Atenció al residu

REFERENTS 

Aquest projecte no parteix d'un estudi específic sobre artistes que treballin amb l'escàner ni d'una voluntat de seguir una línia de treball concreta dins de l'art contemporani. Els referents presents durant el procés han funcionat més aviat com a influències generals relacionades amb la manera d'entendre la imatge, l'observació i els processos creatius.

Entre els referents que m’han acompanyat el desenvolupament del projecte destaca Bruno Munari, especialment per la seva experimentació davant dels processos de creació i per la seva capacitat de trobar noves formes de treball a partir d'eines i recursos quotidians. 

També han estat presents les aportacions d'Iñaki Larrimbe i Zoe Leonard, artistes que, des de perspectives diferents, treballen amb qüestions relacionades amb la imatge, l'arxiu, la memòria i les formes de representació. I també dins l'àmbit de la fotografia, les reflexions de Susan Sontag sobre la naturalesa de la imatge fotogràfica i la relació entre observació i representació han estat una influència significativa durant anys en la meva manera d'entendre la fotografia i la mirada. Igualment, el treball de Sasha Asensio, el fotògraf retratista Brasiler/català forma part dels meus principals referents fotogràfics que han acompanyat el meu desenvolupament personal com a fotògraf.

METODOLOGIA

La metodologia del projecte es va desenvolupar a partir de l'observació directa de l'espai urbà i de la recollida de material visual. Durant tot aquest temps de producció, vaig recórrer principalment els barris del Gòtic i el Raval de Barcelona amb l'objectiu d'identificar elements visuals presents al carrer que poguessin formar part de la investigació.

En una primera fase, el procés es caracteritzava per escanejar qualsevol estímul visual. Qualsevol element a l'espai públic podia convertir-se en material de treball: fotografies impreses, anuncis publicitaris, cartells, rètols, impressions o altres imatges presents a les façanes, aparadors i mobiliari urbà. L'interès inicial no se centrava en una temàtica concreta, sinó en la possibilitat d'explorar les capacitats de l'escàner com a eina de producció visual.

A mesura que avançava el procés, la investigació va començar a concentrar-se progressivament en un aspecte: la mirada. Tot i que aquest interès ja era present en treballs anteriors relacionats amb la fotografia de carrer, va ser durant el desenvolupament del projecte quan es va convertir en l'eix central de la selecció i organització del material. A partir d'aquest moment, la recerca es va orientar principalment cap a imatges on apareixien rostres, ulls o formes de representació vinculades a l'acte de mirar i ser mirat.

La selecció final de les imatges no es va realitzar a partir de criteris massa estrictes, sinó a través de mirar, triar, canviar i tornar a posar fins a crear una sintonia visual. Moltes de les imatges recollides durant els mesos de treball van quedar descartades, mentre que les seleccionades eren aquelles que em generaven una major intensitat visual. Aspectes com la mirada, els colors, les repeticions o les connexions entre imatges van ser els criteris determinants durant aquesta fase.

Mentres creava aquesta seqüència visual, van aparèixer els textos que acompanyen el projecte. Aquests no formaven part de la idea inicial, sinó que es van incorporar una vegada el conjunt d'imatges ja estava definit. Conceptes com mirada, obsessió, vigilància, fixació o identitat.

La formalització del projecte es materialitza en format llibre, amb mesures 20x20 un suport que em permet sortir de la normalitat, reunir i ordenar el conjunt d'imatges recopilades durant el procés de treball. La decisió de treballar en aquest format respon als requisits del projecte, però també a la possibilitat d'establir una experiència de lectura basada en l'acumulació progressiva d'imatges i en la relació visual entre elles.

La construcció de la seqüència no respon a un relat lineal ni a una narració concreta. L'ordre de les imatges es va establir de manera al’atzar,i sense seguir criteris cronològics. Més que explicar una història, el llibre busca generar una experiència basada en la repetició, la saturació, l'acumulació de detalls i la presència constant de rostres i mirades.

Les variacions de format i escala entre les diferents imatges son principalment decisions estètiques. Algunes ocupen la totalitat de la pàgina mentre que d'altres es presenten de manera més continguda, generant ritmes diversos. Despres, les pàgines en blanc, actuen com a espais de respiració i permeten al lector assimilar les imatges abans de continuar avançant.

CONCLUSIONS

I per finalitzar aquesta memòria, aquest projecte ha representat una oportunitat per reprendre la relació amb la producció d'imatges després d'un període de distanciament respecte a la fotografia. Més que arribar a una conclusió concreta o desenvolupar una reflexió tancada, el treball ha funcionat com un procés de redescobriment personal i de recerca de noves eines capaces de mantenir viu l'interès per aquells aspectes que sempre han format part de la meva pràctica: el carrer, les persones i la mirada.

L'experimentació amb l'escàner m'ha permès descobrir una forma diferent de treballar amb les imatges. Tot i allunyar-me temporalment de la càmera, he pogut continuar desenvolupant una línia d'investigació que connecta directament amb projectes anteriors, però des d'una perspectiva nova. Aquest canvi d'eina no ha suposat una ruptura amb els meus interessos habituals, sinó una manera diferent d'aproximar-m'hi.

Des d'un punt de vista formal, considero que el projecte funciona especialment pel conjunt que formen les imatges, els textos i la seqüència del llibre. La repetició de rostres, la presència constant de la mirada i l'acumulació progressiva d'imatges generen una atmosfera coherent amb els interessos que han aparegut durant el procés. 

Si hagués de continuar desenvolupant aquest treball, probablement ampliaria encara més la recollida de material visual. El procés d'observació i recopilació d'imatges al carrer ha demostrat tenir moltes possibilitats i considero que encara ofereix noves vies d'exploració. Per aquest motiu, no descarto continuar treballant amb l'escàner en futurs projectes o incorporar-lo com una eina més dins de la meva pràctica artística.

Finalment, aquest projecte m'ha permès confirmar que la mirada continua sent un dels temes que més m'interessen dins de la meva manera d'entendre la imatge. Tot i haver canviat d'eina i de metodologia, la necessitat d'observar, recopilar i relacionar-me amb les imatges del meu entorn continua essent el motor principal del meu treball en aquesta carrera.