no sé

a vegades tinc tantes coses per explicar i escriure que no sé mai de què escriure, no et passa?

crec que això serà lo divertit.

Vale, ara ja sé.

Potser sonarà molt heterobasic, però a mi em fa molt feliç anar al gimnàs. Posaré en context. Farà cosa d'un any i mig, aproximadament, que vaig passar per un dels moments més traumàtics de la meva vida.

A dia d'avui he perdut bastant el record de tot el que em va passar, suposo que el cap és savi i borra aquestes coses per poder anar tirant, però sí que recordo el que em va suposar aquest fet. Em va fer veure que feia molt de temps que no em dedicava temps a mi mateixa. No em posava guapa, no em preocupava pel que a mi em feia feliç, amb el temps, em vaig descuidar de tal manera que vaig deixar de menjar i dormir. El cop de realitat va ser quan vaig decidir pujar a la bàscula, i allà estava, els meus 49kg.

Avui escric això amb 58kg a sobre, superforta i superfeliç amb la meva vida. El gimnàs m'ha ensenyat un munt de coses molt importants. És el meu millor moment del dia, m'ha donat disciplina, m'ha donat amics, salut, seguretat, m'ha fet perdre vergonya i el més important, m'ha fet veure el que és tenir respecte cap a mi mateixa.

M'agradaria parlar d'això en el meu treball. Cada persona que veig al gimnàs té una història o una raó per estar allà. No sé si m'agradaria saber a quanta gent li ha passat el mateix que a mi. Penso que aquest treball el podria utilitzar de guia, com unes instruccions d'un moble d'Ikea, però amb coneixements del gimnàs que m'hagués agradat saber al començar a entrenar.

Em sembla un treball molt bonic que afronto amb els braços ben oberts.

A partir d'aquest punt d'inici, el que m'agradaria fer amb aquest projecte és compartir la meva experiència a través d'una revista, adoptant l'estètica del gimnàs.

M'agradaria abordar temes més tècnics del gimnàs, però també sentimentals i profunts, parlant de la seguratat, del que significa anar a entrenar i entendre aquest hàbit com una mostra de respecte cap a un mateix.

Aquesta revista es crearà sota el meu punt de vista i l'experiència personal que tinc, per això és també important recalcar que l'objectiu no és crear unes instruccions impersonals i buides, sinó que m'agrada la idea de que el lector senti que estigui parlant amb un amic o una amiga i que sigui divertit <3.

_________________________________________________________________________________

LA MATERIALITZACIÓ DEL TREBALL FINAL.

Aquesta revista neix d'un procés personal de reconstrucció i està motivat pel pas dels 49kg de l'autora plens de vulnerabilitat fins els 58kg actuals de pura disciplina i autoestima. Això no és un manual d'instruccions fredm sinó una guia de "tu a tu" pensada per aquelles persones, sobretot les noies, que s'inicien en el món del gimnàs i del fitness i no saben per on començar.

Un dels objectius ha estat desidealitzar el gimnàs i presentar-lo d'una manera més humana a través de l'humor i la complicitat, recordant que tots hem sigut nous en alguna activitat. Mitjançant consells tècnics, testimonis reals i frases motivadores, el projecte vol mostrar l'entrenament com una mostra de respecte cap a una mateixa i com un espai on l'entrenament és físic però el resultat també és mental. Perquè, de vegades, el gimnàs arriba en el pitjor moment per salvar-te la vida.

El punt de partida d'aquest projecte no va ser només la meva pròpia transformació física i mental, sinó una curiositat per qui m'envoltava. Per entendre millor l'ecosistema del gimnàs, vaig realitzar una petita acció al meu gimnàs, que va consisteir en penjar un paper amb la pregutna "Per què vens al gimnàs? Les respostes de la gent em va fer veure que el gimnàs és una col·lecció de vides creuades, per aixó es va prendre la decisió de crear una revista que anés més enllà del pur entrenament.

A la revista es combienen consells tècnics, com prioritzar la tècnica sobre el pes, amb un missatge clar: estar forta també és bonic" i l'entrenament és una forma de respecte propi. A més a més, per tal que la revista pogués arribar més profundament al lector, s'ha utilitzat una narrativa de "tu a tu" plena d'humor i complicitat amb l'intenció de crear la sensació d'estar parlant amb una amiga.

La formalització s'ha dissenyat per ser divertida i dinàmica per tal de ser coherent amb la temàtica que ha adoptat la revista. Mitjançant un llenguatge col·loquial i un ritme fresc que barreja consells tècnics amb humor i anècdotes, la revista deixa de ser un manual per convertir-se en una guia que anima i acompanya la lectora de manera propera i vital.

Aquest treball conclou amb la revista. El resultat és part de la meva experiència, ara compartida, amb tots els detalls i consells que m'hagués agradat saber quan vaig entrar dins aquest món tan bonic.