzar.

El rector va tancar l’acte anunciant que, a partir de l'acte, cada 26 de gener es farà un record institucional. La de dijous va ser «la primera pedra per reconstruir la memòria col·lectiva». «Som una institució que no vol ser indiferent i que no vol perdre la memòria. Honor i glòria a tots aquells que porten el nom de la Universitat de Barcelona com a sinònim de compromís, justícia, democràcia i pau», va concloure Guàrdia.

Fotografies en l'àlbum de Flickr.

 

Via NotíciesUB

 


Comparteix-ho: