provisional

Proposta actualitzada 03/04/2025

1. Introducció

Aquesta proposta de instal·lació escultòrica combina la fotografia, la impressió i la construcció de narrativa a través dels materials. El projecte explora la distinció entre dos plans dins d’una mateixa peça, tractant temes relacionats amb la creació, la transformació i la destrucció.

L’objectiu és desenvolupar i desplegar un projecte ja iniciat mitjançant nous materials i l’experimentació de nous usos, integrant la meva pròpia presència dins la peça. La instal·lació genera una dualitat entre el que es construeix i el que es deixa enrere, utilitzant la tela translúcida per mostrar i ocultar, creant una experiència espacial per a l’espectador.

Aquest projecte es vincula amb el meu treball de final de grau, en què exploro la materialització d’elements de construcció i l’ús del blanc per parlar d’un espai verge, un lloc per començar de zero. Aquesta instal·lació porta aquesta reflexió a un terreny més personal, introduint la meva pròpia imatge en el procés de creació.

A més de representar una dualitat entre el que es construeix i el que es deixa enrere, la instal·lació també vol fer visible l’espai intermedi entre aquestes dues realitats. Aquest espai que es genera entre les dues capes de tela és en si mateix un temps d’espera i d’estar, un moment de suspensió en què la transformació encara no ha arribat a un estat definitiu. És un lloc de trànsit, d’indefinició, on no som una cosa ni l’altra, però som presents en aquest procés. Aquest concepte es vincula amb la idea d’estar en un lloc sense pertànyer-hi completament.

2. Marc Teòric

2.1. Punt d’inici i tema central

El projecte es construeix a partir de la relació entre diferents termes:

• Transormació i destrucció: Què passa amb allò que deixem enrere? Com es construeix i es destrueix simultàniament?

• El visible i l’invisible: La distinció entre el que veiem i el que es veu de nosaltres.

• La presència i l’absència: La superposició de capes fotogràfiques per jugar amb la idea de presència fragmentada.

Per a representar aquesta dualitat però, a la vegada aquesta uniformitat, utilitzo una estructura que em permet utilitzar la mateixa capa en la que treballo, per a separar-la en dos plans.

A més, la diferència entre les fotografies i com aquestes es presenten, potencien el concepte. El suport perquè es facin visibles les dues fotografies, és una tela transl·lúcida, que deixa veure les dues capes. Per una banda, la fotografia frontal impresa en blanc i sense peus representa el que es projecta, el que encara està en construcció. Sense tocar de peus a terra, ens convida a formar part d’un imaginari, que complemento amb el Treball de final que Grau, on l’estructura que presento n’és un nou cubícul que no toca al terra, està a l’aire. Paral·lelament, les fotografies posteriors es presenten en color i nítides, i representen tot allò que ja està fet, el que veuen els altres, que jo ja no puc veure, però igualment forma part de la realitat i se’m reconeix per això.

L’ús de la tela translúcida permet generar una interacció entre ambdues imatges, creant un joc de superposicions i ocultacions que reforça la idea de transformació i dualitat.

2.2. Antecedents i referents artístics

Aquest projecte s’ha desenvolupat a partir de lectures i referents visuals que m’han acompanyat en els últims mesos. Trobo companyia i enteniment amb Claire Marin amb Estar en su lugar. Habitar la vida, habitar el cuerpo, on explora la possibilitat de ser i de deixar ser, parlant de construccions imaginàries i la pèrdua de pertinència a un lloc. La idea d’estar en trànsit i de no pertànyer a cap espai concret ressona amb la dualitat que vull representar. Andrea Soto, també reflexiona sobre l’economia del que és visible i com el present sempre es divideix en dues temporalitats. Aquesta idea s’alinea amb la superposició d’imatges de la meva peça.

He trobat també inspiració en textures, capes i rastres trobats en fotografies d’internet, així com referències a instal·lacions arquitectòniques que treballen amb materials translúcids, el pervenir, la provisionalitat i l’espera.

A nivell formal, trobo inspiració en artistes com Rachel Whiteread, que treballa amb buits i absències i el color blanc; Gordon Matta-Clark, que explora la destrucció i l’alteració de l’espai arquitectònic; Jordi Morell, amb la idea de «forat», amb els seus múltiples significats i sinònims, i el «negre», que ho lligo en contra del blanc, amb les seves paradoxes. Dirigint, per una banda, l’atenció al teixit urbà, on hi ha llocs desolats, però expectants, o llocs que han estat alterats amb alguna violència que, per a ell, representen tant la mutabilitat del territori com la inestabilitat del destí humà. Incorpora el concepte d’«entretemps» com a lloc o situació suspesa entre dos moments ressona constantment en el meu treball. D’altra banda, lluny d’un treball acabat i tancat, proposa en canvi un procés d’investigació gradual i contínua per generar metàfores i al·legories sobre el món contemporani, on la seguretat i l’estabilitat són il·lusions que es poden trencar fàcilment.

. .  

3. Desenvolupament formal del projecte

3.1. Elecció dels materials

• Fotografia sobre tela translúcida per a generar capes amb la mateixa, jugant amb la visibilitat i la ocultació.

• El color blanc, com a símbol d’un espai verge, un full en blanc. En contra, el color en sí, per a representar allò que ja està construït i vist pels altres.

• Estructura metàl·lica per a sostenir la tela, siguent un material de construcció que també dona narrativa al mateix material, siguent aquesta també una estructura temporal.

3.2. Representació del cos i la identitat

Apareixo amb una samarreta interior blanca i calces del mateix color per evitar la construcció d’un personatge i mantenir la neutralitat estètica, i no va més enllà. Això sí, incorporo les dues perspectives del cos, creant un cos amb la mateixa tela i fent d’aquesta un espai tridimensional que fa referència a les dues bandes del cos que tenim a primera vista, i que a la vegada, permet que hi hagi un espai entemig parlant també del futur i el passat, siguent aquest espai el present.

La fotografia de davant estarà impresa en blanc, sense peus, suggerint indeterminació; mentre que les de darrere son fotografies en color i nítides, representant allò que ja està fet i visible pels altres.

4. Expansions del projecte. Construcció/destrucció en l’espai expositiu / Imaginari

Utilitzo elements arquitectònics que evoquin una obra en construcció com el metall. Em plantejo però, la possibilitat de utilitzar altres materials com el ciment o restes de pintura que facin referència a la obra instal·lativa del TFG que utilitza també aquests materials.

Penso també en la possibilitat de fer que la instal·lació es modifiqui o es degradi amb el temps, fent visible aquesta transformació.

5. Documentació i activament de la peça

Penso en adjuntar també les fotografies que em faci a plató on es veurà qui soc jo en aquest moment i utilitzar-les perquè es vegi d’arxiu en contra del treatment que faré per a la fotografia de color blanc.

La peça serà una instal·lació que s’activarà a través de la meva pròpia presència. M’hi col·locaré al centre, en l’espai intermedi entre les dues capes de tela, convertint-me en part de la mateixa obra. D’aquest lloc de trànsit, extrauré una fotografia que representarà aquests tres temps: el que encara no està construït, el que ja està fet i el moment de transformació en què em trobo. A través d’aquest gest, poso en evidència aquest estat intermedi, aquest espai d’espera i d’estar, on la identitat, el cos i la imatge es mouen entre la definició i la indefinició.

Incorporaré, a més, un registre de com la percepció de la peça canvia segons la llum i el punt de vista. Alterant així la peça.