Anatomia d’una dicotomia

 La dicotomia, el dubte, el camí, el trajecte, el conducte que ens porta d' un lloc a l'altre.

Innovar, reciclar-se, canviar , metamorfosi, canvi, catarsi, .. la biologia és així, veiem calma però és atzar, caos i mutació també. 

Plasmar el que no es veu, l'invisible que no ho és, sembla que tot es pot fragmentar més i més, i encara més.

Referents com Linn Margulis, Donna Haraway, Philip Ball, Ramon Margalef, són artistes-filòsof- científics, persones que han transtornat, capgirat, anat més enllà de la ciència, que no és obtusa, que no és racional ni quadriculada.

Separo art i ciència i vull trencar aquesta dicotomia, i potser és massa pretenciós. Així que indago en el joc, la forma , la mida...

Reprenent uns dibuixos que ja tenia de dos icons populars és d'on parteix DESIDERIUM.  

Idea

Aquest projecte explora el concepte de desig , com citem Desiderium , en llati, significa “ echar de menos las estrellas” , de- alejamiento i sidus – estrella. I si les mentides provinguessin dels desitjos? Una mentida, seria l’afirmació o representació d’un fet que es sap fals, feta amb la intenció de fer creure que és veritar. En tant que desitges que fós real. A partir d’uns dibuixos seriats , on els protagonistes , la Barbie i el Pinotxo, dos icons de la cultura popular, tergiversarem els conceptes  que representen. Plàstic i fusta. Bellesa i Mentida.

Qui és qui. Convertim la mentida en realitat, en somnis, …

Context

El context és simbòlic, corporal i crític. El projecte neix de la necessitat de donar veu al que no s’ha pogut formular: els desitjos prohibits, les mentides heretades, els cossos programats. Parteix de la cultura pop per desfer-ne les formes i reconfigurar-les des d’un lloc més íntim, vulnerable i viu.

La poma, que ha aparegut a molts mites i contes com a símbol de temptació, coneixement, prohibició i plaer. Adam i Eva, Blancaneus utilitzen la poma com a tractament del bé i el mal o com a ingenuïtat o pas de nena a dona. A “Desiderium”, els Pinotxos, podrien ser els desigs interiors que ha d’encarar.

El context conceptual que presento la Barbie no com a objecte de desig (cos normatiu-objecte), sinó com a entitat que desitja (subjecte). I, en Pinotxo, metáfora de la mentida i la voluntat de ser real, vol accedir a la veritat i simbolitza el desig que no gosa i la por de no ser prou. El context conceptural de l’imaginari que creem, la Barbie genera desitjos que broten de dins seu, desig disfressat de mentida, de por, d’alegria i quan els devora , transita un procés de reconeixement i integració: ser, negar, encarnar i transformar.

Metodologia de treball

 La creació de la serie sorgeix en la búsqueda de juntar aquests personatges, quina relació poden tenir els uns amb els altres. I partint de models reals i a mida real, dibuixo unes escenes, en les què recreo una situación surrealista, en la què la nina i el ninot es mouen .

Simbòlicament, transformo

·  Investigació simbòlica i conceptual: es parteix de la iconografia de Barbie i Pinocho per generar una cartografia de desitjos/mentides/pors. Es treballen com a arquetips interns més que com a personatges.

·  Escriptura poètica: els textos es generen a partir d’un procés d’introspecció i associació lliure, escrivint monòlegs, fragments rituals, escenes o confessions, amb una veu pròpia de “Barbie interna”.

·  Narrativa circular: cada text o escena es construeix com un cicle, amb l’aparició d’un Pinocho (desig/mentida), la confrontació, la digestió i el retorn/integració. La seqüència no busca resolució, sinó recorregut no linial, cada part es pot entendre per ella sola.

Formalització

El projecte es presentar en formats llibre-objecte.

Amb el títol de Desiderium, desig el llatí, es materialitza en mida real dels juguets protagonistes.

La transparencia, vertebra l’objecte, la portada i contraportada són transparents i els fulls també, així, pots “entreveure” parts del final des del principi i a la inversa. Es materialitza amb el plàstic, acetat i metacrilat que conforma aquesta transparència que desdibuixa cada pas.

13 pàgines que recopilen paraules, frases i imatges , intercalades amb la seqüència de  12 dibuixos, que busquen interactuar entre ells.

Conclusions

"Desiderium" proposa una narrativa corporal i simbòlica del desig, on les mentides no són errors sinó portes. És una invitació a devorar allò que ens incomoda, no per destruir-ho, sinó per transformar-lo. És una obra sobre l’honestedat, però també sobre la por. Sobre com els arquetips poden trencar-se des de dins, no a cops, sinó a través del ritual del reconeixement.

No és una història amb final.
És un cercle que es camina.