Moltes regions repetitives del genoma s’han considerat ADN brossa perquè les tecnologies disponibles no permetien estudiar-les amb prou resolució. És el cas dels macrosatèl·lits SST1/NBL2, considerats irrellevants i fins ara pràcticament invisibles, que podrien tenir un paper biològic més complex i determinant del que es pensava fins ara en l’organització del nucli, la regulació del genoma, la vulnerabilitat cromosòmica i fins i tot el càncer.

Això es desprèn d’un article publicat a la revista Trends in Genetics i liderat per les investigadores Sonia V. Forcales, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i Gabrijela Dumbović, de la Universitat Goethe de Frankfurt (Alemanya).

Llegeix la notícia complerta al web de la UB.

Foto portada | D'esquerra a dreta, les investigadores Sonia V. Forcales i Gabrijela Dumbović.