DIA VISIBILITAT LÈSBICA (26A)
Aquest 26 d'abril, es destaca la importància de continuar treballant per garantir el reconeixement real dels drets de les dones lesbianes. Tot i que els processos aconseguits, la visibilitat continua sent un element clau, ja que les seves vivències encara no estan plenament integrades ni reconegudes en tots els àmbits socials.
Tot i els avenços normatius dels darrers anys, les últimes dades mostren que la realitat encara està lluny de ser igualitària. L'any 2024, es van registrar a Catalunya 305 fets denunciats per LGBTI-fòbia, l'11,80% (36 casos) dels quals van estar contra dones lesbianes (Generalitat de Catalunya, 2025). Pel que fa al context concret de Barcelona, l'any 2024 es van recollir 226 casos de discriminació LGTBI-fòbica, 13 dels quals refereixen lesbofòbia (Ajuntament de Barcelona, 2025).
Segons dades de l'Observatori contra l’LGTBI-fòbia, la majoria de les persones denunciants són homes gais i dones trans, la qual cosa pot evidenciar la dificultat per arribar a altres perfils dins del col·lectiu LGTBIQ+, com les dones lesbianes i bisexuals, la gent gran o les persones joves.
Fer-se visibles continua sent, llavors, una eina col·lectiva fonamental per combatre les discriminacions, qüestionar estereotips i contribuir a la transformació dels imaginaris socials, amb l'objectiu d'avançar cap a una societat més equitativa, diversa i inclusiva.
En aquest marc, volem rendir homenatge a la figura de Megan Rapinoe, esportista d'elit i una de les veus més visibles dins del moviment LGTBIQ+ i feminista a escala internacional. A través de la seva trajectòria esportiva i el seu activisme públic, Megan ha trencat estereotips i ha situat les identitats lèsbiques en espais de gran projecció social, com l'esport professional, ajudant a normalitzar referents diversos i visibles. La seva importància va més enllà del seu èxit esportiu. És una figura rellevant perquè combina rendiment d'elit amb activisme públic i visibilitat lèsbica en un espai on històricament aquesta realitat ha estat poc visible o directament silenciada.
Rapinoe ha parlat obertament de la seva identitat i de la seva relació, contribuint a normalitzar les identitats lèsbiques en l’esport d’alt nivell i oferint referents positius a persones joves que sovint no en troben en els mitjans o en l’àmbit educatiu. També ha utilitzat la seva projecció mediàtica per denunciar desigualtats estructurals, especialment en relació amb la igualtat de gènere en l’esport. Això connecta amb reivindicacions com la necessitat de polítiques públiques amb perspectiva de gènere i la lluita contra discriminacions sistemàtiques, no només individuals.
La Unitat d’Igualtat de la UB reivindica una educació afectivosexual inclusiva i obligatòria en totes les etapes educatives, que integri referents lèsbics reals i diversos; una sanitat pública amb perspectiva de gènere i mirada lèsbica que asseguri una atenció digna, lliure de biaixos i d’invisibilització, especialment en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva; i la necessitat d’impulsar polítiques públiques basades en dades desagregades (sexe, gènere, edat, entre d’altres) que permetin detectar i abordar les discriminacions específiques que afecten les lesbianes.