solo quiero pintar un caballo

“Només vull pintar un cavall.” Aquesta afirmació senzilla, gairebé infantil, és el punt de partida del meu projecte pictòric personal. En una època en què l’obra artística sovint depèn més del discurs o de l’experiència visual o emocional, aquest treball proposa un gir irònic: produir una sèrie d’obres que no pretenen dir res més enllà del que aparenten. No tan sols això, sinó també com un petit descans de pensar en temes complexos i profunds com a conceptes pels treballs i buscar de gaudir d’un procés d’un projecte artístic basat en la creació i experimentació. El meu llibre d'artista conté  una recopilació de diferents esbossos, pintures, dibuixos i imatges junt amb un parell d'escrits i fragments de llibres sobre artistes i altres que es relacionen amb allò que es tracta i es relaciona amb l’obra pròpia dins d’aquest llibre. A més a més, en l'interior també es poden trobar petits paràgrafs d’escrits propis, adients amb les imatges i recopilació d’obres, que mostren una part més relacionada amb l’absurd i la llibertat dins d’aquest treball. Aquesta recopilació és un resum del que he anat fent durant el segon semestre de tercer, concretament i en major part en el Taller de Creació III de Pintura.
 

En el meu treball proposo un projecte a dur a terme al llarg d'un temps determinat i fer una recopilació de diferents i diverses representacions de cavalls. El projecte esdevé de la frase “Només vull pintar un cavall” que forma part d’una sèrie i conjunts d’obres, pintures, collages de paper, joguines i trencaclosques on apareix la figura d’un i diversos cavalls. El tema neix de la idea de l'art entès com fer per fer. Pintar pel simple fet de pintar, sense buscar un concepte o missatge profund darrere. En contraposició i com a qüestionament de les obres que mostren una profunditat major conceptualment, tenint un gran rerefons, complex i profund, envers una representació que manca d'aquest context conceptual. L'art conceptual es basa en el fet que els conceptes o idees que aquesta expressa és més important que l'objecte físic produït per l'artista. L'important no és l'estètica, el material o el mitjà per a la representació, sinó la idea o concepte que l'artista desitja transmetre. Però que importa llavors explicar una obra, per què no es pot simplement observar allò que hi ha plasmat en l'obra i ja? És necessari que una obra tingui una gran i conceptual explicació d’allò que vol expressar? No es pot potser veure una obra per allò que és? Sense cap mena d'explicació?
L'elecció de l’animal, en un principi era espontània i sense cap intenció concreta, simplement perquè em semblen bonics i interessants estèticament i realment volia pintar un cavall. Però, amb el temps, el treball va anar prenent un gir cap al concepte de la llibertat i l’absurd. Els cavalls, tant i com els ocells, solen associar-se amb la llibertat, la força i la connexió espiritual. En aquest projecte precisament és aquesta la sensació que buscava: la llibertat de fer el que un vulgui. Realment, molta gent no vol la llibertat, però sí que els agrada la idea, el concepte, la imatge de la llibertat. En aquest cas, la imatge de la llibertat i l'objecte d’aquesta és el cavall, és el fet de pintar un cavall perquè vols pintar un cavall, és el fet de poder fer simplement el que vols. És llavors que com a declaració i proposta a l’aire dic: “Només vull pintar un cavall”. He volgut fer un projecte on es treu de sobre la idea i importància del tema que es tracta i realitzar un conjunt de peces que es relacionen entre elles pel simple fet que hi ha representada la mateixa figura.

Alhora aquesta mena de llibertat també podria definir-se en certa part absurda, ja que no es té present cap mena de pensament més enllà de simplement fer el que vull fer i d’aquesta manera gaudir d'allò que faig. 

Al llarg de la història, el cavall ha estat un símbol poderós en l’art, representant des de força i noblesa fins a llibertat i espiritualitat. A la prehistòria, ja apareixien en pintures rupestres, mostrant el seu valor simbòlic i espiritual. A l’antiguitat clàssica, sobretot a Grècia i Roma, els cavalls es representaven en escenes militars i com a emblemes d’estatus. A l’edat mitjana i el Renaixement, era molt comú els retrats eqüestres de reis i nobles, destacant la figura d’homes importants al llarg de la història com Napoleó en obres com “Napoleón cruzando los Alpes” (1801-1805) de Jacques-Louis David. Al segle XIX, el realisme artístic va portar obres com “The Horse Fair” (1852–1855) de Rosa Bonheur, centrades en la vida quotidiana i rural. Amb l’arribada de l’avantguarda artística, el cavall va adquirir nous significats. El grup Der Blaue Reiter (1911), fundat per artistes com Wassily Kandinsky i Franz Marc, va utilitzar la figura del cavall com a símbol espiritual i emocional. Franz Marc, especialment, va pintar cavalls en colors purs i intensos, que representaven l’ànima, la innocència i la connexió amb la natura. En l’art contemporani, el cavall continua sent una figura inspiradora, reinterpretada tant com un tema o figura conceptual o simbòlica. És així llavors que els cavalls han estat i continuen sent una font d'inspiració artística, simbolitzant des de la força i el poder fins a la bellesa i la llibertat.

