Pr0p0st4

No he aconseguit abordar un artista més tradicional, vinculat a un art per a un museu o exposicions, però sí que em venen artistes visuals i musicals com ara Childish Gambino i Kendrick Lamar, dos artistes molt reconeguts per les seves cançons que trancten crítiques socials i polítiques. 

En primer lloc, tenim "This is America" de Childish Gambino, que suposa una crítica al racisme sistèmic als Estats Units, a la violència armada i a la indiferència de la cultura dominant envers la comunitat afroamericana. El videoclip presenta coreografies exagerades amb postures inusuals que actuen com a caricatures racials, mentre que la lletra i les imatges aborden la deshumanització i la presència constant de les armes com a element omnipotent. 

https://www.youtube.com/watch?v=VYOjWnS4cMY

En segon lloc, Kendrick Lamar aborda diversos temes relacionats amb el racisme i l'apropiació cultural. Un tema especialment interessant és "Not Like Us", on fa una afirmació de la identitat negra, l'autenticitat cultural i la resistència davant l'apropiació. Més enllà del conflicte amb un altre cantant, Kendrick transforma aquesta situació en un missatge col·lectiu sobre qui té dret a parlar per i des de la cultura negra. A través de la lletra i els elements visuals, celebra la seva comunitat- la seva gent, la seva història i el seu territori- i llança una advertència contra aquells que imiten aquests codis sense viure aquestes experiències. 

  https://www.youtube.com/watch?v=H58vbez_m4E  

07/10/2025

En la darrera sessió sembla que vam arribar a un cert consens pel que fa al concepte principal del projecte. Tot i així, voldria remarcar que, en abordad la identitat online i offline, inevitablement acabem tractant el concepte d'identitat en si mateix. Això implica haver d'explorar què la conforma i quins elements la defineixen. 

Per aquest motiu, considero que seria pertinent situar la identitat com a eix central del projecte, incorporant-hi després diversos subconceptes com ara: la identitat online i offline, la deshumanització, el control exercit pels algoritmes, i d'altres aspectes relacionats. 

Proposo aquesta simplificació i generalització perquè, en pensar en "la identitat online vs offline", la primera pregunta que em sorgeix és: Què conforma la identitat? Crec que partir d'aquesta qüestió ens permetria desplegar de manera més coherent la resta de subtemes. 

Tot i que no em considero especialment bona organitzant metodologies o sistemes de treball -ja que sovint hi intervé un cert grau d'improvització-, si hagués d'establir una possible estructura, aquesta podria ser la següent: 

1. Posada en comú del pensament inicial: compartir les idees i associacions que ens sorgeixen quan reflexionem sobre el concepte de "identitat". Aquesta etapa funcionaria com una mena de pre-introducció o marc de referència comú. 

2.Formulació de preguntes clau: plantejar qüestions com ara: 

- Quina funció té la identitat?

- Posseïm realment una identitat autèntica, o som un conjunt d'elements canviants?

- Som capaços d'identificar quines parts de la nostra identitat estan condicionades per factors externs?

Aquest procés de qüestionament serviria per generar un llistat d'interrogants i reflexions que puguin orientar la nostra proposta conceptual. 

3.Pluja d'idees visual: realitzar una sessió col·lectiva on associem imatges al concepte de la identitat. A través de materials visuals -fotografies, dibuixos, esquemes o vídeos-, podríem construir un imaginari col·lectiu que representi la percepció de la classe sobre el tema. Seria, en essència, una materialització visual de les idees. 

4.Definició de la proposta final: Un cop explorades les incògnites, inquietuds i curiositats del tema, després d'haver-les representat visualment, caldria establir la forma definitiva que adoptarà la proposta. 

A nivell personal, considero interessant treballar amb un format que integri imatge, text i collage, ja que aquestes eines permeten abordar la identitat des d'una dimensió tant conceptual com expressiva. Imagino el resultat com una mena d'eslògan stíric capaç de sintetitzar i comunicar de manera crítica les conclusions del grup. 

Descartaria, una proposta exclusivament online o basada en la interacció directa amb el públic. Crec que aquest tipus d'experiències podrien situar l'expectador en una posició incòmoda o defensiva, la qual cosa podria fer que recordés el projecte de manera negativa més que no pas reflexiva. En canvi, una obra palpable, visual i present en l'espai físic pot generar una connexió més immediata i autèntica amb la realitat quotidiana. 

Això no implica renunciar completament als recursos digitals, sinó evitar caure en la contradicció de criticar o qüestionar les dinàmiques de les xarxes socials, mentre, alhora, en depenem per desenvolupar el projecte.