Concepte; Colonització del desig.
Proposta concepte 01/10/2025:
Durant la pluja d'idees a l'aula en la primera sessió, van sorgir conceptes vinculats a l'era digital, a com generacions anterior n'estan fent ús d'aquestes. Sota la nostra generació ho percebem com una acceleració generacional que deriva per dir-ho així, ja que des de la manera en què consumim informació fins a com experimentem el desig i la identitat.
El concepte que proposo explorar és el de l'accessibilitat inmediata, com aquesta en l'era digital arriba a transformar les relacions amb el cos, el plaer i el desig, endinsant-lo en el consum de pornografia -entre altres formes de consum digital accessible-. Aquí és on presento com a referents dues lectures; Porno: Una historia oral (2025) de Polly Barton i Un apartamento en Urano: Crónicas del cruce (2019) de Paul B. Preciado, que tot i ser dues obres amb pràctiques escrites diferent, obren ponts a una reflexió crítica.
La lectura de Polly Barton és una reflexió que sorgeix de diverses entrevistes amb gent de diferents edats, gèneres i orientacions sexuals, que comparteixen les seves relacions personals amb el porno, des de la primera aproximació fins a com aquest consum ha influït en la seva concepció del desig o del cos, entre altres qüestions. Tot això a partir de l'escolta per donar veu a les experiències que sovint són silenciades, però sense fer-ne un judici moral.
A les entrevistes es posa en evidència com la pornografia actua com a forma d'educació sexual immediata entre els més joves, sense una mena de filtre. Aquesta accessibilitat és alimentada per algoritmes i plataformes digitals, allò que imposa un cànon de models corporals i relatius al plaer per normalitzar-ho inconscientment molts cops. Això fa que derivi en una relació forçada amb la mateixa autoimatge, amb una interiorització d'expectatives poc vinculades al desig propi i més com alguna cosa preconfigurada que s'ha de sentir com una estructura d'imaginaris.
Relacionant-lo amb la lectura de Paul B. Preciado, arran de l'accés immediat a aquest tipus de consum el cos i el desig es converteixen en un producte polític i tecnològic des d'una perspectiva més filosofica construint sota un règim anomenat pel mateix autor farmacopornogràfic on el poder no actua mitjançant la repressió o la norma, sinó que va més enllà a partir del plaer, les hormones, les pantalles, l'algoritme i les formes digitals de relació.
El design no es considera pur com a consequent, ja que és modelat i regulat fins a ser-hi colonitzat per estructures de poder que actuen sota una aparença de llibertat. Aquesta colonització del desig permet pensar en com les formes d'expressió sexual, del cos i la identitat s'arriben a construir en relació amb el mercat, la tecnologia i la norma. De manera, que sembla un accés lliure i il·limitat, però de sovint està programat i n'es un xic imperceptible sota algunes mirades.
A mode conclusió, amb aquests referents obro un ventall de qüestions sobre l'exploració del desig i del plaer que és colonitzat a través del porno digital que genera efectes en la construcció d'identitat i del cos.
A continuació adjunto els enllaços directes a les lectures ;) :
-
Barton, Polly. “Porno. Una historia Oral”. (2025). Editorial Altamarea. https://www.perlego.com/es/book/5157028/porno-una-historia-oral-pdf
- Preciado, B. Paul. “Un apartamento en Urano: Crónicas del cruce.”. (2019). Editorial Anagrama. https://laboratoriodesensibilidades.wordpress.com/wp-content/uploads/2019/09/paul-b.-preciado-un-apartamento-en-urano.-crc3b3nicas-del-cruce.-anagrama-2019.pdf
Proposta metodologia de treball 08/10/2025:
Arran la concreció del concepte d'identitat digital proposo de tractar-lo a partir d'una mirada crítica i complexa més enllà de moralista i "apocalíptica", ja que tot i generar un judici en contra del consum digital, seria contradictori degut a que fem ús d'aquest propi dispositiu de manera constant. Amb la crítica allò que s'obre és una possibilitat per habitar termes com el consum digital conscientment i no tant conscient, tanmateix analitzar les contradiccions i reconèixer el potencial que ofereix internet, però, com també les trampes que té.
