D1`4L3G

Buenas, aquest treball és una part o ramificació del meu TFG. Per a comprendre millor el paper d'aquest treball dins del projecte final, recomano llegir el PDF adjunt. Allà hi trobareu el context necessari, la metodologia global, objectius, antecedents i referents. Com també informació visual.

IDEA INICIAL I METODOLOGIA

Aquest projecte parteix d'un impuls de buscar una llibertat interna i refugiar-me dins meu. A través d'aquesta necessitat, vaig descobrir el dibuix automàtic i la seva aplicació, al món del gravat i l'estampació. Inicialment, em vaig trobar immers en la reproducció automàtica i múltiple de línies rectes, paral·leles i perpendiculars. Aquestes formaven un teixit captivador, que semblava alliberar la meva ment, a mesura que construïa una representació abstracta de profunditat geomètrica. 

En veure els primers resultats, les comparacions amb l'automatisme mecànic, propi de la tecnologia i robòtica primitiva, eren remarcables. Això em va portar a aproximar aquesta recerca de llibertat a tècniques digitals, com el tall en la màquina làser. Una forma de posar en diàleg les meves aproximacions i les que una veritable màquina podia assolir. Trobava en aquests patrons simples un comportament propi d'una complexitat superior. L'automatisme m'havia dut a un diàleg emergent. És aquí, on a foc lent, es comença a cuinar el meu projecte de fi de grau.

Mentre que en un inici estava buscant fugir de la meva distopia real, a través d'una ambientació també distòpica, però onírica, que em permetia refugiar-me. Ara em començava a trobar en l'inici d'un diàleg, on moltes preguntes van començar a aflorar. Mai he sigut un portaveu de l'avenç digital. Estic més a prop de ser un ermità, que d'un fan de Silicon Valley. Així i tot, em trobava davant d'una màquina làser, parlant amb ella. Comparant els meus resultats, fets per la meva mà mentre no pensava en res, amb els seus, fets per un làser i un sistema digital. Que contradictori, que humà. 

En aquest treball busco fer-me moltes preguntes i segurament no resoldre'n cap. Perquè ningú pot respondre-les, ni ara, ni potser mai. Busco parlar dels debats que avui en dia estan en boca de tothom, des de l'avenç de la intel·ligència artificial. Des d'un punt de vista obert, sent conscient d'on vinc i de les meves reticències, però amb l'objectiu de dialogar amb la tecnologia actual, una obra conjunta. Vull preguntar-me cap a on anem? Com tots sempre hem fet. Aprofundint en debats com el concepte de llibertat, d'agència, del que la matèria ens fa pensar i el constructe social del qual prové. Som realment lliures? A cas ara sí que ens hem quedat obsolets com a espècie? Què significa ser orgànic? Ho som per naturalesa o per comportament? Entre moltes d'altres que s'aniran formulant a mesura que dialogui i conversi amb la tecnologia actual, la programación emergent i el codi. Sent conscient de la possible distopia que podem pensar que suposa la digitalització, però sense deixar enrere el concepte més primitiu de tecnologia. Parlar de multiplicitat, de patrons, de teixits humans i robòtics, d'identitats i dualitats, però des de la més sincera posada en escena d'una conversa constant. Amb allò que a vegades veiem com aliat, però a l'horitzó a vegades es veu com el nostre final. 

La millor forma de parlar, d'aquestes possibles relacions posthumanes i tecnològiques, és relacionant-me de veritat, fent del procés resultant el viatge d'aquest projecte.

L'objectiu és tractar la part més de programació i codi, que la meva obra requereix. La formalització final encara pot variar, però tinc pensat generar una sèrie de làmines o llibre, que recol·lecti totes les entrades de codi i els seus resultats visuals. Estic treballant amb el programa de codi obert Processing. Una eina que permet generar representacions artístiques visuals, a través de la programació. Es tracta de crear imatges mitjançant codi. Hi trobem exemples en els PDF adjunts.

Com a les obres finals no hi veiem el codi que les ha generat, m'agradaria mostrar-lo obertament i editar-lo de forma professional, per no només imprimir-lo, sinó fer-ho d'una forma digna i artística. Donant-li la importància que mereix. A part d'utilitzar Processing, també faig ús d'Illustrator per editar els vectors resultants del codi. Mostrar les diferents variacions i "obres inèdites" que no apareixeran al TFG, també em sembla interessant.

En ser un treball pensat des de la gràfica, la part matèrica té un paper clau. Però com també estarà molt present la part tecnològica, tan conceptual com visualment, crec que aquesta assignatura em dona una oportunitat perfecta per treballar-ho adequadament.

La resolució final dependrà molt de com evolucioni el treball principal. Però crec que un llibret, pot aportar molt a l'obra i ser per si sol una peça interessant, aquest és l'objectiu principal. No vull un àlbum de fotos, vull una obra paral·lela i complementària.

REFERENTS

Artistes:

Referents artístics que tinc al cap són per exemple: Sol LeWitt, Casey Reas o László Moholy-Nagy.

Les obres de Sol LeWitt representen el que Galanter defineix com: sistemes emergents de complexitat simple. Patrons senzills, com les seves famoses línies, que utilitzen normes locals per reproduir patrons majors a través d'un sistema autònom. Un element que ressona molt amb el meu treball.

Casey Reas referent i pioner en la creació artística a través de software, creador també del programa Processing. Reas representa clau en la metodologia i diàleg del treball, ja que és el que em permet comunicar-me amb l'ordinador, a part de ser un referent visual.

László Moholy-Nagy és dels tres, el que més em captiva visualment. Cerco trobar una relació entre forma, línia i profunditat que jugui de forma similar a com ho fa ell.

Estil gràfic:

Com la formalització encara és vaporosa, és complicat cenyir-me a un diàleg o estil concret. En haver-hi bastant text en ser codi, necessito trobar una forma de fusionar les trames resultants amb el text. Perquè generi un joc interessant i que no es converteixi en un llibre on només miris dibuixos. Tinc al cap dos referents estilístics i visuals. M'agrada molt el disseny gràfic i proposta que presenta el HUD i miscel·lània variada de MARATHON, videojoc de Bungie que s'acaba de publicar. L'estètica distòpica robòtica "me va como anillo al dedo" (https://youtu.be/44ctXlQMk9E?si=PR0dSNvEDnr-4971). On també entra Evangelion, més 90tero, una paleta de colors i referents, sobre digitalització utòpica primitiva, que també van perfectes. Intentaré adjuntar imatges perquè veieu a què em refereixo (https://youtu.be/brpKGTnkVdI?si=qcB-3pxrDhiOeOZ3).

En si això és tot, per tal de filar els punts sueltos recomano que llegiu el PDF si esteu interessats.

Pau