Amb motiu del Dia Mundial del SIDA contactem tres veus expertes en SIDA que treballen en els diferents campus de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona: el Dr. Josep Malloles, del Campus Clínic; el Dr. Arkaitz Imaz, del Campus Bellvitge; i la Dra. Claudia Fortuny, del Campus Sant Joan de Déu. Tots tres experts treballen en l'àmbit tant clínic com de recerca de la SIDA intentant cercar els millors tractaments per combatre la malaltia.

 

1. Per què és important celebrar el Dia Mundial del Sida?

• Josep Mallolas (J.M.)

És una jornada clau per recordar que la infecció pel VIH continua sent un problema global i que, malgrat els avenços, encara hi ha persones que no tenen accés al diagnòstic ni al tractament. També serveix per lluitar contra l’estigma, sensibilitzar la societat i reforçar el compromís amb la recerca i la prevenció.

 

• Claudia Fortuny (C.F.)

Perquè el VIH te tractament, però no te cura. L’any 1981 varen ser declarats els primers casos d’una nova malaltia, la sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida) i l’any 1985 el virus responsable: el VIH (virus de la immunodeficiència humana). Poc després aquesta infecció esdevindria amb una de les pandèmies que més impacte ha tingut al món, amb més de 44 milions de morts i 40 milions de persones infectades de les quals quasi 1,5 milions són pacients pediàtrics. 

El dia mundial del sida, any darrera any pretén sensibilitzar-nos sobre aquelles barreres que cal superar per controlar la transmissió i afavorir la integració de les persones infectades. Enguany, en plena crisis financera per les retallades, que suposa una greu amenaça per la prevenció el lema de la campanya es: «Superar las disrupciones, transformar la respuesta al sida».

 

• Arkaitz Imaz (A.I.)

Tot i que, gràcies al tractament antiretroviral, la salut i l’esperança de vida de les persones que viuen amb el VIH ha millorat de forma significativa en comparació amb els inicis de l’epidèmia, encara queda molt camí per recórrer.

En primer lloc, el nombre de nous diagnòstics de VIH anuals al nostre entorn s’ha mantingut pràcticament constant durant la última dècada. Per tant, el primer repte és millorar la prevenció, fer que les estratègies eficaces disponibles com la PrEP puguin arribar a totes les persones que ho necessiten.

En segon lloc, al nostre entorn s’estima que aproximadament el 6% de les persones que viuen amb VIH encara no ho saben i, a més a més, de les persones diagnosticades el 50% arriben amb un estat d’immunodepressió. Per tant, tenim el repte de diagnosticar més i diagnosticar abans. D’aquesta manera es podrà millorar la salut de les persones que viuen amb VIH i evitar noves infeccions.

En tercer lloc, més enllà de l’esperança de vida, és necessari afrontar l’impacte de les comorbiditats, la salut mental, l’envelliment i la qualitat de vida les persones que viuen amb VIH.

També cal destacar que encara existeix estigma en relació amb el VIH i que l’estigma és una barrera important per l’accés al diagnòstic, tractament i cures per a moltes persones.

Tots aquests problemes, a més, estan mes accentuats en altres regions del mon.

I hem de recordar que encara no existeix un tractament curatiu pel VIH.

Per tot això hem de continuar celebrant el dia Mundial del VIH/SIDA, per recordar tot el que encara ens queda per fer en la lluita contra el VIH

 

2. Quins són els avenços més remarcables de la darrera dècada?

• J.M.

___ Tractaments antiretrovirals molt més simples i potents, sovint en una sola pastilla al dia.

___ Indetectable = Intransmissible (I=I): sabem que una persona amb càrrega viral indetectable no transmet el virus.

___ Profilaxi preexposició (PrEP): una eina preventiva que ha canviat el panorama en poblacions de risc.

___ Noves estratègies de tractament i profilaxi: Antirretrovirals de llarga durada (“Long-acting”) via parenteral.

___Millores en diagnòstic precoç i en la qualitat de vida dels pacients.

 

• C.F.

Sense dubte ha estat el tractament antiretroviral, amb nous fàrmacs mes potents i amb menys efectes secundaris. La teràpia combinada (TAR), ha demostrat, a més de reduir el risc de progressió a sida i la mortalitat associada, controlar la transmissió de la infecció.

Pel que fa a la població pediàtrica, l’avenç més important ha estat el reduir la transmissió vertical (mare –fill) del VIH quan s’apliquen de forma adient les mesures de prevenció: identificació universal de la infecció VIH a les gestants, tractament antiretroviral durant la gestació i part, part per cesària en gestants que no han rebut tractament o que aquest no ha aconseguit una càrrega viral baixa (<1000 còpies de VIH/ml), i lactància artificial al nostre medi.

El tractament antiretroviral combinat amb control de la replicació viral, abans de la gestació i durant la mateixa, fa que el risc de transmissió sigui pràcticament zero. De fet la OMS ha declarat erradicada la transmissió mare-fill del VIH en 19 països, el primer en aconseguir-ho va ser Cuba l’any 2015 i el darrer Botswana.

 

• A.I.

Pel que fa al tractament, durant l’última dècada, sobretot gràcies als fàrmacs inhibidors de la integrasa de segona generació, ha millorat de manera molt important l’eficàcia del tractament antiretroviral i s’han reduït els efectes adversos. Un altre avenç rellevant és la disponibilitat de tractament d’acció prolongada que podem administrar per via intramuscular cada 2 mesos. Actualment podem oferir a una elevada proporció de persones tractaments molt senzills, bé amb una sola pastilla diària o bé amb injeccions cada dos mesos, de forma que s’afavoreix l’adherència i l’eficàcia i podem individualitzar aquestes pautes en funció de la preferència o conveniència de cada persona.

