Entrevista a Sílvia Canalda i Ramon Dilla, autors de "Les pintures de la Universitat de Barcelona (I)": "El dipòsit de la Universitat de Barcelona és el més extens que té el Prado en una institució no museística, i també, un dels més antics"

Els Drs. Sílvia Canalda i Ramon Dilla, professors del Departament d’Història de l’art de la Facultat, han presentat l’obra d’Edicions UB: Les pintures de la Universitat de Barcelona (I). El dipòsit del Museu del Prado

1. Per als que no en sabien res, en què consisteix aquesta l’obra?

És el primer volum del catàleg de pintures de la Universitat de Barcelona, dedicat de manera monogràfica al nostre dipòsit del Museu Nacional del Prado. La previsió és editar dos llibres més. El segon comprendria les pintures propietat de la Universitat de Barcelona amb altres col·leccions afins. I es reservaria la col·lecció d’art contemporani, amb la Facultat de Belles Arts com a epicentre, per un darrer volum.

2. Per què és la Universitat de Barcelona qui custodia aquest dipòsit de pintura del Museu Nacional del Prado?

Respon a una política del Museu Nacional del Prado iniciada a la segona meitat del segle XIX, que durant molts anys va ser designada amb el nom de “Prado disperso” i que, just un dia després de la presentació del nostre catàleg (11.11.2022), la institució estatal, en la figura del seu director Miguel Falomir, va reactivar per mitjà d’una conferència on donava a conèixer la nova etiqueta “Prado extendido”; un canvi d’adjectiu que denota sens dubte una sensibilitat diferent cap a les seus receptores.

El dipòsit de la Universitat de Barcelona és el més extens que té la pinacoteca en una institució no museística, i també, un dels més antics. Es va efectuar en quatre tongades successives, entre els anys 1877 i 1883, quan n’era director del Prado el català, i també pintor, Francesc Sans Cabot. L’objectiu era decorar la seu barcelonina de la nova universitat, projectada per Elies Rogent, que va inaugurar el seu primer curs, ara fa 150 anys, el 1872-1873. Els espais d’ornamentació previstos havien estat el vestíbul i el paranimf per raons òbvies de representació. Alhora, també es volia dotar la Universitat d’obres que poguessin servir com a exemple als estudiants de Belles Arts, que també s’estava considerant traslladar de les aules de la Llotja al nou edifici.  

3. Quantes obres custodia la UB? I quines són les més destacades? Són totes visitables?

Es tracta d’un dels dipòsits més nombrosos del Museu del Prado, integrat per cinquanta-sis pintures. Es pot dividir en dos grans blocs, pintura barroca internacional i obres del segle XIX hispànic. En el primer destacaríem la pintura del taller dels Bassano, les obres de Luca Giordano o les teles que foren encarregades arreu d’Europa (Nàpols, Roma o Anvers) per a la decoració del Palacio del Buen Retiro. El segon és integrat per pintures que reben mencions d’honor a les exposicions nacionals de Belles d’Arts i en destacaríem els noms d’alguns dels artistes: Benet Mercader, Miguel Navarro Cañizares, Francesc Jover o Domingo Valdivieso. No totes les obres són exposades en espais públics de l’edifici històric, però sí, la majoria: es poden trobar a l’escala, la sala de juntes o l’aula magna (vesteixen aquests espais solemnes), mentre que d’altres s’emplacen en despatxos o seminaris.

4. En quin estat es troben les obres? Quin manteniment necessiten i com treballa la Universitat per fer-se’n càrrec?

Les pintures es troben en un bon estat de conservació i la relació amb el Museu Nacional del Prado és excel·lent pel que fa a la comunicació a l’hora d’establir puntuals intervencions de conservació preventiva o restauracions específiques. Ana Ordóñez (conservadora i restauradora) explica en un dels articles del catàleg, les campanyes de restauració efectuades durant els darrers trenta anys i reprodueix algunes imatges il·lustratives de la bona feina feta.

Qualsevol intervenció ha de ser autoritzada des del museu, ja que n'és el propietari, però la tria, l’ordre i l’execució de les intervencions es fa a la mateixa Universitat, de la mà d’especialistes de Barcelona.  

5. El catàleg compta amb la col·laboració de més de trenta especialistes. No ha de ser fàcil coordinar tantes persones: Com ha estat aquest procés d’edició? Quant temps ha durat?

Volíem que el catàleg compilés diferents veus i que reunís especialistes de diverses generacions per tal de reflectir també la realitat actual del món acadèmic. Cal dir que tothom ha participat en el projecte amb entusiasme i de manera altruista. I estem molt contents perquè varen acceptar col·laborar en el projecte, professionals del món acadèmic de dins i fora de Catalunya i també de centres de recerca de l’estranger.

El projecte es va iniciar ara fa quatre anys i l’esclat de la pandèmia va significar un moment crític perquè la soledat i el dubte ens va afectar a tots. Però cal dir que, a la represa de la normalitat, el nou equip rectoral va abraçar a ulls clucs el projecte i que el servei d’edicions i publicacions de la Universitat de Barcelona ha fet un treball excel·lent des del moment de lliurar els originals. Una dificultat afegida, de la qual penso que ells i nosaltres ens sentim molt orgullosos, és l’edició del catàleg en llengua catalana i castellana per separat, fet que sens dubte ha comportat un elaborat treball de traducció i d’edició.

6. Quines novetats aporta aquest nou catàleg del catàleg ja existent “Pinturas de la Universidad de Barcelona” de Santiago Alcolea?

A diferència del catàleg de Santiago Alcolea de l’any 1980, s’han incorporat estudis introductoris per tal de reconstruir la història del dipòsit de manera paral·lela des de les dues institucions implicades i per tal de resignificar la col·lecció del dipòsit des del present amb la incorporació de les noves metodologies de la història de l’art i els debats ideològics actuals. D’altra banda, els estudis específics de cadascuna de les obres, amb el tradicional format de fitxa de catàleg, aporten significatives novetats respecte a autories, cronologia o història de les obres. Podem dir, en resum, que el nou catàleg posa en valor el mateix dipòsit, tot actualitzant la tasca iniciada per Alcolea, amb la col·laboració d’Isabel Coll i de Joaquim Garriga.

7. Per acabar, en quins altres projectes esteu treballant actualment?

De manera conjunta en diversos perquè formem part del mateix departament i del mateix grup de recerca. Entre els més imminents podríem esmentar l’edició de les actes del congrés internacional que celebrarem el proppassat mes de març a la facultat, amb el títol de 1622. Territoris de la imatge, i que desitgem que s’editi i presenti a Roma abans d’aquest estiu.