Proposta

Abstract:

Quan parlem de màrqueting, el repte ja no és buscar una manera de mostrar totes les característiques positives del producte. Amb la competència d'un mercat a escala mundial habilitat per l'internet i els mitjans de comunicació has de competir per l'atenció del client. És per això que el venedor ja no et diu que és el seu producte, sinó qui podries ser tu amb el seu producte.

Aquest model de mercat ha desenvolupat ràpidament en internet en una mena de cultura d'individualisme. Promou la construcció d'una identitat pròpia, hipermaterialista i conservadora amb la promesa que aquesta és sinònima al triomf (que no conductora al triomf, sinó el triomf en si, és una diferència important).

Proposo apropiar l'estètica d'aquest mercat (els llibres d'automillora; els cursets en línia; els pòdcasts masclistes i elitistes; els gràfics reductors i enganyosos dissenyats per vendre una ideologia i una manera de vida amb un sol "ctrl.+c - ctrl.+v") i, a través de la sàtira i l'ús malintencionat del llenguatge, aplicar-ho a un format propi de l'ensenyament. Tests, exercicis, gràfics i altres elements interactius dissenyats per evidenciar els problemes amb la seva ideologia i mostrar com adoctrinen sobretot als més joves i influenciables de nosaltres.

Dins d'aquesta mena de quadern podríem tractar totes les nostres inquietuds mencionades en la primera sessió en diferents pàgines creades de manera col·lectiva.

Referents i bibliografia:

Mercer, J. (2022) Toxic Masculinity: Men, meaning and digital media

Butler, J. (2007) El Género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad

Metodologia:

Per poder tractar el tema "identitat online vs offline" hem de centrar-nos en la dualitat entre ambdues per no caure en tractar dos temes en comptes de la relació entre els dos. És per això que considero que la publicació ha de jugar amb el medi físic i digital impulsant a l'espectador a actuar i participar de manera activa en el visionat.

Penso que ens pot beneficiar fer ús de la sàtira, la ironia i el joc per assegurar que el to de la publicació no es llegeixi massa condescendent o excessivament arcaic. L'objectiu no ha de ser demonitzar l'internet, només prendre consciència i evidenciar les actituds que proliferen en un espai digital en comparació a l'espai real.

La sobrecàrrega seria un recurs interessant per remetre a la naturalesa de l'internet i parlar en certa manera en el seu llenguatge nadiu. El de mil i una publicacions que busquen cridar totes l'atenció d'una població cada cop més i més accelerada.