Detall
La història dels estudis de medicina, en cinc temps i en clau artística
Cinc destacades veus van parlar ahir a l'Aula Magna de la Facultat (Campus Clínic) de la història dels estudis de medicina a Catalunya i la seva evolució: Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtic d’Història Moderna; Alfons Zarzoso, científic titular de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats, CSIC; Ángela Domínguez, catedràtica emèrita de la UB, investigadora del CIBERESP i acadèmica numeraria de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; Ferran Sabaté, llicenciat en Geografia i Història i doctor en Medicina per la UB, membre de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia; i Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Ho van fer durant un acte institucional emmarcat en la commemoració del 575è aniversari de la UB, conduït per Ricardo Casaroli, delegat adjunt del rector per a la coordinació amb la xarxa d’institucions sanitàries.
Les ponències, que van analitzar fets històrics claus des de la creació de l’Estudi General de Medicina i Arts fins al futur Campus de Salut Clínic - Diagonal, es va tancar amb explicacions de l'historiador Ramon Dilla i les restauradores Elena Carnero y Carlota Mosegui davant la galeria de quadres de metges i metgesses il·lustres de la Facultat. En concret, dels olis de principis del segle XX de Jaume Pi i Sunyer, de Bartomeu Robert i Yarzábal, de Joan Giné i Partagàs i de Carlos de Silóniz i Ortiz. Aquests quatres es troben a la planta 3, en un dels passadissos amb vistes al claustre.
A grans trets
Pel que fa a les intervencions sobre història, la part de "Del galenisme a la medicina clínica i a la unificació de la medicina i la cirurgia, segles XVII-XX" va exposar-la Alfons Zarzoso.
L'etapa de "L’ensenyament de medicina a Catalunya durant el període 1717-1843" la va tractar Ángela Domínguez.
El període de "L’Escola Lliure de Medicina Catalana (1903-1933) i la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma (1933-1939)" va anar a càrrec de Ferran Sabaté.
Per últim, "La Facultat de Medicina del futur (projecte Campus Clínic Diagonal)" la va entomar Antoni Trilla.
Els ponents van fer exposicions de 15 minuts aproximadament, complementades amb projeccions, de les que es podrien treure molts titulars, com ara la del vicerector Alcoberro: "En el 1562, la universitat mana a la ciutat. La majoria de membres del Consell de Govern eren metges". Aquesta és una situació que es perllonga en el temps.
L'acte, obert a la comunitat UB i a tota la ciutadania, es va anunciar amb antelació al web i i xarxes socials socials del centre i va omplir l'Aula Magna.
Es poden veure algunes instantànies en el carrusel de fotos a la caràtula de la portada, ordenades en ordre d’escaleta de l’acte.
DIPÒSITS I LECTURES DE TESIS