Un altre qüestió important ha estat la constatació que les persones amb tractament i amb càrrega viral indetectable a la sang no transmeten el virus a altres persones. Això ha permès normalitzar molt aspectes de la vida de moltes persones i reduir l’estigma, tot i que encara queda camí per recórrer en aquest sentit.

En el camp de la recerca de la cura del VIH, tot i que encara estem lluny, s’han produït fets rellevants com els casos de curació en persones amb VIH sotmeses a un trasplantament de progenitors hematopoètics o els avenços en els coneixements del control natural del virus per algunes persones o els coneixements sobre el possible paper d’estratègies d’actuació sobre el sistema immunològic per poder controlar el virus sense necessitat de fàrmacs.

I en l’àmbit de la prevenció, un avenç d’enorme rellevància ha estat la profilaxis pre-exposició. El tractament amb una combinació de 2 fàrmacs en persones amb alt risc d’exposició al VIH permet reduir el risc d’infecció en més del 90%. A més, actualment també existeix la possibilitat de utilitzar fàrmacs injectables cada 2 o 6 mesos que milloren l’eficàcia de la profilaxis por via oral i poden ser més adequats per algunes persones. No obstant, l’ús d’aquests tractaments injectables de llarga durada  per profilaxis encara no estan disponibles al nostre país.

 

3. Què fa el seu equip de recerca i de clínica en particular per avançar en la matèria?

• J.M.

Al Clínic treballem en diversos fronts:

___ Assistència integral a persones amb VIH, amb un enfocament multidisciplinari.

___ Recerca clínica en nous fàrmacs i estratègies de simplificació del tractament.

___ Projectes sobre cura funcional i vacunes terapèutiques, així com estudis sobre com reduir la inflamació crònica associada al VIH.

___Participem en xarxes internacionals per accelerar la innovació.

 

• C.F.

Actualment, controlem un nombre reduït de pacients infectats, atès que la majoria han estat traslladats a les Unitats d’adults. La nostre aportació fonamental es participar en estudis col·laboratius epidemiològics nacionals i internacional, i en assajos clínics amb fàrmacs per pacients pediàtrics.

 

• A.I.

El nostre equip és hereu dels metges que van crear les primeres Unitats de VIH als anys 80. Des del principi van entendre que, per avançar en el tractament de les persones amb VIH, l’assistència clínica i la recerca han d’anar de la mà. El nostre hospital atenem actualment al voltant de 2000 persones amb VIH i treballem amb l’idea d’oferir una assistència amb enfocament holístic, ja que les persones que viuen amb VIH tenen sovint altres comorbiditats i, amb freqüència, altres determinats de l’esfera bio-psico-social que poden impactar en el control del VIH, de igual manera que el VIH impacta en aquests altres aspectes i comorbiditats. Actualment estem desenvolupant un programa de maneig de comorbiditats cròniques coordinat amb atenció primària i hem creat un grup multidisciplinari amb altres professionals implicats en l’atenció a persones amb VIH, tant de l’hospital com d’atenció primària, CAS o entitats comunitàries.

D’altra banda, fa més de 10 anys vàrem crear un programa de cribratge de displàsia i càncer anal associat al virus del papil·loma humà (VPH), una malaltia més prevalent en persones amb VIH que en la població general i durant els últims anys hem incorporat una consulta específica per atendre persones que volen rebre profilaxis pre-exposició i una consulta específica d’infeccions de transmissió sexual.

En l’àmbit de recerca el nostre grup desenvolupa projectes d’investigació sobre alguns aspectes dels fàrmacs antiretrovirals, sobre complicacions clíniques del VIH, cribratge de displàsia i càncer anal associat al VPH i sobre infeccions de transmissió sexual. A més col·laborem en assaigs clínics internacionals amb nous fàrmacs antiretrovirals i en altres projectes de recerca multicèntrics.

 

4. Quan preveu que es podrà controlar del tot el SIDA?

• J.M.

Ja hem aconseguit controlar la infecció en països amb accés universal al tractament, però l’objectiu global és acabar amb la transmissió i l’estigma. Si mantenim el ritme d’innovació i ampliem l’accés als tractaments i a la PrEP, podríem assolir un control gairebé total en la pròxima dècada. La cura definitiva és més complexa, però hi ha línies de recerca prometedores.

 

• C.F.

La transmissió vertical (mare-fill) considero que està errada al nostre país, de fet no hem tingut cap nou cas d’infecció pel VIH en gestants controlades en els últims 10 anys a Catalunya. Els tres casos que han estat identificats corresponen a 2 gestants diagnosticades durant el part sense controls previs i a un cas de transmissió durant l’alletament (una mare que es va infectar després del part quan donava el pit al seu fill).

 

• A.I.

S’està investigant molt tant en estratègies d’erradicació del VIH o de cura funcional però a dia d’avui sembla que això no serà una opció per a la majoria de persones a curt o mig termini. Mentrestant, la millor manera d’avançar en el control del VIH és millorar la prevenció fent que les estratègies preventives arribin a tothom que les pugui necessitar; millorant l’accés a les proves de VIH a tota la població per evitar els diagnòstics en fase avançada; individualitzant els tractaments per optimitzar la seva eficàcia i continuant amb la recerca en fàrmacs que puguin afavorir una adherència i qualitat de vida òptima per a totes les persones; millorant la prevenció i tractament de comorbiditats; millorant l’atenció a la salut mental; i lluitant per erradicar l’estigma, que encara és una barrera que dificulta a moltes persones l’accés de manera adequada a estratègies preventives o el seguiment i tractament de manera òptima.