Gestió en clau femenina

Gestió en clau femenina

Llicenciada en Química (1989), amb especialitat en Química Industrial, i doctora en Ciències Químiques (1992), Carme Sans és la nova directora del Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona. Vol imprimir un segell femení a la seva gestió, que ara li ocupa la major part del temps, i que combina amb la docència i la recerca. 

Bàsicament ha de gestionar el pressupost, que implica desenvolupar l’encàrrec docent i la direcció de personal. Molta activitat de gestió està separada per seccions d’Enginyeria Química i de Química Analìtica, que coordinen respectivament Jordi Bonet i Clara Ràfols. Compta amb la col·laboració del seu predecessor en el càrrec, en Miquel Esteban, actual secretari. Diu que vol dirigir en clau femenina, en el sentit de posar la persona al centre. A més a més vol que tothom tingui tota la informació necessària i que les decisions es prenguin de forma consensuada.

 

Vol dirigir en clau femenina, en el sentit de posar la persona al centre. A més a més vol que tothom tingui tota la informació necessària i que les decisions es prenguin de forma consensuada

 

Des de la sexta planta de l’edifici de Diagonal, on Carme Sans té el seu despatx, explica que un dels reptes més importants del seu mandat serà conduir el relleu generacional durant els propers 4-5 anys perquè es jubila un bon nombre de professors. «En poc temps, hi haurà un relleu molt important i caldrà fer aquesta transició generacional i ajudar els joves que entren» - afirma.

 

Fa un reconeixement explícit a José Maria Gutiérrez, exdirector del Departament d’Enginyeria Química durant 7 anys, temps en què ella en va ser secretària i va aprendre molt. Aquesta experiència acumulada l’ajudarà en la seva tasca directiva actual.

També té un record especial per Santiago Esplugues, cap de recerca del seu grup d’investigació EPOA (Enginyeria de Processos d’Oxidació Avançada) fins que va delegar en ella, que ara és la Investigadora Principal (IP). És un grup de recerca especialitzat en el tractament avançat d’aigües, dins del camp de l’Enginyeria Ambiental.

 

 A Bolívia, durant una de les campanyes de presa d’àigües per analitzarles.

 

Com a docent, té en els darrers anys una implicació important en el Màster d’Enginyeria Ambiental i porta molts temps donant classe d’ensenyaments tècnics en diverses facultats de la UB apart de la de Química.

 

Aposta segura

Conscient de la bona reputació de la docència i la recerca de la UB en general i dels ensenyaments de Química i Enginyeria Química, en particular, explica que són estudis molt necessaris per la societat i amb molt de futur. «La química i l’enginyeria química són una aposta segura i, si tens aquesta base, després pots fer infinitat de feines diferents», explica. També ho diu als seus fills, però ells tenen altres interessos, que comprèn perquè creu també que cadascú ha de seguir la seva pròpia vocació.

 

«La química i l’enginyeria química són una aposta segura i, si tens aquesta base, després pots fer infinitat de feines diferents»

 

Va començar estudiant química i va descobrir l’enginyeria química a tercer curs, quan va fer la primera assignatura de química tècnica -com abans s’anomenava. A quart curs va agafar aquesta especialitat. «Vaig veure que era per mi» -diu. Després va fer la tesi doctoral en tractament biològic de residus i aigües amb especialització en tractaments avançats per eliminar contaminants emergents.

 

La major part de la tesi la va fer a Itàlia tot i que la va llegir a Barcelona. Li agrada molt treballar a la ciutat comtal, però veu molt positiu sortir a fora per tenir inputs diferents. «Tot i que la UB té molts convenis com institució amb universitats internacionals, els investigadors també establim relacions directament amb universitats per desenvolupar projectes propis», tal com afirma. Ella per exemple ha treballat molt amb països de Llatinoamèrica i amb la Xina.

 

‘Submarinisme’ de fluids

El lloc que més li agrada de la Facultat de Química és el que anomena el ‘submarí’. «Quan jo estudiava la carrera (avui grau i màster) fèiem una pràctica de circulació de fluids i de pèrdues de de càrrega a quart (primer curs d’especialització en química tècnica). El lloc de la pràctica li dèiem «el submarí». Li porta molt bons records. Inclús té una foto, que ara ja no sap on és, amb els seus companys de carrera.

 

Asseguda a les escales del ‘submarí’.

 

Si no hagués estudiat Química diu que probablement hagués fet Biologia. Tota la tesi la va fer de tractament biològic. Després, treballant amb aigües, va aplicar tècniques de biologia molecular a l’enginyeria. «La feina d’ara és multidisciplinaria i això és bo». Si tornés al passat, estudiaria el mateix, senyal que la va encertar.