La Universitat de Barcelona va distingir el líder indígena Davi Kopenawa per «la seva lluita incansable» a favor dels drets del poble ianomami i per la defensa de l’ecosistema i biodiversitat de l’Amazones.

El reconeixement es va produir en el marc de la commemoració del Dia Internacional dels Rius que ha tingut lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia. El ple de la sala ha estat absolut per escoltar les paraules de Kopenawa, referent indiscutible d’aquesta comunitat amazònica, que constitueix el poble indígena semiaïllat més gran de l’Amèrica del Sud, amb 40.000 persones aproximadament.

La vicerectora de Sostenibilitat i Acció Climàtica de la UB, Maria Teresa Sauras, vaa ser l’encarregada de lliurar la distinció de la UB juntament amb la degana del centre i coordinadora del Hub en Sostenibilitat Global de la UB, Rosina Girones. 

Durant la seva intervenció, Davi Kopenawa ha aprofitat per reforçar el missatge d’unió entre pobles i defensa compartida del planeta. El líder ianomami s’ha adreçat als joves que omplien l’Aula Magna per demanar-los implicació: «He vingut per conèixer-vos, per ser amics i perquè ens ajudeu a defensar el bosc. Hem de treballar junts per evitar el canvi climàtic».

A més de l'acte de reconeixement, Davi Kopenawa va poder visitar diversos espais de la UB durant la seva estància a Barcelona, entre els que es trobava la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. 

«Soc feliç de ser aquí, de poder mirar-nos als ulls i de conversar tal com feien els nostres avantpassats. Les meves arrels estan en un poble de la selva, i amb els meus ulls també puc veure les malalties», va dir Davi Kopenawa durant l’estada a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB dijous a la tarda. El líder de la comunitat ianomami va descobrir espais i equipaments emblemàtics de la Facultat. Durant la visita, el vicedegà acadèmic de Graus i Relacions Internacionals, Ricard Cervera, va recordar que «actualment lluitem contra les malalties considerades clàssiques i sobretot les que deriven de la civilització a causa de la contaminació, l’estrès, els tòxics, etc.». Per la seva banda, Quique Bassat, director d’ISGlobal, va destacar l’esforç científic que es duu a terme «per buscar solucions a malalties com la malària o el dengue, que poden afectar comunitats en llocs ben remots».