L’article publicat a The Lancet Respiratory Medicine dirigit per Manel Esteller, catedràtic de Genètica de la UB, investigador ICREA i director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'IDIBELL, constata la existència d’un patró d'alteracions epigenètiques en càncer de pulmó permet predir si el tumor respondrà a la teràpia amb l'anticòs anti-PD-1, la immunoteràpia més freqüentment emprada en oncologia.

Esteller explica que «De vegades, les cèl·lules tumorals aconsegueixen amagar-se, de manera que el nostre sistema immunitari, habitualment molt eficaç, no les reconeix, i per tant no les destrueix. La immunoteràpia actual aconsegueix treure aquesta disfressa a la cèl·lula cancerosa perquè les nostres cèl·lules de defensa, com els limfòcits T i B, puguin actuar contra ella». Tot i això, hi ha diversos tipus de tumors contra els quals la immunoteràpia és ineficaç. Fins i tot, dins dels càncers immunosensibles, com el de pulmó, el de ronyó, o el melanoma, només entre un 30 i un 40 % responen efectivament a llarg termini. «Així doncs, és important conèixer prèviament si un tumor serà o no sensible a la immunoteràpia, considerant, a més, que són fàrmacs cars i no exempts d'efectes secundaris», afegeix l'investigador.

«Les marques epigenètiques, com la metilació de l'ADN, actuen com a interruptors capaços d'encendre o d’apagar els nostres gens. Per això pensem que també haurien de participar en els programes que la cèl·lula tumoral fa servir per escapar-se del control del sistema immunitari», explica Esteller. Mitjançant l'estudi de centenars de tumors de pulmó, els investigadors de l'IDIBELL-UB es van adonar que els que presentaven una empremta epigenètica concreta, que han anomenat EPIMMUNE, responien molt bé a la quimioteràpia en comparació amb els que no la tenien. La signatura EPIMMUNE es troba en una tercera part dels càncers de pulmó i s’associa a l'enriquiment en limfòcits T i B.

Davant d'aquests resultats, l'equip vol continuar explorant aquesta línia de recerca. «Ara volem estendre aquest tipus d'estudi a altres tipus tumorals i a altres immunoteràpies, com per exemple la d'anticossos anti-PD-L1 o anti-CTCLA4. A més, aquest treball és un exemple de la suma d'esforços procedents de la recerca bàsica, aplicada i clínica, així com de la combinació d'inversió pública i de fundacions com l'Obra Social la Caixa, sense la qual l'estudi no hauria estat possible», conclou Esteller.