Carregant vídeo...
«Cada dia és 8-M a la UB!»

The LGBTQAlphabet: Jordan Bahat

Segueix-nos

26 A, Gretel Ammann per la Visibilitat Lesbiana

Notícia | 20-04-2022

 

Dins el marc del mes de la visibilitat lesbiana, volem dedicar aquesta nova Efeministèride a Gretel Ammann (el nom original fou Margarita Ammann), nascuda a Donostia l'any 1947 i morta a Barcelona l’any 2000), la qual fou una filòsofa, assagista, poeta i activista feminista radical i lesbiana separatista, a més d'estudiant de Filosofia i Lletres a la nostra universitat. 

 

Quina és la commemoració del mes? 

26 d'abril és el dia que, internacionalment, se celebra la visibilitat d'una part del col·lectiu  LGTBIQ+; en concret, la de les dones lesbianes. Les realitats lesbianes segueixen sent summament invisibilitzades i estigmatitzades, estructuralment però també dins el propi col·lectiu LGBTIQ+; no només perquè impliquen expressions afectives i identitàries fora de l’àmbit hèteronormatiu, sinó perquè qui les protagonitza són dones. En aquest sentit, aquesta diada, present des de l’any 2008, denuncia totes actituds lesbofòbiques, en tots els seu eixos i formes d’opressió, i promou la visibilitat de totes les dones lesbianes. Per això, avui, parlarem de Gretel Ammann i de la seva activitat política com feminista lesbiana. 

Ammann va habitar el barri del Carmel de Barcelona, on, a conseqüència del context polític i social que es vivia a la ciutat durant les dècades de la dictadura i la transició, va cultivar una intensa consciència no sols de classe, sinó també de la seva condició de gènere i orientació sexual; això la va portar a participar en les primeres Jornades Catalanes de la Dona l’any 1976. Dos anys més tard, escrivia entorn al lesbianisme i feminisme: 

“El lesbianismo, dentro del feminismo o a partir del feminismo, se convierte en una corriente ideológica revolucionaria frente al poder patriarcal (…) Que las heterosexuales hablen de su heterosexualidad, y las lesbianas de su lesbianismo, con todas las posturas implícitas ideológicas que ello conlleve. (…) Dentro del feminismo, entre las feministas, se ha polemizado mucho, el hecho de "etiquetarse" como lesbiana. Hoy por hoy, en que existe una dictadura heterosexual, no definirse es ser heterosexual, y, por ello, las lesbianas se definen como tales, aparte de dejar bien clara una diferencia de entrada con el conjunto general de las mujeres.” (Gretel Amman, 1978, “Escritos”)

S’observa, doncs, com de clares eren les seves idees; unes idees pioneres i certament provocadores, basades en les idees dels feminismes de la diferència que, inclús dins els propis feminismes de l’època, causaren enrenou en més d’una ocasió. Sigui com sigui, la seva trajectòria de vida va incloure moltíssimes activitats i accions per a promoure la visibilitat de totes les dones en totes les esferes: va participar en la fundació de la primera Casa de la Dona a Barcelona; de l'Assemblea de Feministes Independentistes de Barcelona i de la primera Escola feminista d'Estiu; de la Primera Setmana de Lesbianes de Barcelona en 1987 i del primer grup de teatre de dones, el “Grup Gram Teatre”, entre altres. 

 

I per què ho remarquem des de la Unitat d’Igualtat? 

A la seva joventut i els seus pares van saber que estava enamorada d’una companya seva, la van obligar a triar entre un tractament psiquiàtric a Barcelona o un intercanvi a Suïssa com a forma de “correcció” de la seva orientació sexual. La discriminació per raó d’orientació sexual és una realitat persistent en la nostra societat, i impacta de manera específica sobre les dones, les quals ja són estructuralment invisibles pel fet de ser dones. A les Universitats i, en concret la de Barcelona, és necessari promoure espais segurs i una educació basada en la tolerància, el diàleg, el respecte i la no discriminació; en suma, una Universitat Feminista, que rebutgi imposicions patriarcals que comportin l'ús o exercici material i simbòlic de la violència. Tal com deia Ammann:

“Hemos de limpiar nuestras mentes, nuestros corazones de cualquier rastro patriarcal, heterosexista, lo cual -se ha de decir- no es fácil. El sistema se emplea a fondo para alienarnos, para hacernos olvidar lo que es nuestro. (…) Me diréis que creo en una utopía. Las utopías, cuando se creen y se viven, empiezan a existir.” (Gretel Ammann, 1997, “Autogestión de las mujeres”). 

 

Imatge: Dolors Majoral i Puig.


Comparteix-ho: