La malaltia de Parkinson afecta el 3 % de la població de més de 65 anys, i l’edat mitjana d’aparició són els 60 anys. En el cas del Parkinson juvenil, que representa el 10 % de tots els casos de Parkinson, la malaltia apareix abans dels 40 anys. Ara, un grup d’investigadors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha desxifrat, per primer cop, el mecanisme molecular pel qual una mutació del gen del receptor d’adenosina tipus 1 s’associa al Parkinson juvenil.

L’equip, liderat pel catedràtic Francisco Ciruela (UB-IDIBELL-UBNeuro), s’ha centrat a estudiar l’impacte mecanístic de la mutació del receptor cerebral prèviament definida com a possible causa de la malaltia primerenca. Els resultats, presentats a la revista Biomedicine and Pharmacotherapy, revelen que la mutació redueix la capacitat d’aquest receptor d’interaccionar amb altres receptors d’adenosina —concretament, amb el receptor tipus 2—, fet que provocaria un increment de l’excitabilitat dels circuits neuronals a la regió del cervell anomenada cos estriat.

«Nosaltres postulem que la incapacitat d’interaccionar d’ambdós receptors d’adenosina generaria hiperexcitabilitat glutamatèrgica als circuits neuronals de l’estriat, mecanisme clau en la patogènia del Parkinson juvenil», afirma Francisco Ciruela, catedràtic del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la UB i cap del Grup de Recerca en Neurofarmacologia i Dolor de l’IDIBELL.

Un desequilibri en l’excitació del circuit neuronal

Els receptors d’adenosina són receptors cerebrals acoblats a proteïnes G i involucrats en funcions motores. Prèviament, ja s’havia apuntat la seva implicació en patologies neurodegeneratives com la malaltia de Parkinson.

La mutació estudiada afecta el receptor d’adenosina tipus 1, que té un efecte inhibidor sobre el seu homòleg —el receptor d’adenosina tipus 2—, mitjançant el qual facilita l’alliberació de glutamat i l’excitabilitat del circuit. Segons les conclusions, la mutació impediria la interacció molecular i funcional d’ambdós receptors d’adenosina, i en conseqüència facilitaria l’alliberació de glutamat, que provocaria una hiperexcitabilitat en els circuits neuronals de l’estriat.

En l’estudi hi han participat equips de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Salut de Luxemburg (LIH) i els Instituts Nacionals de la Salut (NIH) de Baltimore (Estats Units).

Article de referència:

Sarasola, L. I.; Llinàs del Torrent, C.; Pérez-Arévalo, A.; Argerich, J.; Casajuana-Martín, N.; Chevigné, A.; Fernández-Dueñas, V.; Ferré, S.; Pardo, L.; Ciruela, F. «The ADORA1 mutation linked to early-onset Parkinson’s disease alters adenosine A1-A2A receptor heteromer formation and function». Biomedicine and Pharmacotherapy, octubre de 2022. DOI: 10.1016/j.biopha.2022.113896