Segons un treball publicat a la revista Scientific Reports l’exercici físic pot ajudar a mitigar alguns dèficits cerebrals associats a l’edat i l’envelliment. El nou estudi avala l’impacte positiu a llarg termini de l’entrenament esportiu per retardar l’inici de la pèrdua fisiològica de la memòria i la modulació perifèrica neurotròfica associada.

L’article està signat per un equip en el qual participen David Bartrés Faz i Elisabeth Solana, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut,  l’Institut de Neurociències (UBNeuro) i l’IDIBAPS, i Mercè Pallàs, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, l’UBNeuro i el CIBERNED. 

El treball dirigit per les expertes Coral Sanfeliu (IIBB, CSIC, IDIBAPS i CIBERESP) i M. Carmen Gómez (Universitat de València i INCLIVA), s’ha dut a terme amb la col·laboració d'esportistes dels clubs de veterans XV Matusalem Rugbi Sant Cugat i King’s Pebrots (Associació de Veterans de Rubgi de Barcelona), i també del Club de Rugbi Barcelona. En concret, es va estudiar un grup de vuitanta-sis esportistes —de disset a seixanta-vuit anys—, en el qual s’incloïa específicament un grup de mitjana edat amb un període de pràctica esportiva de quinze a trenta-cinc anys.

L’entrenament físic ajuda a prevenir la pèrdua de memòria

Els estudis en esportistes veterans que han practicat exercici durant la major part de les seves vides «aporten una nova perspectiva per comprendre l’impacte de l’entrenament a llarg termini en aspectes com la neuroprotecció», apunten les investigadores Coral Sanfeliu i M. Carmen Gómez.

L’anàlisi de diferents biomarcadors revela que l’entrenament físic permet modular diversos factors que participen en la comunicació molecular —entre el múscul esquelètic i el cervell— mitjançant factors que s’alliberen al torrent circulatori. Alguns dels factors implicats, com l’enzim catepsina B (CTSB) i el factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF), estan relacionats amb la supervivència neuronal.

El treball també suggereix l’efectivitat de l’exercici com a estratègia preventiva contra la pèrdua de memòria relacionada amb l’edat i la neurodegeneració, en especial en patologies —com la malaltia d’Alzheimer— caracteritzades pel deteriorament de la memòria i altres habilitats cognitives. Els resultats també van permetre constatar canvis significatius en els nivells perifèrics de les molècules BDNF i CTSB en el grup d’esportistes de l’estudi, tant en els de mitjana edat com en els joves. En aquest context, les proves de memòria en el grup de jugadors veterans i la població de control van ser dirigides pel neuropsicòleg David Bartrés Faz (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut UB, UBNeuro i IDIBAPS).

El nou treball s’ha dut a terme amb el suport d’ajuts a la recerca concedits per l'Institut d’Estudis Catalans (Barcelona). En la recerca, també hi han participat José Viña i Adrián de la Rosa (Departament de Fisiologia de la Universitat de València, INCLIVA i CIBERFES).