LLENGUA TGE FRAG MENT AT
___________________________________________________________________________________________
I N T R O D U C C I Ó
___________________________________________________________________________________________
A b s t r a c t
"Quiero comprender", (Barthes,R.,1982, pg.40).
Tot va partir des d’aquest principi. La recerca es construeix al voltant de la voluntat d’entendre la sinceritat del llenguatge. En aquest procés apareixen interrupcions, silencis, repeticions i fragments que alteren aquesta suposada transparència del llenguatge i obren altres formes de significació.
Aquest interès s’articula a través de la pràctica de la videoperformance, on el cos es converteix en un element central. El cos no només acompanya el llenguatge, sinó que sovint el substitueix o el desplaça, convertint-se en un espai on apareixen aquelles “paraules-gestos” que no sempre arriben a ser pronunciades o escoltades. D’aquesta manera, el projecte s’endinsa en conceptes com el llenguatge fragmentat, el silenci i la repetició, així com en la noció de llenguatge perdut, entès com tot allò que queda fora del discurs però que continua present. En aquest procés apareixen interrupcions, silencis, repeticions i fragments que alteren aquesta suposada transparència del llenguatge i obren altres formes de significació.
Finalment, la relació entre cos, llenguatge i vídeo, permet obrir una reflexió sobre com es construeix el significat i què passa quan aquest deixa de ser estable. Es transforma en una pràctica basada en la percepció.
P e r q u è
Crec que aquest projecte sorgeix de la necessitat de trobar la veritat i d’entendre els mecanismes a través dels quals aquesta es transmet. Aquesta recerca m’ha conduït a qüestionar el mateix llenguatge i els mitjans que utilitzem per comunicar-nos. La mentida ha estat sempre present en les relacions humanes; però, paradoxalment, només qui coneix la veritat és capaç de deformar-la, amagar-la o substituir-la per una altra versió dels fets.
Ens construïm a través del llenguatge, de les històries que permet formar, sobre el nostre entorn, com de nosaltres mateixos. Per això, he trobat essencial utilitzar aquest mateix mitjà, per deixar en evidència, el moment on aquest arriba a un límit.
___________________________________________________________________________________________
P R O D U C C I Ó
___________________________________________________________________________________________
Es treballa a plató amb fons blanc, ja aïlla de factors externs, i deixa focalitzar l'atenció a la performance. S'ha utilitzat una càmera Panasonic HC-X2 amb trípode, per un pla estable.
Per la instal·lació, s'ha utilitzat quatre monitors, on els vídeos es reproduïent al mateix temps, barrejant el so i creant una atmòsfera confusa. L'espectador, per escoltar clarament, s'havia d'apropar a cada monitor i intentar aïllar l'àudio de les altres vídeoperformances.
Aquest fet, ha ajudat a fragmentar més el que es deia. Deixant amb la necessitat de voler-se acostar a l'espectador.
___________________________________________________________________________________________
C O N C L U S I Ó
___________________________________________________________________________________________
És un projecte que està vinculat amb el TFG, i m'ha ajudat a poder crear fora d'aquest paràmetre, permetent-me una altra manera de veure el treball.
___________________________________________________________________________________________
OBRA
Primera prova:
R E S U L T A T O B R E S F I N A L:
Sospir:
Per ser sincera:
Frase sense fi:
A punt de:
___________________________________________________________________________________________
R e f e r e n t s
ARTÍSTICS
- Aballí, I. (s. d.). Listados [Obra]. Recuperat de https://ignasiaballi.net/Listados
- Acconci, V. (1973). Air Time [Videoperformance]. Museu d’Art Contemporani de Barcelona. https://www.macba.cat/ca/obra/r1527-air-time/
- Gender Trouble. Butler, J. (1990). Gender trouble: Feminism and the subversion of identity. Routledge. https://selforganizedseminar.wordpress.com
- Abramović, M. (2010). The Artist Is Present [Performance]. Museum of Modern Art. https://www.singulart.com
- Ader, B. J. (1971). I’m Too Sad to Tell You [Videoperformance]. Museum Boijmans Van Beuningen. https://www.boijmans.nl/en/collection/artworks/57785/film
- Benglis, L. (1973). Now [Video]. https://art.wisc.edu/2018/04/16/from-the-chair-38/
- Holt, N., & Serra, R. (1974). Boomerang [Videoperformance]. https://mubi.com/es/es/films/boomerang-1974
- Nauman, B. (1969). Walking in an Exaggerated Manner Around the Perimeter of a Square (1967–68) [Videoperformance]. https://www.moma.org/collection/works/117947
BIBLIOGRAFIA
- Arcalís, E. (s. d.). New Works [Pàgina web]. https://erolaarcalis.com/New-works
- Fragmentos de un discurso amoroso. Barthes, R. (1982). Fragmentos de un discurso amoroso. Siglo
XXI Editores.
- La invención de lo cotidiano. 1. Artes de hacer. De Certeau, M. (2000). La invención de lo cotidiano. 1. Artes de hacer. Universidad Iberoamericana.
- Vilém Flusser. Flusser, V. (2024). Artificio, artefacto, artimaña. Arte, Individuo y Sociedad, 36(2), 461-474.
- Sanders, V. A. (s. d.). Language and self: Jacques Lacan. EBSCO Research Starters. Language and Self: Jacques Lacan
- Armonía celestial. Esterházy, P. (2003). Armonía celestial (J. Xantus Szarvas, Trad.). Galaxia Guten-berg.
- The Presentation of Self in Everyday Life. Goffman, E. (1959). The Presentation of Self in Everyday Life. Anchor Books.
- Video: The Aesthetics of Narcissism. Krauss, R. (1976). Video: The Aesthetics of Narcissism. October, 1, 50–64.
