1

Vostè es va llicenciar en el 1973 en la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (FMiCS) i va ser-ne degana del 2001 al 2008. Des de la seva experiència, com ha vist evolucionar el centre a nivell de docència, recerca, transferència, divulgació, etcètera?

Des de l'any 1973 fins a dia d'avui la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB (FMiCS) ha canviat moltíssim en tots els aspectes. En els anys setanta la Facultat de Medicina estava organitzada amb l'estructura de les càtedres clàssiques. Actualment s'ha substituït pels departaments, amb les seves unitats, fet que suposa una “democratització” en tots els aspectes.

La docència ha evolucionat millorant, tot i que molts professors continuen amb les classes magistrals tradicionals. S’han incorporat noves eines docents i ha guanyat importància l’ensenyament pràctic per tal d'assolir les competències d'acord amb el que demana la societat als futurs metges i metgesses.

La FMiCS participa activament en diferents estructures molt potents en recerca biomèdica, com són l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), l’Institut de Neurociències de la UB i l’Institut de Salut Global (ISGlobal). Tot plegat suposa uns francs avenços en recerca translacional, donant així mateix gran importància a la transferència i la divulgació avui fonamentals.

En els anys setanta, la facultat només era a l'edifici històric del carrer de Casanova. Progressivament es va anar ampliant amb la incorporació de la unitat docent de Bellvitge, actualment Campus Bellvitge, la unitat docent de Sant Joan de Déu i la incorporació d'altres dispositius sanitaris, hospitals i centres d'atenció primària per la formació dels alumnes.

Durant aquests anys fins i tot el nom ha canviat, de Facultat de Medicina a Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, indicant que no només s'imparteixen estudis de Medicina sinó també altres ensenyaments, com Ciències Biomèdiques, Enginyeria Biomèdica, Odontologia i Podologia.

 

2

La seva activitat assistencial ha estat sempre vinculada, com a especialista en dermatologia, a l’Hospital Clínic de Barcelona. Va començar en el 1979 com a metge adjunt i va acabar com a cap del Servei de Dermatologia des del 2008. Quins records més assenyalats en té del procés?

He estat més de 40 anys treballant com a dermatòloga sempre vinculada a l'Hospital Clínic i el balanç final és més que positiu, i els records són molts i bons i no sabria quins triar. He pogut viure  grans avenços científics de l´especialitat, com la incorporació d'eines diagnòstiques i terapèutiques i nous tractaments, fonamentals per la millora de la cura dels nostres pacients.

A l'Hospital Clínic m'he format des de les meves primeres passes en el món de la dermatologia fins la meva jubilació. He tingut la sort d'estar en un dels millors serveis de dermatologia del país i li dec molt del que soc.

He tingut molta sort, tant pel que fa als companys de l'hospital de les diferents etapes com a la resta de serveis de l'hospital amb alguns dels quals he tingut una relació més estreta, per motius de la meva activitat assistencial i de recerca, com els serveis d´hematologia i d´anatomia patològica.

L'Hospital Clínic és un lloc de treball molt competitiu, a vegades massa, però, d’altra banda, t'ofereix moltes possibilitats per desenvolupar-te compaginant l´activitat assistencial amb la docència i la recerca.

 

3

Com a docent, ha estat professora a la Universitat de Barcelona. Quins són els valors més destacats de la UB?

La docència ha estat una part molt important de la meva activitat professional, a la que he dedicat bona part del meu temps. El contacte amb els alumnes i les nombroses activitats docents en les quals he participat, m´han omplert una part important de la meva vida professional. He tingut la sort de tenir grans mestres, com el professor Joaquim Piñol i el professor Josep Mª Mascaró, dels quals he procurat aprendre molt.

Vaig començar a la Universitat de Barcelona com a professora associada l'any 1973, posteriorment a partir de l'any 1983 com a professora titular i des del 2002 com a catedràtica d'universitat passant a la condició d'emèrita l'any 2020.

La Universitat de Barcelona m´ha aportat moltíssim i a més m´ha permès conèixer a molts companys d´altres facultats, fet que suposa un enriquiment personal impagable.

Sempre he estat molt orgullosa de pertànyer a la UB.

 

4

Com a gestora acadèmica va ser vicedegana de la FMiCS entre els anys 1995 i 2001 i la primera degana dona entre 2001 i 2008. Quins acompliments en voldria destacar? 

La meva activitat dins la gestió universitària va començar l'any 1988 quan l'enyorat professor Albert Torras, cap de Departament de Medicina, em va proposar com a secretaria del Departament. Posteriorment, essent degà el professor Josep Antoni Bombi,  l'any 1995 em va oferir ser vicedegana. Mai els hi podré agrair prou tot el que em varen ensenyar.

L'any 2001 em vaig presentar com a degana de la FMiCS potser d'una forma una mica inconscient, però gràcies a moltes persones que em varen ajudar tant des de l'equip deganal, com de la resta de professorat i del personal d'administració i serveis.

Varen ser uns anys intensos de treball i no sempre fàcils, amb molts reptes pel davant, amb alguns fites assolides i d´altres que no varen poder ser. Potser dels que em sento més orgullosa és de la millora que es va aconseguir de la relació Hospital Clínic-Universitat i de la relació amb el Campus de Bellvitge.

 

5

Com va viure l’homenatge que li van fer l’11 de juny?

El dia 11 de juny del 2025, el degà i amic Dr. Antoni Trilla, amb una excusa, em va portar al Paranimf de la facultat, on vaig trobar la sala plena. Allà hi eren companys del servei de dermatologia i d'altres serveis de l'Hospital Clínic i molts companys d'altres serveis de dermatologia, així com companys de la facultat, amics i  família.

Va ser una sorpresa molt gran. Varen organitzar un acte preciós, cuidat fins al darrer detall. El degà em va lliurar plaques commemoratives de la meva època com a degana. Després va seguir un discurs de la professora Rosa Mª Martí Laborda, gran amiga, parlant del recorregut de tots els anys de professió. Les meves filles Mariona i Laura varen aportar aspectes més personals i familiars. Va concloure l'acte la Coral Clínic de la que formo part des de fa anys.

Un homenatge molt bonic i emotiu, que recordaré per sempre.