Investigadors de la Facultat analitzen el passat del linx ibèrix a partir de dents fòssils
Els investigadors de la Facultat, Montserrat Sanz i Joan Daura, han dirigit els treballs arqueològics fets a la Cova del Gegant (Sitges) i a les Terrasses de la Riera dels Canyars (Gavà) que han estat claus per desxifrar dades rellevants sobre l’ecologia reproductiva i l’estructura poblacional del linx ibèric (Lynx pardinus) durant el Plistocè superior.
La recerca, publicada a la revista Scientific Reports, amb el títol “Integrating ontogenetic and behavioral analysis in fossil and extant Lynx pardinus (Temminck, 1827)”, presenta una metodologia innovadora per estimar l’edat de mort d’individus de linx ibèric —tant actuals com fòssils—, mitjançant tècniques radiològiques aplicades al desenvolupament biològic.
Els resultats han permès establir un sistema de classificació per edats amb cinc categories, des de nounats fins a adults, que facilita als investigadors no només determinar l’edat i el perfil de mortalitat, sinó també inferir comportaments poblacionals històrics.
Al jaciment dels Canyars, els individus es reparteixen entre totes les categories d’edat, cosa que indica una població amb solapament generacional, pròpia d’una comunitat establerta i reproductivament activa. En canvi, a la Cova del Gegant, el perfil està dominat per nounats i juvenils, fet que suggereix que la cova s’utilitzava exclusivament per a naixements i refugi de les cries.
Aquest estudi ha estat elaborat per un equip multidisciplinari format per membres de la Universitat de Barcelona (Montserrat Sanz i Joan Daura), la Universitat Complutense de Madrid (Israel Jiménez, Nuria García, María Isabel García i Ignacio de Gaspar), la Universitat de Burgos (Rebeca García), l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) i el Museu de Ciències Naturals de Madrid (MNCN-CSIC).
La recerca s'emmarca dins del Grup de Recerca del SERP, de la Secció de Prehistòria i Arqueologia del Departament d'Història o Arqueologia de la Facultat.
