"La universitat comença a primària"

"La universitat comença a primària"

El Dr. Jordi Díaz, professor i membre del Departament de Materials de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona, on col·labora al grup de recerca Diopma. A més, és tècnic dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona, des d’on realitza una intensa tasca de comunicació, com a l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB). De fet, acaba de rebre el premi a l’excel.lència en divulgació científica i humanística del 2020, atorgada pel Claustre de Doctors i del Consell Social de la UB.

El seu especial interès per la divulgació científica va començar el 2014, deu anys després d’haver acabat el doctorat, arran d’una jornada per a professors de formació professional (FP) per divulgar noves tecnologies, com la nanotecnologia en la qual treballava, amb la convicció que «la universitat pot fer divulgació perquè està a l’última en tecnologies». Inclús diu que «la universitat comença a primària, quan s’inicia el llenguatge i la culturització científica». Afirma que «la universitat no ha d’esperar que hi arribin els alumnes sinó que ha de fer coses perquè els alumnes es vagin orientant, sobretot en el cas de carreres científiques».

 

«La universitat no ha d’esperar que hi arribin els alumnes sinó que ha d’implicar-se perquè alumnat i professorat es vagin orientant, sobretot en el cas de carreres científiques»

 

 

Així van néixer successivament tres grans projectes de comunicació de la ciència a la societat que ha desenvolupat: NanoEduca (sorgit el 2015), pensat per a estudiants de secundària; el Festival 10alamenos9 (2016) per acostar la ciència a la societat en general; i NanoInventum (2017), pensant per a alumnes de primària.

NanoEduca, el programa d’introducció de les nanotecnologies a secundària, va sorgir als CCiTUB en col·laboració amb UBDivulga; l’ICE i l’IN2UB. De seguida es va ampliar i convertir en el que és ara, més transversal, amb participació també de la Facultat de Ciències de la UAB, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i del CESIRE.

Jordi Díaz explica que NanoEduca és un projecte de formació de professorat de secundària en què es treballa amb un maletí amb experiments, adaptats a currículum, per fer a classe i una jornada final científica. L’edició de 2018 va rebre el Premi Nacional de Comunicació Científica, atorgats per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Respecte al Festival 10alamenos9, van crear-lo amb altres entitats de fora de Catalunya a partir d’un projecte FECYT «per desenvolupar projectes amb solidesa i continuïtat en el temps», com diu el Jordi Díaz. Es vol apropar les nanotecnologies a la societat en general, a través de tallers, seminaris, etc. Ja està present a 15 països. «És l’esdeveniment de divulgació de nanotecnologies més gran d’Iberoamèrica», explica.

Per la seva banda, NanoInventum és el programa per apropar les nanotecnologies a primària des de CESIRE i CCiTUB, a més a més del suport de l’IBEC, l’ICMAB i BASF. L’any vinent, en col·laboració amb STEAM.CAT, NanoInventum arribarà a tot Catalunya, com NanoEduca en el seu dia.

Jordi Díaz porta a la mà dreta una estructura que podria representar el grafè i a l'esquerra el seu llibre L'aventura de Berta a Nanoland.

Llibre inspirador

Diu que tenir fills petits motiva a voler explicar el que fas de forma entenedora per estendre-ho als altres. La seva filla és protagonista del seu llibre L’aventura de Berta a Nanoland (2019), que ha guanyat el IV Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló.

L’argument és que la nena el visita al laboratori i en un somni, a l’estil d’Alícia al País de les Meravelles, de sobte es fa petita i cau al món nano. Ell l’acompanya. Van coneixent personatges —sobretot dones científiques— que expliquen tot el que va passant: com funciona l’àtom, les nanopartícules, els nanorobots, què és la nanotecnologia, etc.

 

Art i comunicació

Entén que «l’art és l’eina més potent de comunicació i que l’hem d’utilitzar, fusionant ciència i art». A més a més, creu que «comunicar la nostra feina fa que millorem les nostres capacitats per entendre el que fem. És a dir, a més, és positiu per nosaltres».

 

«Comunicar la nostra feina fa que millorem les nostres capacitats
per entendre el que fem»

 

Durant els anys 2017 i 2018 Jordi Díaz va fer el guió científic de tres obres de teatre sobre química, quàntica i nanotecnologia: Nanomàgic, Nanoland i Fantastic fysic Feymann. Nanomàgic, de petit format, adreçades al públic infantil, és una peça que s’ha representat en diversos espais, com la Festa de la Ciència de Barcelona, en centres cívics, biblioteques, centres de recerca, escoles, etc. Per la seva banda, Nanoland és de gran format, i està pensada per al públic adult. Es va fer al Teatre Joventut de l’Hospitalet i en un centre cívic. Finalment, Fantastic fysic Feymann va sobre la vida del físic i gran comunicador científic Richard Feymann. L’obra es va representar el 2018 a la Nit dels Museus a CosmoCaixa amb molt èxit de públic.

Seguint amb la confluència de ciència i art, Jordi Díaz també destaca l’entesa amb l’Acadèmia de Belles Arts Francisco Valderrama, amb la qual s’ha fet l’exposició de quadres ‘Nanoart’ i van iniciar conjuntament el projecte Nanocaedre, que inclou tant exposicions com activitats i actuacions. Dins d’aquest projecte, acaba d’estrenar l’espectacle Ballant amb nanopartícules.

Pel que fa als projectes immediats, aquest il·lustre comunicador demostra el seu dinamisme imparable: crear un nou esdeveniment amb Nanocaedre; consolidar NanoInventum; seguir amb el Festival 10 a la menos 9; i fer la segona part del llibre L’aventura de Berta a Nanoland. Hi ha comunicació científica per estona.