Sembla una frase poètica, però és científica. La diu Telm Bover, professor i investigador de la Facultat de Ciències de la Terra i membre del Departament de Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada per explicar la roca ornamental que pavimenta el terra del vestíbul de Martí i Franquès de les facultats de Física i de Química.

Tal com diu, és una calcària, que és una roca sedimentària. «Es va formar en un mar tropical durant el Cretaci inferior, fa aproximadament cent milions d’anys enrere», segons afirma. Aleshores, la placa Ibèrica era una illa, estava envoltada pel mar i se situava en latituds més baixes que les actuals, així que les aigües i el clima eren més càlids.

És a partir del Cretaci que la placa Ibèrica comença a rotar en sentit antihorari cap al nord fins que xoca amb la placa Euroasiàtica i es formen Pirineus. En aquell mar del Cretaci hi creixien organismes tropicals.

Mol.luscs i coralls

El que caracteritza sobretot aquesta roca són uns mol·luscs anomenats rudistes. Són uns bivalves que es van extingir al mateix temps que els dinosaures, o sigui al límit entre el Cretaci i el Terciari. Els rudistes eren uns mol·luscs amb una doble paret feta de dos minerals: una paret interior feta d’aragonita, i una paret exterior feta de calcita. Apart de rudistes, aquestes roques també presenten coralls, que feien l’esquelet d’aragonita. Aquests esquelets els servien, i els serveixen als coralls actuals, per a protegir-se dels depredadors.

Al terra del vestíbul hi ha sobretot rudistes, però també hi ha molt corall respecte al que és habitual en aquest tipus de roca. Aquesta roca del terra del vestíbul és excepcional per moltes raons: per la gran extensió de metres quadrats que ocupa; perquè cada any es poleix, i això permet veure perfectament els components que constitueixen la roca; i per la grandària dels fòssils que presenta.

Telm Bover, assenyalant mol.luscs (amb la dreta) i coralls (amb l’esquerra).

Rojo Ereño o Rojo Bilbao

També crida molt l’atenció el color vermell de la roca. És post-deposicional, és a dir, es va produir després que les roques s’haguessin format i enterrat i, per tant, litificat. Durant aquest enterrament van circular fluids hidrotermals més calents que la roca, que eren molt rics en ferro, els quals van penetrar per la microporositat de les roques precipitant ciments d’òxid de ferro (hematites). El ferro en aquestes roques és menys de l’1%. L’òxid de ferro és un colorant molt potent.

Aquestes calcàries s’anomenen comercialment Rojo Ereño o Rojo Bilbao. Venen dels entorns de la localitat d’Ereño, a Biscaia, molt a prop de Gernika i de Bilbao. Es van començar a explotar al segle I d. C. i fins a la dècada dels 80s del segle XX. Ara les pedreres estan parades. La franja que s’explotava fa aproximadament 2,5 quilòmetres de llarg, i té una potència d’uns 200 metres.

Es tracta d’una roca ornamental molt utilitzada a l’estat espanyol, que es pot veure en moltes façanes i terres de moltes localitats, com Barcelona.

Projecte de placa descriptiva

Amb alumnes de quart del Grau de Química que fan l’assignatura optativa de Geoquímica, que coordina la professora Elisabet Playà, es vol fer una placa explicativa del valor geològic d’aquest terra. Ella, que és companya del Telm Bover al mateix departament de la Facultat de Ciències de la Terra, ha proposat dur a terme, de manera voluntària, aquest petit projecte als alumnes de l’assignatura. N’han sortit tres voluntaris.

En Telm Bover és el coordinador a la seva facultat de l’assignatura d’Iniciació a la Geologia de primer curs del Grau de Geologia. Una part de l’assignatura és la de petrologia, que és la branca de la geologia que estudia les roques en l’aspecte descriptiu i n’estudia l’origen, la formació i l’evolució a través del temps.

El curs 2020-21 va introduir l’activitat acadèmica de descripció de roques ornamentals perquè «són les mateixes que trobem al camp, però tallades i polides, i això permet observar les textures i els components molt millor que al camp, on es troben erosionades, meteoritzades, o cobertes per plantes o líquens».

Les roques ornamentals «són les mateixes que trobem al camp, però tallades i polides, i això permet observar les textures i els components molt millor que al camp, on es troben erosionades, meteoritzades, o cobertes per plantes o líquens»

Així, va sorgir d’ell la proposta de fer amb l’alumnat un circuit per descriure les roques ornamentals dels voltants de la Facultat de Ciències de la Terra. En concret, la ruta inclou la pròpia seu, les facultats de Física i Química, el tanatori i la Maternitat.

Diu que als seus alumnes els agrada molt l’activitat perquè es fa a final de curs, i se n’adonen que n’han après. Veuen que són capaços de descriure roques sedimentàries, ígnies i metamòrfiques. A més a més, després d’aquesta activitat, quan caminen pels carrers de les seves ciutats i pobles, les reconeixen. A ell mateix li va passar, quan era estudiant. Va entrar un dia al vestíbul de Martí i Franquès i va reconèixer aquest mar tropical del Cretaci litificat.