Aquest 6 de febrer, Dia Internacional de Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina, proposem una reflexió que va més enllà de les narratives habituals que envolten aquesta pràctica. La mutilació genital femenina (MGF) és un fenomen complex, sovint tractat des d’Occident amb un discurs monolític i paternalista que victimitza les dones de les comunitats que la practiquen, les desposseeix d’agència i ignora la diversitat cultural i les circumstàncies històriques que l’envolten.

Quina és la commemoració del mes? – Isabel Ortega Sánchez

L’antropòloga Isabel Ortega Sánchez, en el llibre titulat ¿Rituales salvajes? Descolonizando los discursos sobre la mutilación genital femenina (2019), critica la simplificació de l’MGF com una pràctica exclusivament destinada a la dominació masculina i a la repressió de la sexualitat femenina, com s’ha defensat reiteradament. Ortega posa de manifest que aquestes interpretacions, sovint construïdes des d’una mirada eurocèntrica i etnocèntrica, invisibilitzen les estratègies d’empoderament i resistència que moltes dones han articulat al voltant d’aquesta pràctica.

Un exemple impactant d’aquesta complexitat és la història de «Ngaitana (em circumcido a mi mateixa)», l’any 1956 a Kenya, quan un grup de nenes i adolescents va decidir autocircumcidar-se en resposta a la prohibició, per part del consell local de Meru, de l’MGF. Aquest acte col·lectiu, lluny de ser un relat de submissió, es va convertir en una forma d’agència i desafiament a la imposició colonial sobre les seves pràctiques culturals.

Aquesta perspectiva ens obliga a replantejar el discurs únic que presenta l’MGF com a inherentment opressiva i a considerar-la des d’una mirada crítica i anticolonial que tingui en compte els diferents significats que aquesta pràctica pot tenir dins de cada comunitat. També ens convida a revisar el tractament biomèdic i cultural que s’ha fet a Occident d’altres intervencions sobre els cossos femenins, com ara la cirurgia estètica genital o les intervencions intersexuals, sovint emmarcades en discursos d’empoderament o normalitat, tot i els seus efectes físics i psicològics.

Per què la reivindiquem des de la Unitat d’Igualtat?

Aquest febrer volem contribuir a desmuntar les narratives paternalistes que cosifiquen i desposseeixen les dones de cultures africanes o kurdes, tal com han denunciat moviments feministes descolonials. Aquest feminisme, enfocat en el racisme, el colonialisme i el capitalisme global, reivindica una mirada des de l’experiència pròpia de les dones afectades, sense universalitzar ni simplificar el patriarcat.

Aquest 6 de febrer, recordem que entendre l’MGF en tota la seva complexitat cultural i històrica és un pas imprescindible per avançar cap a un feminisme realment inclusiu, crític i anticolonial.