El grup de recerca Biologia de la Cromatina de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat pel Dr. Álex Vaquero, té com a objectiu definir els mecanismes implicats en la resposta cel·lular a diferents tipus d'estrès. En particular, centren els seus estudis en l'impacte d'una família d'enzims, les sirtuïnes (responsables de la resposta cel·lular a l'estrès), en el manteniment de l'estabilitat del genoma i el seu impacte en l'envelliment i en diferents tipus de càncers, amb especial atenció a les hemopaties malignes. 

El grup del Dr. Vaquero acaba de publicar un estudi multidisciplinari a la revista Science Advances en què ha identificat i caracteritzat una nova activitat enzimàtica en la sirtuïna SIRT7 que proporciona noves evidències per entendre la seva capacitat reguladora de la resposta cel·lular a diferents tipus d'estrès que són nocius per a la integritat cel·lular.

La regulació d'aquesta resposta és d'especial rellevància, ja que aquests tipus d'estrès poden produir alteracions en l'ADN i desequilibris en el flux d'energia de la cèl·lula que estan directament implicats en l'aparició de patologies com el càncer, les malalties neurodegeneratives o algunes patologies endocrines.

El mecanisme regulador identificat pot suposar un important avanç cap a noves dianes terapèutiques en el tractament del càncer, i en particular els càncers hematològics, ja que estudis previs han demostrat que tant la inestabilitat del genoma com l'estrès metabòlic contribueixen de manera significativa al desenvolupament de leucèmies i limfomes.

En aquest estudi, amb el Dr. Nicolás Simonet com autor principal, han col·laborat també els grups de recerca dirigits pel Dr. Manel Esteller, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i catedràtic de Medicina de la UB, i el Dr. Marcus Buschbeck (ambdós de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras) i la Unitat de Proteòmica d'aquest Institut, liderada per la Dra. Carolina de la Torre, així com grups de la Universitat Pompeu Fabra, del Centre de Regulació Genòmica, de la Universitat de Rutgers (EUA) i de l'Institut Max Plank (Alemanya).

La investigació ha estat finançada pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya i cofinançada pels Fons FEDER.