Detall

El projecte PHIT estudia l’impacte psicològic del tràfic d’éssers humans per millorar l’atenció a les víctimes

Notícia | 01-04-2017

El tràfic d’éssers humans (TEH) —de l’anglès trafficking in human beings (THB)—, practicat sovint per grups internacionals de crim organitzat, té unes greus repercussions psicològiques en les persones que el pateixen. La Universitat de Barcelona coordina un projecte internacional per conèixer millor aquest impacte psicològic, fins ara poc estudiat, i millorar així l’atenció a les víctimes, concretament a dones que han patit el TEH per ser explotades sexualment. Finançat per la Direcció General d’Interior de la Comissió Europea, el projecte Psychological health impact of THB for sexual explotations on female victims (PHIT) aplega dotze socis de cinc països europeus. La primera presentació pública del PHIT es farà a la Facultat de Dret el 4 d’abril amb una jornada internacional en què participaran tant investigadors prestigiosos com professionals que treballen amb víctimes del tràfic d’éssers humans.

La jornada, que inauguraran el degà de la Facultat de Dret, Xavier Pons, i el coordinador del projecte PHIT, el professor de la UB Markus González Beilfuss, començarà amb la ponència d’Enrique Echeburúa, de la Universitat del País Basc, un dels experts principals en el vessant psicològic de la violència de gènere. A continuació, hi intervindran Joseba Achotegui, professor de la UB, i Miguel Lorente, professor de la Universitat de Granada i antic delegat del Govern per a la Violència de Gènere. També hi haurà una conferència de Xavier Cortés, cap de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos d’Esquadra, que exposarà com operen els grups de crim organitzat a escala internacional. Igualment, tindran lloc diverses taules rodones amb acadèmics de diversos centres europeus i responsables d’ONG i administracions.


El professor Markus González assenyala que «l’impacte psicològic del tràfic d’éssers humans està molt poc estudiat; tots els agents són conscients del problema i la necessitat d’abordar-lo, però no hi ha prou coneixement ni recursos especialitzats». González apunta que «s’intenten fer servir coneixements i experiències de l’àmbit de la violència de gènere, però els fenòmens no són iguals». «De fet, en el cas del TEH es parla de trauma complex, però no està clar el seu contingut, sobretot tenint en compte factors culturals i processos de victimització heterogenis», conclou. Els pocs estudis que s’han fet sobre el tema assenyalen la important presència de depressió i trastorn d’estrès posttraumàtic entre les víctimes de TEH, encara que aquests conceptes són massa genèrics per descriure l’abast de l’impacte psicològic en aquests casos. Així mateix, s’ha comprovat que les intervencions de professionals com metges, jutges o funcionaris poden ser contraproduents si no es té en consideració la condició psicològica de la víctima. Val a dir que un dels objectius del projecte PHIT és dirigir formació als professionals que assisteixen les víctimes i difondre les millors pràctiques, així com enfortir la cooperació entre ONG i els serveis d’immigració.


El PHIT és l’únic projecte finançat per la Direcció General d’Interior de la Comissió Europea sobre tràfic d’éssers humans que se centra en les víctimes. Dins de l’Estat, a més de la Universitat de Barcelona, hi participen el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i les ONG APRAMP, Proyecto Esperanza i SICAR, totes elles disposen de pisos protegits que acullen les víctimes alliberades pels cossos policials.
 


Comparteix-ho: