Un equip de ginecòlegs liderat pel Dr. Francesc Fàbregues, ginecòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona, i el Dr. Francesc Carmona, cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i catedràtic de la Universitat de Barcelona, ha aplicat amb èxit una tècnica pionera al món que ha permès que dones amb símptomes evidents de menopausa avançada hagin pogut tornar a ovular: una de les noies que va participar en aquest estudi va quedar embarassada i va ser mare a finals d'agost.

La tècnica consisteix a realitzar, mitjançant laparoscòpia, l'exèresi d’una part del còrtex ovàric, que posteriorment es fragmenta i es reinsereix a l'ovari contralateral de la pacient. Després de la intervenció, s’estimula hormonalment la dona durant unes setmanes amb l’objectiu d'obtenir oòcits que posteriorment es puguin fecundar per un procediment de fecundació in vitro. Aquesta tècnica, avalada pel Comitè d’Ètica de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha donat fruits i ha permès que una dona hagi sigut mare a finals d’agost. L’explicació d’aquesta tècnica pionera ha sortit publicada recentment a la revista Journal of Ovarian Research.

Aquesta tècnica l'ha posat en pràctica l’equip del Dr. Francesc Fàbregues de l’Hospital Clínic de Barcelona i s’ha aplicat a 12 dones. El 50 % han aconseguit tenir activitat ovàrica després de la intervenció i una ha pogut quedar embarassada i tenir una criatura. Es calcula que un 1 % de la població femenina té menopausa avançada.

El concepte de l’activació del teixit ovàric en pacients amb fallada ovàrica prematura va ser introduït per un grup de metges japonesos: van publicar un article en què explicaven que aquest procediment el feien per mitjà de dues laparoscòpies, ja que d’una banda fragmentaven el teixit i d'una altra intentaven activar-lo mitjançant substàncies farmacològiques. S’han publicat tres embarassos amb aquesta tècnica, però requeria dues laparoscòpies. La novetat, per tant, de la tècnica utilitzada a l’Hospital Clínic és que tot aquest procés s’ha fet en una sola intervenció i que el tractament del teixit ovàric no ha patit un procés farmacològic, sinó mecànic, que ha demostrat ser suficient. La tècnica utilitzada, per tant, és molt més barata i més àgil que la utilitzada per l’equip de metges japonesos.

La laparoscòpia és una tècnica que permet la visió de la cavitat pelviabdominal amb l’ajuda d’uns dispositius òptics, introduïts a través de petites incisions a la paret abdominal. A través d’una d’aquestes incisions, la fibra òptica es transmet a la llum que il·lumina la cavitat, mentre que s’observen les imatges de l’interior amb una càmera connectada a la mateixa lent.

Una menopausa precoç es produeix quan una dona neix amb una reserva més baixa de l’esperada dels fol·licles ovàrics o quan, per diverses raons, els fol·licles es consumeixen més de pressa que de costum. Es considera que una dona pateix menopausa avançada quan té els símptomes abans dels 40 anys. De mitjana, la dona comença la vida amb 300 a 400 mil fol·licles ovàrics. Tot i alliberar només un òvul per cicle menstrual, el procés de maduració de l’òvul consisteix en el desenvolupament de diversos fol·licles al mateix temps. Al final del procés, només un dels diversos fol·licles arriba a madurar, fet que dona origen a l’òvul.

Durant els 30 o 40 anys del període fèrtil, la dona consumeix tots els seus fol·licles, i entra a la menopausa en el moment que ja no posseeix més reserva de fol·licles ovàrics. Quan els ovaris deixen de funcionar, la dona ja no produeix hormones sexuals, com estrogen i progesterona, i deixa d’ovular i es torna infèrtil.

A més de patir els símptomes típics de la menopausa, com ara fogots, seqüències vaginals i canvis d’humor, moltes dones que experimenten la menopausa precoç poden patir problemes emocionals importants.