Farratges i pastoreig durant el Neolític antic al Prepirineu
Recentment s'ha publicat en la revista d’accés obert Open Archaeology, l'article Pastoral Practices, Bedding and Fodder During the Early Neolithic Through Micromorphology at Cova Colomera (Southeastern Pre-Pyrenees, Iberia) dels professors i membres del SERP, Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques, M. Mercè Bergadà i F. Xavier Oms.
El text posa en relleu que la Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) fou utilitzada com un tancat d’ovelles i cabres durant el Neolític antic final, entre els 5250 i els 4780 anys abans de la nostra era. La sorprenent bona conservació del dipòsit arqueològic ha permès documentar amb un alt nivell de resolució com era el jaç on s’estabulaven els ramats i també quina era la seva alimentació. Així com identificar els diferents usos de pastoreig que ha tingut la cavitat fet que ha ampliat el coneixement d’aquestes primeres comunitats ramaderes en àrees de muntanya.
L’estudi, finançat pels projectes HAR2017-86509 del MICINN i SGR2017-00011 de la Generalitat de Catalunya, s’ha realizat a partir del rebliment sedimentari mitjançant la micromorfologia de sòls. Aquesta tècnica consisteix en estudiar el sediment o sòl a escala microscòpica a través de l’observació en el microscopi òptic petrogràfic de làmines primes i permet obtenir una alta resolució del rebliment i dels seus components. En els sediments originats per l’activitat humana, com és el cas de Cova Colomera, la micromorfologia de sòls va més enllà de l’estudi del rebliment i es converteix en una tècnica de microexcavació.
Els episodis d’estabulació localitzats a la cova es varen produir de manera intermitent durant aquesta etapa. Alguns apareixen cremats i altres no. En un episodi cremat, el CE14, per la seva excepcional conservació, s’ha pogut identificar el jaç i farratge que estava constituït principalment per restes d’herbàcies, branquetes i agulles de coníferes, branquetes de faig i fulles de boix, dades que també contribueixen a configurar el paisatge de l’entorn de la cavitat. Dels episodis on no es documenta combustió apareixen amb menor quantitat el jaç i farratge però destaquen les restes d’excrements, amb molt bona preservació, on s’ha identificat a través dels fitòlits part de la seva dieta constituida per fulles i tiges d’herbàcies (Poaceae). Les restes excrementals tant en uns episodis com en els altres no apareixen amb traces de trepig fet que ens fa pensar que els ramats estabulats a Cova Colomera eren petits.
D’aquests episodis i dels seus components, els autors de l’article es plantegen que Cova Colomera va tenir diferents usos com a cleda. En alguns, el ramat tenia més permanència en la cova i per tant es generaven més residus pel que es requeria la crema un cop s’abandonava l’indret, tant per sanejar com per reduir el volum de deixalles, fet emprat en altres coves i abrics de la mediterrània durant la prehistòria. En altres episodis, l’ocupació era més esporàdica i podria funcionar com aixopluc o per pernoctar i no era tant necessària la crema dels residus.
Un dels aspectes que fa que el jaciment de Cova Colomera sigui excepcional és la bona preservació de les restes d’origen orgànic tant excrementals com d’origen vegetal. Aquest fet, segons els autors, es deu a una combinació de varis factors; entre altres, destaquen la ubicació de la cova en un congost, el de Montrebei, que donades les corrents d’aire ascendent i la circulació d’aire pel conducte càrstic van contribuir al manteniment de les condicions d’aridesa a l’interior de la cova. Ambient que va afavorir que l’activitat biológica del sòl fos minsa i les unitats microestratigràfiques i els seus components no estiguessin alterats. També hi va intervenir un factor humà i és que la crema dels residus es va produir molt probablement poc després del seu ús com estable, fet que va reduir l’activitat dels microorganismes que degraden els components orgànics.
Un altre plantejament que es tracta en l’article és sobre aquesta variabilitat de l'ocupació pastoral a Colomera que porta a considerar aspectes relacionats amb la mobilitat d'aquestes comunitats neolítiques pel que fa a possibles rutes de pasturatge. Malgrat que és un tema difícil de tractar en aquestes cronologies tant antigues, el fet que es constatin diferents usos de cleda amb petits ramats i que les ocupacions foren intermitents fa que es proposi que durant el Neolític antic hi va haver moviments de tipus estacional però de distàncies curtes.
En definitiva, Cova Colomera és un enclavament important per a l'estudi dels inicis de la pastura al Prepirineu, la seva situació en una via pecuària documentada tant en època històrica com en l'actualitat posa de manifest, la importància de l'activitat ramadera en aquesta zona al llarg del temps.
