La síndrome d’Angelman és una malaltia genètica que causa un retard en el desenvolupament, alteracions en la parla i l’equilibri, discapacitat intel·lectual i, en alguns casos, convulsions. Fins ara, s’havien identificat mutacions en el gen HERC2 que originen un trastorn hereditari del neurodesenvolupament que presenta similituds amb la síndrome d’Angelman. Aquest gen, que codifica l’enzim ubiquitina lligasa, té una funció determinant en el sistema nerviós. En tots els casos identificats similars a la síndrome d’Angelman, s’ha constatat una pèrdua total de la proteïna HERC2 o bé nivells molt baixos de la proteïna HERC2 codificada per aquest gen.

Ara, un grup de recerca liderat pel catedràtic José Luis Rosa, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha analitzat les vies de senyalització cel·lulars afectades per la mutació més freqüent del gen HERC2 (c.1781C>T, p.Pro594Leu) en aquesta patologia similar al síndrome d’Angelman. Entendre millor com les variants patogèniques afecten aquestes vies serà decisiu per ajudar a definir noves teràpies per a la malaltia.

Els resultats del treball, publicat a la revista Cellular and Molecular Life Sciences, indiquen que les cèl·lules de pacients amb aquest trastorn hereditari —o també les cèl·lules humanes amb deficiència de la proteïna HERC2— tenen sobreactivada la resposta cel·lular davant l’estrès oxidatiu. Això es produeix per l’activació d’una via de senyalització atípica en què participen les proteïnes RAF, MKK3 i p38. «Els nostres resultats destaquen la inhibició de RAF com una potencial diana terapèutica per a les persones amb aquest trastorn hereditari del neurodesenvolupament», conclou el catedràtic José Luis Rosa.

Article de referència:

Sala-Gaston, J. et al. «HERC2 deficiency activates C-RAF/MKK3/p38 signalling pathway altering the cellular response to oxidative stress». Cellular and Molecular Life Sciences, octubre de 2022. DOI: 10.1007/s00018-022-04586-7