L’Antàrtida, testimoni del passat del planeta
L’Antàrtida «amaga les empremtes del passat del planeta Terra». Així s’explica en el llibre Past Antarctica (Elsevier), que acaba de publicar el geògraf i investigador Ramón y Cajal de la UB Marc Oliva. L’obra suposa el primer esforç fet fins ara per reconstruir el passat del continent «més fred, sec i remot» del nostre planeta sintetitzant el coneixement que se’n té en les diferents disciplines (com la geologia, la climatologia, la biologia o la història).
El geògraf Marc Oliva, que publica el llibre conjuntament amb Jesús Ruiz Fernández, de la Universitat d’Oviedo, afirma que «la capa de gel que cobreix l’Antàrtida és un dels millors registres existents per entendre com es va comportar el clima de la Terra en el passat». Ara bé, malgrat l’interès científic, «l’aïllament físic del continent antàrtic, la duresa de les condicions climàtiques imperants i el reduït nombre d’estacions científiques fan molt difícil la recerca per esbrinar com va ser l’Antàrtida en el passat».
El continent antàrtic, tal com l’entenem avui en dia, va néixer com a resultat de la tectònica de plaques: quan l’istme de terra que el connectava amb l’Amèrica del Sud es va trencar, va començar una migració de l’Antàrtida cap al pol sud, paral·lela a un refredament a llarga escala. Així s’hi va començar a acumular una ingent massa de gel que persisteix fins als nostres dies. El llibre que ara es publica recull aportacions des de diverses perspectives sobre l’evolució que ha tingut fins ara el continent antàrtic i organitza les recerques en quatre apartats: variabilitat climàtica passada, geologia i dinàmica geomorfològica, biodiversitat i canvis ecològics en el passat, i expedicions humanes i tendències climàtiques recents.
Marc Oliva explica que el llibre va néixer perquè van detectar que, sovint, «les diferents especialitats no tenen tracte entre si». «Per exemple —detalla—, els geomorfòlegs estudiem les zones on el gel s’ha enretirat i l’edat en què ho va fer. Però que la zona es desglacés fa 10.000 o 25.000 anys té conseqüències per als biòlegs, ja que si hi ha gel, no hi ha espècies vegetals». «Saber l’edat en què el gel es va enretirar possibilita entendre per què hi ha unes determinades comunitats vegetals o unes altres», destaca l’autor. En conclusió, «el llibre neix amb la voluntat d’estrènyer vincles, interaccions entre les diferents disciplines que estudien el passat al continent glaçat per poder preveure’n millor el futur».
Sobre aquest futur, Oliva apunta que, «en el vessant climàtic, els informes internacionals projecten canvis importants, especialment a l’Antàrtida occidental i la península Antàrtica, on l’escalfament podria fer augmentar la fusió de les glaceres i la superfície lliure de gel». Això podria fer que els humans volguessin aprofitar l’absència de gel i explotar els recursos que amaga aquest continent, «tot i que hi ha la ferma voluntat dels països signataris del Tractat Antàrtic perquè el continent continuï sent un santuari per a la ciència i la pau».
Marc Oliva és l’investigador principal del Grup de Recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP) de la UB. Ha participat en vuit expedicions a l’Antàrtida i quatre a l’Àrtic. També ha investigat en diferents serralades del planeta per analitzar els processos de la superfície de la Terra que tenen lloc en entorns climàtics freds. La seva recerca se centra en l’estudi dels processos geomorfològics actuals i passats, així com en el clima passat a les regions polars i a les altes muntanyes.
