El diari digital Nius publicava fa uns dies un article on es posa de manifest un canvi en el panorama educatiu: En els últims anys el percentatge d'alumnes amb pares amb baixos nivells ha anat caient progressivament, mentre que el d'aquells amb pares i mares amb estudis superiors ha crescut. Això es tradueix en el fet que si un alumne prové d'una família amb pares sense estudis, té menys probabilitats d'anar a la universitat que fa uns anys.

Si bé en un principi sembla fàcil atribuir aquests indicis al creixent nivell formatiu de la població espanyola, el cert és que tot i que ha disminuït la població amb baixa o nul·la formació, la presència de fills amb pares sense estudis a la universitat ho ha fet a un ritme superior, i a més hi ha una taxa d'abandonament dels estudis molt major entre els estudiants amb pares amb estudis bàsics que no pas universitaris. En conseqüència, cal buscar altres respostes.

Alguns experts apunten a la dificultat per accedir a beques i al fet que els joves no veuen tan clar com abans el retorn econòmic que hauria de suposar realitzar un grau universitari (quelcom que pot anar lligat a l'augment de matriculacions, per part d'alumnes els pares dels quals no tenen estudis superiors, a FP Mitjana i Superior, que duren menys i permeten una incorporació més ràpida al mercat de treball a temps complet). Tot això ens porta a parlar del nivell d'ocupació laboral i de renda dels progenitors com a clau per determinar l'accés a la universitat: “Hi ha un doble cost per les famílies quan un fill va a la Universitat: la matricula i els costos del curs, però també el fet que aquest alumne no podrà treballar a temps complet, cosa que moltes famílies no poden assumir”, apunta Mauro Mediavilla, professor d'economia aplicada a la Universitat de València i expert en avaluació de polítiques educatives. D'altra banda, el 52,88% d'alumnes amb pares amb estudis superiors estan matriculats en universitats privades (representant aquestes tan sols el 35% d'universitats espanyoles), posant sobre la taula una vegada més la relació entre una renda alta, els referents familiars universitaris i la facilitat d'accés a la universitat.

La meritocràcia es veu especialment qüestionada a l'ombra d'aquestes dades, i es fa palesa la necessitat d'enfortir el sistema de beques i incentius a l'estudi per aquells que parteixen de condicions inicials més desfavorables.

Més informació a la notícia del diari NIUS.