Day on life of a girl failure
Part tècnica
El meu projecte es basa en la idea del còmic expandit, intercalant publicacions de vinyetes autoconclusives amb estil cartoon a xarxes socials com X, en les quals mostraré la part més desagradable de la vida d’una noia nini de 26 anys que sent que ha fracassat en la vida, però amb un to humorístic, irreverent i, sovint, desagradable.
Totes aquestes vinyetes autoconclusives seguiran un fil conductor. El fil en qüestió són les petites desventures d’una nini socialment inepta i plena de ràbia cap a tots aquells que tenen més èxit que ella. D’altra banda, un cop publicades aquestes petites vinyetes, dibuixaré en un estil més seriós i menys cartoon la part més depriment d’un estil de vida trist, solitari i ple de complexos que pateix l’heroïna d’aquesta història, Nini-chan.
Quan tingui tant les vinyetes autoconclusives publicades a X com les escenes més serioses i fosques sobre l’altra cara d’aquest estil de vida, ho compilaré tot de manera coherent en un petit llibre de tipus grapa ja que em sembla coherent amb l'estil i el format d'aquest còmic.
A X, a part de poder accedir al còmic, entres al cap caòtic de la Nini-chan i als seus pensaments estranys i crònicament online. L'enllaç es el segÜent
Premissa i referents
Nini-chan és una jove que viu amb la seva mare, ni estudia ni treballa, és verge, però això no impedeix que sigui una pervertida a causa de la seva repressió sexual. Passa hores i hores jugant a Resident Evil, navegant per internet i per 4chan. És una persona molt àcida i amb un humor negre socialment molt inacceptable. Nini-chan es podria definir com una femcel.
La cultura femcel és un fenomen que ha guanyat força popularitat en els darrers anys, especialment en l’àmbit de les xarxes socials com Twitter, Instagram i Tumblr. Una femcel és una dona jove socialment maldestra, crònicament en línia, cínica i amargada pel poc èxit que ha tingut a la vida, tant a nivell amorós com social. Són dones tan acompleixades socialment que es reclouen en el seu propi univers virtual per poder afrontar problemes de més gran magnitud, com la solitud, la manca d’afecte, tendències suïcides i la depressió.
Normalment, aquest aïllament voluntari i la por/odi cap a l’univers masculí es deuen a experiències d’un món que les ha tractat injustament. Són com la versió femenina d’un hikikomori japonès. Sovint, aquest tipus de dones solen causar rebuig a causa de la seva incapacitat per ser socialment acceptables (degut a l’ansietat social que moltes d’elles pateixen) i la seva inestabilitat emocional, resultat de possibles trastorns de conducta que caldria tractar.
La cultura d’internet, l’anime Watamote i Bocchi the Rock, el manga Gye Baeksoon Desempleada, les xarxes socials i l’humor 4chaner són els meus principals referents. Però, sens dubte, a nivell d’inspiració, els videojocs Needy Girl Overdose, Milk outside a bag of milk i Class of '09 són els que més m’han marcat a l’hora de fer aquest còmic.
Per a mi, aquest projecte és molt personal perquè, en part, hi plasmo les meves inquietuds i els meus moments més patètics i solitaris en la protagonista. Per això, també considero que un dels meus propis referents és una versió exagerada de mi mateixa i de les meves conductes introvertides, ja que tota la vida he estat percebuda com una noia rara.
Amb aquest treball vull mostrar la part més socialment inacceptable i més vulnerable d’una dona jove que ha caigut en una apatia total cap a la seva vida, una apatia que li impedeix sortir d’aquesta espiral d’aïllament i ressentiment envers ella mateixa i els altres.
En el pdf adjunt hi inclos el meu treball actual per aquesta tasca i un petit comic meu per fer la comparació amb el deus estils, un contraste que es veurá en Day on life of a girl failure
Metodologia i execució del treball
Per fer aquesta feina, he hagut de fer l’exercici mental de remenar en el calaix de la vergonya, al més profund de la meva memòria. La majoria dels fets que li passen a la Nini-chan estan inspirats en vivències personals meves, especialment de la meva època adolescent (ja que no sabia socialitzar fins ben entrada la vintena). Un cop fet això, he exagerat alguns dels capítols per donar-los un efecte més còmic i impactant.
Quan ja tenia el guió i l’estructura al cap, vaig començar a dibuixar-lo en digital, amb el programa Clip Studio Paint. El format és quadrat, ja que el còmic estava pensat per ser pujat a Instagram, però, a causa de la naturalesa problemàtica de la protagonista, m’he vist forçada a traslladar el còmic a una altra plataforma com X, ja que a Instagram em van esborrar part dels capítols.
El còmic està format per 30 pàgines a color amb lletra manuscrita per donar-li un aspecte més caòtic i divertit. Al llarg d’aquestes 30 pàgines es poden veure moments de la vida de la Nini-chan: el seu present, el seu passat i la seva visió de futur, experimentant una petita evolució del personatge al final de la història.
