Carregant vídeo...
«Cada dia és 8-M a la UB!»

The LGBTQAlphabet: Jordan Bahat

Segueix-nos

Dia Internacional de la Dona Afrodescendent i Marielle Franco

Notícia | 25-07-2022

 

La interseccionalitat va ser un terme que va encunyar Kimberlé Crenshaw per a assenyalar les múltiples discriminacions fusionades que poden sofrir les persones dins del sistema en el qual vivim. És per això, que no ha de sorprendre'ns que l'opressió que visquin les dones caucàsiques/blanques de classe mitjana autòctones no té res a veure amb la de les que es veuen travessades per la raça o l'ètnia, la classe i/o la situació migratòria.

 

Quina és la commemoració del mes?

La unió fa la força. L'any 1992 va tenir lloc la Primera Trobada de Dones Afrollatinas, Afrocaribenyas i de la Diàspora a Santo Domingo, República Dominicana amb intenció de visibilitzar a les dones d'ascendència africana que es veuen travessades per diferents eixos d'opressió dins de la societat.

Obviant l'origen del colonialisme com a punt de partida, són múltiples les dones afrodescendents silenciades tant per la seva raça o ètnia com per la seva condició de gènere, i el seu estatus social (així com una infinitat d'eixos que poden travessar-les: orientació sexual, identitat de gènere, religió, diversitat funcional, entre altres). Des de Sojourner Truth amb el famós “Ain’t I a Woman?”, passant per Harriet Tubman, Rosa Parks, Audre Lorde, Marsha P. Johnson, Angela Davis, bell hooks, Ochy Churiel, Aída Bueno Sarduy, Esther Pineda G, Epsy Campbell Barr a Desirée Bela-Lobedde, avui ens centrem a explicar la història de Marielle Francisco da Silva (Rio de Janeiro, 25/07/1979-14/03/2018).

Marielle Francisco da Silva va ser una sociòloga, política, militant i activista feminista especialment pels drets de les dones al Brasil, concretament per aquelles dones que es veien travessades per una extrema pobresa que vivien en faveles; tant era així, que ella mateixa es definia com a "dona feminista, negra i filla de la favela".

Va començar en el món de la política institucional l'any 2006, formant part de l'Assemblea Legislativa de Rio de Janeiro com a diputada, on més tard passaria a coordinar la Comissió de Defensa dels Drets Humans i Ciutadania. No obstant això, no seria fins al 2016 que es presentaria a les eleccions, sent escollida com a regidora mitjançant la coalició "Canviar és possible" de la mà de PSOL (Partit Socialisme i Llibertat) i PCB (Partit Comunista Brasiler).

A conseqüència de la seva alta rellevància i popularitat adquirida entre les dones afrodescendents en pobresa extrema, el moviment LGTBI i la classe obrera, va ser considerada cada vegada més una amenaça per als alts poders institucionals; el que va conduir al seu assassinat amb quatre tirs al cap el 14 de març del 2018. Mesos més tard, Raul Jungmann, Ministre de Seguretat Pública, va esclarir obertament la implicació d'agents de l'Estat en l'assassinat de Marielle Franco i, anys més tard, en el 2021, Wilson Witzel, l’exgovernador de Rio de Janeiro, va relacionar la seva execució amb la família de Jair Bolsonaro, actual president del Brasil.


Es va tractar d'un assassinat que va commocionar a tot un país, provocant una onada de manifestacions en diferents ciutats. Com a conseqüència d’aquesta desgràcia, mesos més tard de la seva defunció, van ser aprovats cinc projectes de llei a la ciutat de Rio de Janeiro, en els quals Marielle Franco va ser pionera, tots ells de tall feminista, antiracista i de justícia social; contemplant-se polítiques com a programes nocturns d'acolliment, la Celebració del dia de la Dona Negra, campanya sobre la sensibilització de la violència sexual cap a les dones i un dossier per a la Dona Carioca.

 

I perquè ho remarquem des de la Unitat d’igualtat?

Negar l'existència de discriminació racial o ètnica és una forma més de constatar l'existència d'uns privilegis que recauen sobre unes persones, permetent l'existència d'un sistema que jerarquitza a les persones. Aquestes desigualtats que, com ja hem subratllat, travessen diferents formes d'opressió, es donen  diàriament, i no únicament en espais públics considerats oberts al pas de tota la ciutadania (com el transport públic, places, terrasses o supermercats, per exemple), també succeeixen en els centres d'ensenyament, llocs que han de ser espais segurs perquè tot l'alumnat i professional acadèmic pugui sentir-se lliure de discriminacions, prejudicis i estereotips. Aquests espais han de ser un espais crítics per a abolir tot mena de desigualtats, sigui quines siguin aquestes.


Comparteix-ho: