Entre Mans

ENTRE MANS

Entenem com a circ social la disciplina que utilitza les arts circenses com a eina d’intervenció i transformació social. Tal i com explica l’associació cultural Kanaya Circ (2018), que treballa precisament en aquesta direcció, aquesta disciplina no busca només la formació, sinó que posa el focus en el circ com una eina de transformació i intervenció social i pedagògica vinculada a processos d’inclusió, cohesió comunitària i empoderament personal i col·lectiu. 

La pràctica del circ social ha viscut un creixement notable arreu del món, estenent-se a contextos socials, culturals i territorials molt diversos. Malgrat aquesta diversitat, la majoria d’aquestes experiències comparteixen una mateixa línia de treball.

Personalment, em relaciono amb el circ dins de la pràctica artística i esportiva del trapezi. Disciplina que a part d’aportar-me una bona condició física, m’ajuda a ser conscient del meu cos, m’aporta la confiança en mi mateixa a l’hora de pujar-hi i em permet fer un exercici de concentració diferent a l’acadèmic del dia a dia. De cara al TFG, he volgut sortir una mica del punt de vista d’aquest des d’ una forma d’entrenament i gaudi per poder veure-ho  com a una eina social, artística i transformativa.

Objectius

L’objectiu d’aquest projecte és que sigui una part de la formalització del meu Treball de Final de Grau, treballant els valors propis del circ social, mitjançant una pràctica artística participativa desenvolupada a partir d’un dispositiu mòbil inspirat en les metodologies i dinàmiques del circ social com a iniciativa comunitària. El projecte busca generar un espai de trobada i interacció que permeti a l’espectador reflexionar sobre el paper del circ social com a eina educativa, pedagògica i de transformació comunitària, posant en relleu la seva capacitat per fomentar vincles, participació i cohesió social.

Metodologia

El circ, és una disciplina que, amb els anys, ha anat creixent de maneres diferents i actualment és molt àmplia. En aquest cas, m’he centrat en els  aspectes clau que defineixen la identitat d’un circ social: La capacitat d’adaptació de l’espectacle i el seu format segons amb qui es desenvolupa,  les metodologies utilitzades per crear i treballar en un projecte d’aquesta disciplina, i sobretot, els valors que el conformen i fonamenten.

Per poder-ho treballar plantejo el projecte des de les mateixes bases conceptuals com a criteris de creació: col·lectivitat, cooperació, flexibilitat...., intentant trobar les màximes afinitats possibles amb la pràctica artística, dins la presa de decisions i la manera de treballar.  

Valors estructurals del circ social

Segons expliquen diversos autors, el circ social neix especialment vinculat a projectes desenvolupats en contextos de vulnerabilitat social, amb infants i joves en risc d’exclusió, principalment a l’Amèrica Llatina i Europa durant les dècades dels 80’ i 90’. Aquestes experiències utilitzen les disciplines circenses (com els equilibris, els malabars, l’acrobàcia o el clown) per fomentar habilitats socials, la confiança, el treball en equip i l’autonomia personal (Caravan, 2010; Ateneu Popular 9 Barris, 2016). 

A diferència del circ tradicional, on el focus principal recau en l’exhibició tècnica i l’espectacle, el circ social prioritza els processos educatius i humans per sobre del resultat artístic final. Tal com assenyala l’Ateneu Popular 9 Barris (2016), l’objectiu no és formar artistes professionals, sinó generar espais de transformació social i comunitària a través del circ. En aquest sentit, el circ social comparteix principis amb altres pedagogies crítiques i pràctiques d’educació popular, entenent l’art com una eina de cohesió, empoderament i participació activa. 

Així doncs, al circ social hi trobem una sèrie de valors i accions que vertebren l’estructura dels  projectes educatius, socials i col·laboratius. Antonio Alcántara, En Siete espacios para la participación en el circo social (2026), Alcántara proposa un conjunt de valors i accions que es concreten en metodologies pròpies i fonamentals, i que estructuren i donen sentit a les pràctiques del circ social, funcionant com a guia per als processos que es desenvolupen dins d’aquests espais. Aquest conjunt de valors és el que fonamenta el meu projecte.

Llibres d’artista com a format de creació artística i comunitària

Podem definir un llibre d’artista com “un format de creació artística que aprofita les capacitats del llibre com a objecte, anant més enllà de la seva funció tradicional com a vehicle d’informació o de textos” (Museo Reina Sofía, 2026). En aquest tipus de pràctiques, el llibre esdevé un espai d’experimentació formal i conceptual, on elements com el format, la materialitat, la seqüència, la manipulació o la manera de desplegar-se formen part essencial de l’obra. Així, el llibre deixa de ser només un contenidor de contingut per convertir-se en una experiència artística en si mateixa

A l’endinsar-nos dins les pràctiques de la creació de llibres d’artista es poden veure metodologies semblants a la creació de projectes de transformació social.

