Detall

La mida de dues regions cerebrals podria predir l’eficàcia de la teràpia psicològica conductual en infants amb TOC

Notícia | 02-02-2023

La mida de dues estructures cerebrals s’associa amb la resposta a la teràpia psicològica cognitivoconductual en infants amb trastorn obsessivocompulsiu (TOC), segons un estudi liderat per equips de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Hospital Universitari de Bellvitge i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM). El treball l’ha publicat el Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, la revista més important a escala internacional en l’àmbit de la psiquiatria infantil i juvenil.

 

L’anàlisi per ressonància magnètica del cervell de 168 infants i adolescents procedents de centres d’arreu del món va revelar que els que presentaven dues regions de l’escorça prefrontal d’una mida superior a l’habitual mostraven una reducció més gran dels símptomes obsessivocompulsius, després de la intervenció amb teràpia de la conducta.

Els resultats obtinguts podrien significar que aquells pacients que tenen més desenvolupades aquestes estructures prefrontals —les quals estan relacionades amb la resposta a l’ansietat— podrien tenir més capacitat per aprofitar les estratègies de regulació emocional que proporciona la teràpia de conducta.

Carles Soriano, professor de la Facultat de Psicologia, investigador principal a l’IDIBELL i membre de CIBERSAM, indica que «la identificació d’aquestes estructures pot suposar una gran millora en el maneig clínic dels nens i nenes amb TOC». «Tot i que la teràpia conductual té una efectivitat superior al 60 % —explica—, encara desconeixem gran part dels mecanismes d’acció. Això ens impedeix predir quins pacients se’n poden beneficiar, i evitar costosos processos d’assaig i error o modificar els factors responsables del fracàs de la teràpia».

En el mateix estudi també es va estudiar una àmplia mostra d’adults, però no es va observar una correlació entre les estructures cerebrals i l’eficàcia de la teràpia. Així, malgrat que la teràpia de conducta és igualment efectiva, els resultats indiquen que els mecanismes d’acció d’aquest tractament poden diferir respecte als dels infants.

 

La teràpia cognitivoconductual en el trastorn obsessivocompulsiu

En general, el trastorn obsessivocompulsiu es manifesta en la població infantil amb ansietat davant de situacions que es perceben com a molestes o poc controlables. Això condueix a la necessitat de, per exemple, organitzar les coses d’una determinada manera, repetir paraules o conductes un nombre determinat de vegades, o assegurar-se repetidament que una acció, com la d’apagar el llum, s’ha fet amb èxit.

Aquests símptomes interfereixen en el desenvolupament normal de les activitats familiars, socials i acadèmiques d’aquests infants, i afecten significativament el seu benestar i el de les seves famílies.

El tractament per a aquests casos és la teràpia cognitivoconductual, una forma d’intervenció psicològica que es basa a exposar el pacient, de manera controlada, a les situacions que li generen ansietat i deixar que aquesta ansietat s’acabi extingint. A més, per aconseguir aquesta normalització de l’ansietat durant l’exposició a les situacions temudes, sovint es fan servir estratègies cognitives o de modulació del pensament.


Comparteix-ho: