La seva feina garanteix que tot el que té a veure amb el so i la imatge a la Facultat funcioni correctament. És una tasca sovint poc visible, però imprescindible per al desenvolupament de la docència i dels actes institucionals.

Forma part del PTGAS com a tècnic audiovisual i dona suport tècnic a diferents activitats del centre, vetllant pel bon funcionament dels equips i espais.

Avui volem posar en valor aquesta tasca i apropar-nos al seu dia a dia. Ho fem a través de la veu d’en Jordi Ayuste, a qui hem formulat aquestes tres preguntes:

Quines són les teves funcions i com ens ajudes en el dia a dia?

Com a tècnic audiovisual de la Facultat de Psicologia, la meva feina consisteix, bàsicament, a fer possible que tot el que tingui botons, cables, pantalles, altaveus, so o imatge funcioni quan toca... i sobretot que no deixi de funcionar en el pitjor moment. Superviso i faig el manteniment dels equips audiovisuals de les aules i de les sales d’actes, instal·lo, arreglo i renovo equipament, i dono suport tècnic tant a la docència com als diferents actes institucionals que es fan a la Facultat.

També m’encarrego de fotografiar, gravar, editar i preparar material audiovisual de conferències, sessions de simulació, jornades i altres activitats, així com d’assessorar professorat i alumnat quan tenen dubtes tècnics o quan volen fer coses que normalment impliquen bastants cables. A més, gestiono l’estoc del material audiovisual, faig comandes, contacto amb empreses externes quan cal renovar equipament o fer instal·lacions noves i soluciono incidències tècniques… el més ràpid possible i gairebé sempre amb públic.

En resum: si a la facultat hi ha alguna cosa que sona, es veu, grava, projecta o s’encén, és molt probable que hagi passat per les meves mans abans.

Què és el que més i el que menys t’agrada de la teva feina?

El que més m’agrada és que treballo en un àmbit que m’apassiona. Abans de ser tècnic audiovisual era músic, i he passat mitja vida entre locals d’assaig i estudis de gravació, així que tot el que té a veure amb el so i la tecnologia m’enganxa molt. També m’agrada que és una feina on has d’estar en constant aprenentatge. Les tecnologies canvien constantment i això obliga a reciclar-se, formar-se, a investigar i a no acomodar-se mai.

A més, em sento un privilegiat de poder treballar en l’entorn universitari del Campus Mundet, envoltat de natura i amb un ambient molt agradable. Des del primer dia he tingut una molt bona acollida, i tots els companys i companyes m’han ajudat moltíssim. El tracte tant amb el professorat com amb l’alumnat és molt proper i agradable, fet que fa que el dia a dia a la Facultat sigui especialment gratificant.

 El que menys m’agrada? Doncs que, de vegades, la tecnologia té un sentit de l’humor molt particular i decideix fallar just quan l’aula està plena fins a dalt o quan s’està fent un acte important. Però bé, això també forma part de la feina… i és el que li posa una mica d’emoció al dia a dia.

Recordes alguna anècdota o moment destacat viscut a la Facultat?

Un dia em van trucar d’una aula perquè no hi havia so. L’aula estava plena a vessar i tothom escoltava el professor en un silenci absolut. Jo vaig entrar discretament i vaig començar a revisar els equips fins que vaig trobar el problema: un botó mal seleccionat a l’amplificador que deixava l’àudio en “mute”.

El que no vaig veure és que el volum estava al màxim. Quan vaig activar el so, els altaveus van esclatar amb tota la potència i l’aula sencera va saltar de la cadira. Alumnes i professor es van espantar… i després es van posar a riure. Jo vaig sortir de l’aula entre aplaudiments i rialles, com si hagués fet un solo de guitarra en un concert. Per sort, tothom s’ho va prendre amb molt d’humor.