Plantejament de la obra

Per desenvolupar l’obra. parteixo dels valors que caracteritzen el circ social i que s’han anat treballant al llarg de la recerca: desenvolupament personal, col·lectivitat i transformació social. D’entre aquests, el concepte de col·lectivitat acaba esdevenint un dels eixos estructurals principals. Així, aquesta idea no només es presenta com un tema sobre el qual es convida a reflexionar, sinó que també condiciona la manera de concebre i exposar el projecte.

Per aquest motiu, es planteja un format que pugui respondre a aquestes dinàmiques de relació i interacció: flexible, àgil i adaptable als diferents espais i contextos on es presenti. També es busca un format múltiple, lleuger i fragmentat, que permeti establir connexions entre les diferents peces i afavorir la interrelació tant entre els elements de l’obra com amb l’espectador.

Treballar a partir de llibres d’artista va ser una decisió que en un principi em feia dubtar, parlar d’un tema tant ampli, canviant i transformatiu a partir d’un format que en un principi el veia molt quadrat, un format que en part pot arribar a transmetre fredor ja que les edicions acostumen a ser amb llibres iguals, d’un format exacte i neutre. Tot i això, les lectures i referents em van fer canviar la idea que tenia de llibre, per poder començar a jugar amb els diferents formats, mides i disposicions de cada llibre per poder fer que cadascun d’ells s’adeqüi a cada valor. 

Després d’un procés de proves i experimentació, es decideix treballar amb una col·lecció de llibres d’artista de petit format i desplegables, concebuts com un conjunt que es pot reorganitzar i modular segons la situació expositiva. Aquest caràcter desplegable permet generar diferents formes de lectura i participació, alhora que manté la facilitat de transport i recollida, aspectes que també connecten amb les metodologies mòbils i adaptatives pròpies del circ social.

Treballant a través de tècniques com la impressió digital, la qual ha establert una relació directe amb les metodologies del circ social. Una tècnica àgil, accessible i fàcilment reproduïble, que permet una gran capacitat d’adaptació als diferents contextos en què el projecte pot ser presentat. Aquesta flexibilitat no només es basa en un aspecte formal o tècnic, sinó que connecta amb la manera de fer del circ social. Aquestes tècniques, faciliten la reproducció i difusió de les obres, fent possible que pugui arribar a un públic més ampli. Així doncs, el projecte no queda restringit a un espai expositiu concret, sinó que pot variar i adaptar-se. Les frases de Walter Benjamin resulten destacables, afirmant que “fer més properes les coses espacialment i humanament és per les masses actuals una exigència molt viva” (1983, p.28). Veient com, la reproductibilitat passa a ser no només una qüestió tècnica, sinó també una eina per apropar el contingut a les persones, mantenint la coherència amb els valors del circ social i el seu compromís amb l’accessibilitat i la participació.

Aquests llibres no es plantegen com a peces aïllades, sinó com a fragments d’un conjunt més ampli que agafa forma en funció de com s’instal·len i es presenten. Així, el projecte no es tanca en un format únic, sinó que es construeix a partir de les diferents possibilitats de cada espai expositiu, fent possible que pugui ser muntat de maneres diverses i canviants. Aquest aspecte modular i desplegable permet també establir paral·lelismes amb les dinàmiques del circ social.

Procés de creació

Cada un dels llibres que forma part de l’obra està focalitzada en un o dos valors que son presents dins del circ social. Per dur a terme cada un d’ells vaig buscar i crear imatges de circ que a partir d’elles es pugui reflectir cada valor. Imatges representades amb una tècnica il·lustrativa, tècnica que em permet crear personatges inventats des d’una mirada més creativa i naïf, a la vegada, com que no son figues exactes o gaire definides, permet a l’espectador poder connectar més amb els personatges ja que cap d’ells es centra en una persona concreta; Això també reflexa una vegada més el caràcter d’adaptació del circ social, on aquests llibres esdevenen uns objectes a temporals que permeten que tot tipus d’espectador pugui trobar el seu lloc dins de l’obra.

El procés de creació de cada llibret ha resultat ser un exercici molt orgànic i canviant, en què les idees han anat evolucionant a mesura que avançava el projecte. En un inici, em va resultar complicat trobar la manera d’estructurar cada llibre perquè realment aconseguís transmetre el valor escollit i, alhora, mantingués una coherència formal amb la resta de peces. Sovint em trobava intentant resoldre cada llibret de manera individual, fet que acabava limitant les possibilitats del conjunt i fent més difícil trobar una direcció clara.

A mesura que vaig avançar,  vaig entendre que era més interessant deixar de pensar cada peça com un objecte aïllat i començar a treballar-les des d’una mirada conjunta, entenent els llibres com parts d’un mateix sistema. Així, el projecte va començar a construir-se des de les connexions i interaccions entre els diferents elements, i no únicament des del contingut individual de cada peça.

Obra

L’obra final, es configura com una instal·lació formada per diversos llibres d’artista , desplegats de manera que suggereixen la dinàmica col·lectiva d’un circ. A continuació es descriuen cada un dels llibres. 

