Les polítiques de confinament provocades per l’epidèmia de COVID-19 van suposar un descens important de la delinqüència urbana, a excepció dels homicidis. Així es desprèn d’un estudi publicat a la revista Nature Human Behaviour, en què ha participat la professora Noemí Pereda, directora del Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (GReVIA) de la Universitat de Barcelona. El treball ha comparat els efectes d’aquest tipus de polítiques en els nivells de criminalitat a 26 ciutats de 23 països del món, a partir de les dades recollides per la policia sobre sis tipus de delictes: agressió (sense incloure la violència intrafamiliar), robatori, robatori als domicilis, furt, robatori de vehicles i homicidi. Els resultats també mostren que Barcelona, l’única ciutat espanyola que forma part de l’estudi, és un dels llocs on més es va reduir la delinqüència: es va acostar a un descens del 80 % durant el període de confinament, juntament amb Lima (Perú) i Mendoza (Argentina).

Aquest estudi descriptiu l’han liderat l’Institut de Criminologia de Cambridge i la Universitat d’Utrecht i hi han participat 26 institucions de recerca de diferents països. El treball també està signat per Raül Aguilar, membre de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, doctor en Dret i Societat, psicòleg i criminòleg, que ha assessorat tècnicament en l’anàlisi de les dades sobre Barcelona.

L’efecte del confinament domiciliari estricte

Els investigadors han analitzat les dades sobre delictes registrats des de principis del 2018 fins al 15 de maig del 2020, de manera que el treball inclou l’inici de les mesures de restricció a la mobilitat preses en diferents països per reduir l’expansió de la COVID-19. «Les nostres troballes mostren que les polítiques de confinament es van associar a un descens considerable de la delinqüència urbana, però amb variacions substancials entre ciutats i tipus de delinqüència. Els resultats de metaregressió van mostrar que les restriccions més estrictes als moviments a l’espai públic prediuen una disminució més gran de la criminalitat urbana», destaca Noemí Pereda, que també és professora de la Facultat de Psicologia i investigadora de l’Institut de Neurociències de la UB.

En aquest sentit, els investigadors també destaquen que les mesures de confinament domiciliari estricte, com les que es van implementar a Espanya (toc de queda, multes i detencions), es relacionen amb un descens més pronunciat en la comissió de delictes. «Ara bé, restriccions més severes com el tancament de les escoles, treballar des de casa, prohibir reunions privades o els desplaçaments interns no sembla que estiguin relacionades amb una reducció més gran de la delinqüència urbana», destaca la investigadora.

Una reducció delictiva global d’un 37 % de mitjana

La ràpida desacceleració de l’activitat urbana a totes les ciutats va tenir efectes comparables en categories similars de delinqüència, malgrat la variació de dimensions, d’ubicació geogràfica i d’estructura social. De mitjana, es va produir una reducció global de la criminalitat d’un 37 % a les ciutats analitzades. El descens més important va ser en furts (-47 %) i robatoris (-46 %), seguit dels robatoris de vehicles (-39 %), agressions (-35 %), robatori a domicilis (-28 %) i homicidis (-14 %).

Segons expliquen els autors a l’article, els efectes més importants s’observen en els delictes que impliquen la convergència de delinqüents i víctimes a l’espai públic, probablement perquè «es van reduir les oportunitats de cometre delictes i moltes menys víctimes potencials passaven temps en espais com ara zones del centre de les ciutats, on hi ha concentracions d’empreses i llocs d’oci», argumenten.

En canvi, els homicidis, que són els que tenen un descens menys pronunciat, respondrien a altres patrons. «En moltes societats, una proporció substancial dels homicidis es cometen en contextos domèstics i, per tant, no es veuen afectats per la reducció de la mobilitat. A més, una proporció variable d’homicidis s’associa amb el crim organitzat, conflictes entre bandes o conflictes relacionats amb el tràfic de drogues, que estaria menys influenciat pels canvis en les rutines diàries», expliquen els investigadors.

L’excepció han estat els resultats de tres de les ciutats estudiades (Cali, Lima i Rio de Janeiro), on habitualment hi ha molts homicidis comesos per bandes. Aquests crims van baixar substancialment en aquestes ciutats durant el confinament. «Una possible explicació és que els grups criminals van utilitzar la crisi per enfortir el seu control del territori imposant els seus propis tocs de queda i restringint els moviments als territoris que controlen», destaquen els investigadors.

El punt més baix dels nivells de delinqüència va tenir lloc entre les dues i les cinc setmanes després de l’inici de les mesures de confinament, i es va retornar als nivells habituals durant les setmanes posteriors.

Barcelona: d’una mitjana de 385 furts diaris, a només 38

Barcelona és una de les ciutats on els efectes del confinament van tenir més impacte en la criminalitat, especialment en el cas dels furts, que van passar d’una mitjana de 385 diaris a 38 durant el confinament. El descens també es va donar en la resta de delictes, a excepció dels homicidis, que es van mantenir: van disminuir els robatoris (de 39,5 de mitjana al dia, a 8,6), els robatoris a domicilis (de 31,2 de mitjana al dia, a 9,3), el robatori de vehicles (de 12,9 de mitjana al dia, a 2), i les agressions (de 34,6 de mitjana al dia, a 14,6).

«En funció del nombre de denúncies, Barcelona no és una ciutat amb un alt nivell de delinqüència urbana, especialment respecte a delictes greus. El confinament ha reduït significativament la delinqüència urbana, però, per exemple, les agressions no s’han vist afectats d’una manera tan significativa, igual que ha passat amb els homicidis, perquè és probable que aquests tipus de delictes estiguin vinculats amb contextos altament delictius o amb punts calents que no s’han vist influïts pel confinament com els delinqüents comuns», explica Noemí Pereda. A més, segons la investigadora, aquests resultats de Barcelona serien «extrapolables a altres ciutats espanyoles, atès que la situació ha estat molt similar i les mesures han estat les mateixes».

L’estudi de la violència intrafamiliar

Aquesta recerca continua en marxa, ja que els investigadors actualment estan analitzant les dades de delictes enregistrats fins al maig del 2021. A més, també estan treballant en les conseqüències del confinament per a altres tipus de delicte. «Ara mateix, el més rellevant és veure si aquest descens en la criminalitat es dona també en la violència intrafamiliar i en els delictes que poden haver-se produït dins les llars, com el maltractament infantil, l’abús sexual o la violència a la parella, que no s’han inclòs en aquesta recerca», conclou Pereda.