L'era digital ens travessa, modelant-nos i ens reflecteix de manera clara de vegades, tot i que d'altres ens distorsiona, creant una constant tensió de contradiccions amb la identitat.
L'accessibilitat ha permès un vental a referents (tant estètics com d'ideologies) que expandeixen la nostra identitat, però que a la vegada, ens pot arrivar a generar una pressió per adaptar-nos en estètiques dominants. Allà on hi ha una mena de possibilitats d'exploracions íntimes, "anònimes", i lliures, també hi ha una hipervisibilitat i una qualificació constant del desig que, tanmateix, permet fer un joc d'autoedició com a forma d'expressió, però que darrerament pot arribar a generar un esgotament pel manteniment de la imatge.
Tot això, es deriva en un contingut mirall, que, la qual cosa fa és reflectir-se en nosaltres i, acaba sent un contingut que ens modela i ens limita mitjançant la visibilització de xarxes, de cerques a plataformes, de les imatges que conformen internet, dels mateixos cossos que veiem i, tanmateix, a conseqüència d'això alimenta els algoritmes.
A continuació i seguit d'aquesta breu introducció, adjunto un esquema amb la meva proposta de model de metodologia de treball;
1) Bases teòriques; Aka concepte:
-Qüestions prèvies: Què s'entén per identitat digital? Quina és la nostra posició? Com creiem que es percep la nostra pròpia identitat digital?-
Arran les qüestions podem plantejar una reflexió que determini l'enfocament d'en quin punt ens trobem i cap a quin àmbit d'interès trobem en la identitat digital, ja sigui mitjançant una exploració crítica i reflexiva fins a medis més poètics o visuals. Tot això tenint present la idea de delimitar les bases d'interès a treballar i posicionant-se.
2) Recopilació d'arxiu:
Un cop delimitades les bases teòriques considero interessant fer una posada en comú a partir d'arxiu propi o impropi (imatges, textos, contingut audiovisual, qualsevol cosa que sigui un registre que documenti), per tal de fer eixos amb lo que entenem com a identitat digital com a exemples.
3) Experimentació:
En aquest punt formularia propostes tan estètiques i temàtiques a partir de l'arxiu recopilar per a fer una proposta de publicació (una mena de guarro, ja sigui amb baixa qualitat d'impressió com a mà, per tal de materialitzar-ho).
Tanmateix considero que l'experimentació es podria fer a partir de dues pràctiques; tant individualment per més tard fer una posada en comú i observar els interessos comuns a l'aula, com una aproximació a classe fent una sessió on es porta el material imprès i experimentat les possibilitats a l'aula -Fent una pràctica similar a la que proposen el col·lectiu de Can Grapes, on a partir de diferents impressions en comú es fa una selecció d'imatges i es planteja una possible maquetació de prova-.
4) Organització editorial i narrativa:
Aquí ja definiria l'estructura de la publicació de manera entenedora entre tothom i, ja definiria la proposta junt amb els recursos vinculats al disseny de la publicació, tenint en compte la recopilació d'arxiu i les possibles opcions acotades i plantejades a l'experimentació, tant de format com d'estructura. També cercaría com l'idea de fer una primera còpia en brut (poder amb impressió de baixa qualitat) i consensuant tot amb el grup en cas d'algun canvi o sugeriment.
5) Producció:
A la producció dedicaria previament a dur a terme un llistat de tasques a realitzar, junt a el material que faríem ús i com es gestionaria tot lo vinculat amb aquest. Per altra banda realitzaria una planificació vinculada a la producció i els rols repartits entre els companys, de cara a les següents sessions amb la realització de les còpies.
6) Tancament reflexiu:
Finalment com a tancament un cop feta la producció, proposo fer un manifest entre tothom, per una banda com a conclusió final de l'assignatura, i com a altra per part del projecte, de cara a la presentació davant la/el convidat/da a qui li presentarem el projecte.