El Puto Mapa de Bellas Artes
La facultat de Belles Arts és un entorn idoni per la paròdia. Són moltes les situacions relacionades amb el món de l’art contemporani que poden causar preocupacions o inquietuds, especialment des de la perspectiva d’un artista emergent que se sent decebut per l’entorn acadèmic artístic en el que es troba o que veu el seu futur laboral perillosament incert.
L’obra artística del Treball de Fi de Grau de l’autor d’aquestes línies tractaria de respondre aquestes angoixes mitjançant una sèrie de vinyetes que parodien i satiritzen el context artístic universitari a través de l’humor. Aquestes vinyetes tindrien la funció de fer clarament visibles aquests neguits artístics sent instal·lades a les mateixes parets de la facultat, envaint el mateix context del que estan parlant i interpel·lant-lo en el procés.
No obstant, la magnitud d’aquesta pràctica d’art contextual a partir de breus gags humorístics repartits per tot un conjunt d’edificis tan influenciada pels Artoons de Pablo Helguera presentaria una certa dificultat en la distribució i organització de les vinyetes. És per aquest motiu que es va plantejar l’elaboració d’una guia visual en forma de mapa plegable en el que poder indicar la ubicació de cada acudit, facilitant el muntatge i la cerca de vinyetes específiques.
A aquesta idea de mapa com a eina se li va voler afegir una capa irònica per tal que pogués coincidir amb les intencions humorístiques i paròdiques del TFG. És per aquest motiu que es va prendre com a referència els mapes de parcs d’atraccions, caracteritzats pels seus colors vius, zones temàtiques i estètica comercial, per plasmar aquesta tipologia de plànol al context de la facultat de Belles Arts.
L’objectiu del projecte, per tant, va ser elaborar aquest mapa plegable en el que es mostren diferents edificis de la Universitat de Barcelona en un to altament irònic, incorporant elements propis d’un plànol comercial de parc d’atraccions i permetent parodiar aspectes específics de la facultat, a la vegada que fungeix una doble funció pragmàtica per distribuir les vinyetes per l’espai.
El procés de formalització del mapa digital va seguir uns passos lògics. En primer lloc, es va plasmar la planta dels edificis de la universitat que es volien incloure. Seguidament, s’anirien disposant la resta d’elements que el farien assimilar a un mapa de parc d’atraccions, com ara el logotip del parc o els rètols d’aspecte corporatiu de cada zona temàtica. Es va decidir incloure personatges que apareixen a les vinyetes per a que habitin el mapa, permetent incloure acudits a costa de la facultat o comentaris dels diferents edificis. Finalment, s’implementarien els elements pragmàtics, com els números del mapa que indiquen la ubicació dels papers o la llista dels seus títols a la part posterior. No obstant, per la seva naturalesa complementària, el procés de treball va estar estretament relacionat amb l’avanç del Treball de Fi de Grau.
Es va planejar que el mapa completament desplegat tingués la mida d’un DIN-A1 (59,4 x 84, 1 cm) per tal de fer còmoda la lectura i respectar les grans mesures que sovint presenten aquests plànols. El mapa plegat mesuraria 19,8 x 10,51 cm.
El procés d’impressió va presentar certs inconvenients. Al tractar-se d’una superfície tan ample, era necessari l’ús de plotter, però imprimir a doble cara amb aquesta maquinària presenta dificultats al moment de quadrar les dues cares. Es va decidir rescatar la prova amb menys desquadrament i realitzar els talls corresponents per mantenir una proporció semblant, però amb una mida menor, perdent una mica del marge original.
La nova mida del mapa desplegat és 57,6 x 81,6 cm, i del mapa plegat 19,2 x 10,2 cm. Afortunadament, la reducció no va resultar excessiva, permetent un correcte plegament i enteniment dels continguts.
En síntesi, el projecte va esdevenir en una obra efectiva i pragmàtica. Tot i haver trobat dificultats al moment d’imprimir en gran format a doble cara, fet que ha provocat que l’obra final presenti una mida menor a la proposada inicialment, el resultat no deixa de ser satisfactori. El mapa aconsegueix l’objectiu de presentar una evident intenció irònica d’acudit a partir de la qual fer observacions sobre els espais de la facultat, però que serveix a la vegada com a eina útil tant per l’organització i el muntatge del Treball de Fi de Grau com per a guiar als hipotètics espectadors de l’obra principal.
