Un públic heretat

Des que soc petita a la casa del poble hem tingut un museu a la planta baixa; en aquest, el meu avi va anar acumulant i catalogant eines de tota mena, rodes de carro, fanals, morters, ulleres i altres d'objectes quotidians de la seva família. Algunes peces tenen més de cent anys i fins i tot conservem un tros de metralla d'una bomba de la guerra civil. A banda, l'avi es va dedicar a etiquetar totes les peces per recollir en una llibreta la utilitat de cadascuna i el seu any. 

Vàries dècades després, el meu avi va decidir començar a col·leccionar llaunes de refrescs al costat d'aquestes eines; tota la família hi va col·laborar, guardàvem totes les llaunes que ens semblaven diferents, i jo als estius em passava hores mirant la col·lecció vigilant que cap llauna es repetís. A més, en un racó hi ha apilades totes les joguines del meu germà i meves, alguns treballs de l'escola i una petita col·lecció d'ampolles de licors en miniatura del meu pare. Així, el conjunt de la sala és bastant peculiar i, per rematar-ho, al mig de l'habitació hi ha una gran taula de fusta on fem les reunions familiars. 

Així doncs, la meva proposta consta en fer un catàleg amb totes les peces del museu de l'avi, recollint les anotacions de la seva llibreta, i afegint la resta d'objectes que hem acumulat per generar un catàleg oficial i complet del museu que hem heretat.