Els rectors de les vint-i-tres universitats que integren la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU) van participar en la 37a Assemblea de Rectors, que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 16 de novembre. Entre els temes que s’hi havien de tractar cal destacar l’aprovació dels informes de la LERU sobre formació de personal docent, el permís parental i la integritat de la recerca.

Durant la reunió, Xavier Prats, ex-director general d’Educació i Cultura de la Comissió Europea, va presentar les perspectives de la nova agenda de polítiques de la UE 2019-2024; Jean-François Ripoche, director de Recerca, Tecnologia i Innovació de l’Agència Europea de Defensa (AED), va fer una presentació sobre la recerca en defensa a Europa; Paul Ayris, director executiu a UCL Press, va parlar del model de negoci i d’èxit d’aquest servei editorial, i Ingrid d’Hooghe, de la Universitat de Leiden, va fer una presentació sobre seguretat i espionatge.

Javier Solana, ex-secretari general de l’OTAN i alt representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la Unió Europea, va fer un discurs en el sopar de la trobada de rectors.

Les universitats i el futur d’Europa

Aquest últim semestre, la LERU ha publicat quatre documents, un dels quals és l’informe Universities and the future of Europe. Amb aquesta publicació, la LERU vol contribuir a construir l’agenda 2019-2024. L’informe també va destinat als membres que han estat escollits recentment al Parlament Europeu, molts dels quals desconeixen les polítiques de la UE pel que fa als camps de la recerca, la innovació i l’educació.

L’informe examina els temes més urgents a través de diverses entrevistes amb els rectors de la LERU. Joan Elias, rector de la UB, hi explica que un d’aquests temes és que les universitats aporten una expertesa. El rector creu que tots els estudiants haurien de saber filtrar la bona informació com a part de la seva formació universitària. També remarca que és important saber mantenir el problema en perspectiva. Així mateix, fa referència a com les universitats tenen una responsabilitat més gran: han de parlar al públic fora del món acadèmic i oferir la seva experiència a la societat. Elias destaca que compartir el coneixement amb els responsables polítics és una tasca més difícil.

En aquest document, la LERU es pregunta com poden ajudar les universitats de recerca a la societat del segle XXI per fer front a vells i nous reptes. La resposta que desgrana l’informe és: formant estudiants excel·lents, a través d’una activitat de recerca destacada, forjant avenços científics, o creant nous serveis i productes. En resum, comprometent-se amb la societat i creant valor afegit. Com a institucions multidisciplinàries amb una visió a llarg termini, i amb estudiants i personal excel·lents, les universitats de recerca són una de les poques forces que poden oferir aquest servei a la societat. I aquest servei serà crucial si els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides es porten a terme seriosament.

Les universitats es troben amb molts reptes: una internacionalització en augment, menys finançament, notícies falses (fake news) preocupants, crítiques a l’excel·lència i l’expertesa, demanda de diversitat social i institucional, o necessitat de col·laboracions institucionals, entre d’altres. La realitat és que no totes les universitats poden abordar aquests reptes. Com a conseqüència, el seu paper de servir la societat es veu amenaçat, i la societat se’n pot sentir decebuda.

Els altres documents publicats darrerament per la LERU són: Equality, diversity and inclusion at universities: the power of a systemic approach; Advanced Therapy Medicinal Products, i LERU’s views on Marie Skłodowska Curie Actions (MSCA) in Horizon Europe.