Tot aquest treball que hi ha hagut darrere ha sigut emocionant, però cal dir que al final sentia certa desmotivació, pel fet que es va fer un procés bastant monòton i a causa d'això no tenia moltes idees interessants per afegir-hi. El fet de ser un projecte on es repeteix constantment la mateixa figura i es parla de la llibertat de fer el que vulguis, es va convertir una mica contradictor, ja que hi havia aquesta limitació de només poder fer obres amb cavalls, però potser va ser la manera en la qual vaig enfocar-ho. Així i tot, el treball final que es pot observar no ha sigut gens insatisfactori i crec que és un treball que no s’ha acabat encara i que en algun altre moment s’hauria de retornar a agafar i continuar per veure quins altres resultats i pensaments poden sortir d’aquí.

Cal afegir, que a causa d'aquesta recerca per la llibertat, vaig decidir no investigar gaires referents, ja que no volia realment que aquests artistes em portessin a una direcció, sinó que jo anés experimentant i trobant diferents expressions i representacions sense tenir la sensació d’imitar a altres artistes. Tot i que una vegada he finalitzat aquest treball, crec que si volgués tornar-hi a endinsar-me en aquest projecte i aquesta experimentació, aquesta vegada sí que trobaria interessant i adient investigar abans sobre diferents referents que no coneixia en el moment.

En l'inici el treball vaig amb la narrativa i la idea d'anar en cerca de la llibertat, de fer art sense un tema ni concepte en el rerefons de les obres i simplement pintar per pintar, amb la idea de només i simplement pintar cavalls. Agafo la figura del cavall que en un principi era un desig i un motiu que volia pintar sense cap pensament darrere seu, simplement perquè vull pintar un cavall. Però a mesura que avança el treball es converteix en el meu objecte de llibertat, influenciat per un fragment que he llegit d'un llibre, Kafka a la platja.

Tot aquest treball ha anat avançant i agafant forma a mesura que feia coses, com llegir llibres o escolar música sense cap mena d'intenció de relacionar-ho amb aquest treball, sinó que simplement he anat agafant informació aliena a mi i d'alguna manera casual trobava alguna coincidència amb el que deien i amb el meu treball.

Cal aclarir que molts dels referents dels quals he parlat en aquest treball, han sigut molt més buscats no per fer el treball, sinó perquè era necessari posar-ne, ja que en aquest treball tot i qualsevol cosa podia inspirar-me, però alhora no tenien tant de pes ni rellevància. La major part de la recerca que he fet sobre els cavalls, la història dels cavalls i altres artistes no l'he feta fins a un punt ja molt avançat del treball, pel fet que no ho trobava necessari per només pintar un cavall.

En aquest principi d'inici sobre la llibertat, a causa de la repetició de cavalls i més cavalls, no em vaig prendre aquest projecte seriosament o tan seriosament com hauria fet amb altres treballs. És per això que vaig portar aquesta idea dels cavalls per llocs on es podia mostrar una part més absurda d'ells. 

Al cap i a la fi, aquesta llibertat de la qual parlo i el tema conceptual profund el qual en un principi rebutjo, acabo acollint. Aquest projecte ironitza l'evasió i el rebuig de temes profunds i senzills, com ja he dit anteriorment al llarg del treball, tot i que en un principi sembla un simple treball de cavalls, hi ha un gran raonament al seu darrere. Tot i voler que no en tinguis, s'acaba convertint en el que intentava evitar. L'aspecte de la llibertat també es complica i gira de sentit, ja que tot i voler fer només cavalls perquè és el que vull fer i penso que tinc la llibertat de fer el que vulgui, primer de tot, moltes de les obres que hi ha dins que vaig fer en el taller de creació III de pintura tenien límits on les mides i les tècniques a emprar ja escollides i no podia canviar-ho, i a més d'això, va arribar un punt del projecte que sentia que la llibertat que tenia no era llibertat, ja que no podia fer res més que no fossin cavalls, perquè m'ho havia posat jo com a límit. És a dir, el treball és una ironia a tot allò que rebutjo i evito.