Detall

Investigadors del Campus Clínic i l’Institut Josep Carreras, en col·laboració amb la Universitat de Cantàbria, lideren un estudi europeu pioner sobre una de les leucèmies infantils més letals

Notícia | 15-02-2019

El grup científic del Campus Clínic-UB i l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, liderat pel Dr. Pablo Menéndez, investigador ICREA, en cooperació amb l'equip del Dr. Ignacio Varela de la Universitat de Cantàbria, han publicat dos articles a la prestigiosa revista Haematologica, publicació de l'European Hematology Association (EHA). Les publicacions plantegen nous enfocaments i eines de pronòstic per millorar la supervivència d'un dels tipus de leucèmia infantil més letals.

La leucèmia limfoblàstica aguda de tipus B és el càncer infantil més freqüent i, habitualment, té un pronòstic de curació favorable, superior al 85 %. Tot i això, hi ha subtipus de la malaltia amb expectatives completament diferents. És el cas de la leucèmia limfoblàstica aguda pro B del lactant amb translocació, un tipus molt poc freqüent que es diagnostica especialment en lactants (menors d'1 any) i, gairebé sempre, té un diagnòstic fatal. Aquest tipus de leucèmia, d'origen embrionari, acostuma a desenvolupar-se juntament amb una expansió de la malaltia cap al sistema nerviós. Per això, els percentatges de curació són molt reduïts.

En un dels treballs publicat a Haematologica, l'equip del Campus Clínic-UB i l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, en col·laboració directa amb els Drs. Ignacio Varela i Antonio Agraz-Doblas, investigadors de la Universitat de Cantàbria, han seqüenciat el genoma de 124 nens diagnosticats amb aquest subtipus de leucèmia. És un dels estudis més amplis que s'han realitzat fins ara en casos de lactants amb leucèmia en l’àmbit internacional i s'ha dut a terme amb mostres de pacients europeus, tractats amb el protocol europeu Interfan.

Aquest estudi ha permès descobrir que el genoma d'aquest subtipus de leucèmia és el més estable de qualsevol càncer pediàtric seqüenciat fins al moment. Com un genoma tan estable en nens de pocs mesos pot tenir un desenvolupament tan agressiu? Aquesta pregunta encara queda per resoldre. Tot i així, l'estudi suggereix que hi ha canvis epigenètics ja adquirits en l'embaràs i el seu desenvolupament. Així mateix, el grup ha detectat un biomarcador molt important per al pronòstic d'aquest tipus de malaltia. Els pacients que expressen el gen AF4-MLL tenen un percentatge significativament major de supervivència (62,4 % vs. 11,7 %). Aquesta conclusió suposa un importantíssim avanç en l'elecció del tractament més intens i efectiu per pacient.

L’altre treball publicat a Haematologica, liderat per la Dra. Clara Bueno, també se centra en el mateix tipus de leucèmia, però focalitzant l'esforç científic en la cèl·lula original embrionària que ha degenerat en aquesta mutació. 

La translocació cromosòmica t (4; 11) s'associa amb leucèmia limfoblàstica aguda infantil pro-B d'alt risc i sorgeix prenatalment durant l'hematopoesi embrionària (el procés de formació, desenvolupament i maduració dels elements de la sang del fetus). Per això, és un càncer del desenvolupament. En l'embrió, l'hematopoesi sorgeix en tres fases: primer a l'aorta, durant les primeres setmanes; després al fetge, entre les setmanes de la 18 a la 20 de la gestació, i, a posteriori, en la medul·la òssia; on ja es realitzarà l'hematopoesi després del naixement. L'equip del Campus Clínic ha discernit que hi ha una cooperació funcional i molecular entre les fusions MLL-AF4 (MA4) i AF4-MLL (A4M) durant el desenvolupament hematopoètic humà. Aquesta diferenciació hematopoètica primerenca deteriorada és resultant de la translocació cromosòmica (4; 11). En un segon pla, el grup de la Dra. Clara Bueno es dirigirà a l'estudi epigenètic de què succeeix, què està canviant en l'expressió dels gens d'aquests embrions sense modificar l'ADN.

El grup del Dr. Pablo Menéndez, investigador ICREA, és un dels pocs de tot el món dedicat a aquest tipus de leucèmia. Els seus treballs, així com els del Dr. Ignacio Varela, han merescut ajudes europees de l'European Research Council (ERC).


Comparteix-ho: