Un estudi publicat a la revista PLOS Pathogens descriu un nou mecanisme molecular d’evasió viral utilitzat per citomegalovirus per interferir la resposta immunològica de l’hoste infectat. En l’estudi, liderat per la professora Ana Angulo, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i de l’IDIBAPS, també hi participen Pablo Martínez Vicente i Domènec Farré (UB); Pablo Engel (UB-IDIBAPS), i Carolina Sánchez i Antonio Alcamí, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM).

Els citomegalovirus són patògens de la família Herpesviridae, un grup de virus amb un genoma complex d’ADN, que es distribueixen àmpliament a la natura i són capaços de causar infeccions en nombroses espècies de vertebrats. En general, són virus que es queden de manera permanent en els hostes, en un estat de latència, després de la infecció primària. No obstant això, quan el sistema immunitari de l'hoste es debilita, els citomegalovirus passen a una forma activa i causen patologies serioses en diversos perfils de pacients, com ara persones infectades pel VIH o bé receptores d'òrgans trasplantats. A més, les infeccions provocades per aquests virus són la causa més freqüent d'infecció vírica congènita i poden tenir conseqüències fatals per al fetus durant l’embaràs.

Una nova estratègia per evadir les defenses de l’hoste

Durant l’evolució, els citomegalovirus han desplegat diversos mecanismes per interferir la resposta immunològica i allargar el seu cicle vital en els organismes infectats. Entre altres estratègies d’immunoevasió, poden capturar gens dels seus hostes, incorporar-los al seus genomes i modificar-los per sintetitzar proteïnes que bloquegen les defenses naturals de l’hoste i faciliten la supervivència viral. 

En aquest treball es descriu una nova estratègia d’evasió immunològica desenvolupada pels citomegalovirus que infecten micos del gènere Aotus, un procés que el nou estudi ha analitzat en gran mesura en cèl·lules immunitàries humanes decisives per al control de la infecció viral. 

Segons la recerca, la maquinària biològica dels citomegalovirus és capaç de sintetitzar una proteïna viral —la A43— que té una estructura homòloga a la del receptor CD48, una glicoproteïna de la família de receptors de superfície SLAM (molècules de senyalització de l’activació limfocitària).

El receptor CD48 s’ubica a la superfície de la majoria dels leucòcits i té un paper fonamental en els processos relacionats amb la immunitat. Quan el CD48 s’uneix al receptor 2B4 —que s'expressa principalment en limfòcits citotòxics o cèl·lules NK (cèl·lules citocides naturals)—, s’activa una cascada de reaccions que regula la resposta immunitària d'aquestes cèl·lules defensives i contribueix a controlar la progressió viral davant les infeccions causades pels citomegalovirus.

Segons el nou estudi, la proteïna A43 soluble produïda pel citomegalovirus s’uneix fortament al receptor 2B4 expressat en les cèl·lules NK —un tipus de limfòcits implicats en la resposta immunitària innata— i, per tant, impedeix que interactuï amb el seu lligand, el receptor CD48. Això provoca que les cèl·lules NK no siguin capaces de reconèixer i eliminar de manera eficient les cèl·lules infectades.

Futures estratègies per controlar respostes immunitàries excessives

Tal com apunten els autors, durant el procés infecciós, la proteïna vírica A43 secretada per les cèl·lules infectades actua com un receptor trampa o esquer (decoy receptor) del CD48. Així es bloqueja el receptor 2B4 en les cèl·lules citotòxiques, fet que mostra una nova estratègia d'evasió immunològica.

Aquest treball publicat a la revista PLOS Pathogens  —el primer estudi científic que explora la funció de la molècula A43— obre un nou  escenari per a l’ús potencial d’aquesta proteïna viral en la modulació de respostes immunitàries exacerbades, dependents de CD48-2B4, en un ampli perfil de patologies com les malalties autoimmunitàries.