• Autoestima i autonomia: Llibre en format acordió en què es representa un personatge realitzant una acrobàcia de manera repetida i seqüencial. La continuïtat de les imatges permet observar el moviment fragmentat pas a pas, portantnos a una lectura visual que recorda gairebé una animació o un estudi del gest corporal. Aquesta seqüencialitat no només mostra el desenvolupament físic de l’acrobàcia, sinó que també parla dels processos d’aprenentatge que hi ha darrere de qualsevol pràctica circense: la constància, la repetició, l’autonomia i la confiança en el propi cos. Posa en valor la relació entre cos, equilibri i capacitat de desafiar els punts de suport i la gravetat a partir del control corporal.

Imprès amb una impressió de gran format, donant la possibilitat d’allargar la seqüència i fer l’acció es repeteixi tantes vegades com jo vulgui. La impressió de gran format m’ha ajudat a que la seqüència es pugui repetir moltes vegades i que igualment es pugui apreciar el personatge podent així, mantenir la mida d’aquest.

• Cooperació i coresponsabilitat: Llibre en format flipbook en què es representa una seqüència repetida de dues figures realitzant una acrobàcia conjunta. Mitjançant el pas ràpid de les pàgines, les imatges prenen moviment i permeten veure l’acció de manera continuada, convertint el llibre en una eina activa per representar el moviment i la coordinació entre els dos personatges. Aquesta acrobàcia només és possible gràcies a la col·laboració entre les figures, ja que el moviment d’una depèn directament de l’altra, fent visible la idea de confiança, suport mutu i treball col·lectiu.

Aquest format, resulta especialment interessant perquè l’obra només es completa quan l’espectador interactua físicament amb ella. És necessari passar les pàgines ràpidament perquè el moviment aparegui, això converteix l’espectador en part activa de la peça i no només en un observador passiu. D’aquesta manera, l’acció de manipular el llibre es relaciona directament amb el valor representat, la participació i la implicació dins d’una acció compartida.

Enllaç del vídeo del llibre en acció: https://youtu.be/jVHlH2Ye9Fc

• Confiança: Aquest llibre es construeix a partir de dues parts independents que poden unirse entre si, representant dues figures realitzant una acrobàcia de trapezi. Les imatges mostren els personatges en seqüència, permetent observar el moviment pas a pas i entendre la coordinació necessària perquè l’acció funcioni. Igual que en el llibre centrat en l’autonomia i l’autoestima, aquí també es posa en valor la capacitat del cos humà per afrontar situacions de risc, controlant el moviment, l’equilibri i la confiança corporal. En aquesta peça el focus principal se situa en la relació entre les dues figures. L’una depèn de l’altra per sostenir-se, fent visible la confiança i suport mutu necessaris perquè l’acrobàcia sigui possible. Aquesta idea es trasllada directament a la formalització del llibre, ja que les dues parts poden unir-se i separar-se mitjançant un sistema de petits ganxos. Això fa que l’acció de connectar o deixar anar les figures no només formi part de la imatge representada, sinó també de l’experiència de manipulació de l’objecte. Aquest sistema reforça encara més el simbolisme de la peça, ja que evidencia la fragilitat i la dependència compartida en moltes pràctiques circenses i, alhora, en les relacions col·lectives. En qualsevol moment les figures poden unir-se o separar-se, generant una tensió constant entre confiança, risc i suport mutu.

• Responsabilitat: Aquest llibre es relaciona directament amb el que va dedicat a l’autoestima i l’autonomia, ja que parteix de la mateixa il·lustració: un personatge realitzant l’acrobàcia de la roda. A través d’aquesta acció es torna a posar l’accent en els processos d’aprenentatge propis de les pràctiques circenses, entenent-los com a processos que requereixen temps, esforç i dedicació. La progressió dins d’aquestes disciplines no depèn únicament de les capacitats físiques, sinó també de la responsabilitat i la constància que cada persona és capaç de mantenir al llarg del procés. El llibre adopta el format flipbook. En passar les pàgines ràpidament, la figura pren vida i l’acrobàcia es reprodueix fent visible el gest complet. Aquesta possibilitat de repetir l’acció tantes vegades com es vulgui, reforça la idea de pràctica continuada i assaig constant. D’aquesta manera, el mateix funcionament del llibre contribueix a fer més explícits els valors representats. Enllaç del vídeo del llibre en acció: https://youtu.be/1xa1NgXaMDA

La col·locació dels llibres no respon a una estructura fixa o tancada, sinó que es planteja de manera oberta perquè l’espectador pugui interactuar amb les peces, moure-les i reorganitzar-les lliurement segons la seva pròpia experiència. D’aquesta manera, l’obra es manté en constant transformació i adapta la seva disposició a les accions dels participants, reforçant així la idea de flexibilitat i adaptabilitat pròpia del circ social.

Aquesta necessitat d’interacció converteix l’espectador en una part activa de la peça, ja que el projecte només té sentit a través de la manipulació i la relació de l’espectador amb els llibres. Així, el concepte de col·lectivitat no es representa únicament en el contingut de les obres, sinó també en la manera com aquestes són activades i compartides dins l’espai, fent evident que la participació és imprescindible perquè l’obra funcioni i prengui sentit.