de mà en mà
El principal objectiu d’aquest projecte era generar una reconciliació pròpia amb la creació; amb la manera i metodologia en la que treballem. Canviar els paràmetres en els quals creem envoltades de judicis i pressió, per tornar a fer-ho des del joc i el plaer.
Per aquest motiu, el procés ha sigut una part molt important del projecte en intentar treballar amb una altra mirada i des d'una altra possibilitat.
Per tal d’aconseguir-ho he tractat d’evitar tota mena de pensaments recurrents, vinculats no directament amb aquest projecte, sinó en termes més generals. Pensaments respecte al valor o no del que estava fent, no només per la seva possible qualitat, sinó també en termes productius i útils. D’altres relacionats de cara al futur, dubtes, pors, etc. O si encaixa dins dels motlles en què en fa treballar la universitat, seguint uns mètodes concrets, amb un destí concret, oblidant-se així del ventall d’opcions possibles a banda de l’art de galeria acompanyat d’un discurs intel·lectualitzat.
En canvi de guiar-me a través del cervell i del que pensa que és correcte o adient en segons quines situacions, qui han portat el comandament han sigut els budells. El cos, el plaer i la il·lusió han dirigit el projecte.
PRESENTACIÓ: EL PROJECTE
“De mà en mà” és un projecte on, a través d’una subscripció, cada mes rebràs una carta física a la teva bústia. Aquesta contindrà 2 postals, segells perquè les puguis enviar i una noteta! Tot dissenyat i creat per mi amb moltíssima cura i dedicació.
És possible atovar la quotidianitat amb una postal?
Aquest projecte sorgeix bàsicament en ser una nostàlgica i una apassionada de les petites històries, l’arxiu i els records. Per això, penso que és bonic tornar a enviar-nos postals. Que dediquem una estoneta a parar, escriure, guixar i connectar amb una activitat que ens permet estar presents, fora de la productivitat, la velocitat del dia a dia i les pantalles. A més, compartim i dediquem un temps a algú estimat. (El qual s’emportarà una maquíssima sorpresa en rebre una postal). D’aquesta manera, creem una cadena i una xarxa on rebre, enviar postals i generar records físics als quals retornar en un futur!
A part, en utilitzar el format postal, es porta l’art a una altra escala i funció. S’integra en qui la posseeix, reconfigurant-la i fent-la seva. Situant l’espectador com a personatge rellevant per deixar de ser un observador aliè que simplement (ad) mira a la peça, sinó que l’involucra i el travessa.
De la postal com a element artístic m’interessa, per una banda, l’escala i la distribució de l’art en aquest format, lluny de la grandiloqüència i sense cap intent de ser pretensiós. I, per altra banda, el ritual que conforma. El procés d’escriure, o intervenir una postal, per petita i quotidiana que sembli l’acció, ens connecta amb un pla terrenal. Fent-nos estar present de cos i ment; parar, tocar i pensar. Dedicant-te un moment a tu mateix, a una activitat més sensible, alhora que també cuides i et fa presents els teus vincles. Aquest ritual com a pausa, com aterrar en l’instant present i connectar. Tocar la matèria, sentir el paper, retornar al cos, a la teva pròpia fisicalitat. Ser conscient de la teva corporalitat, del teu pes com a matèria, com a part del món. Baixar del cap a les mans.
Mitjançant el ritual que es genera ens aproximem a una dimensió física que sembla connectar-nos amb la realitat en tant que sortim del món virtual i de la voràgine continua del dia a dia. A través d’aquest retorn ens apropem al món tou, obert, modelable del que parlen autors com la Blanca Arias, la Yayo Herrero, l’Úrsula K Le Guin, la Maite Garbayo o en Josep Maria Esquirol. Plantejant una nova mirada, una realitat caracteritzada per qualitats materials suaus, tendres, obertes a la deformació… Des del discurs de la matèria tova, flexible, i porosa ens apropem al món d'una manera diferent, més sensible i obrint noves possibilitats. Deixant de banda el cap i la raó per connectar amb el cos i els sentits.
La postal, avui dia perd la seva funció comunicativa en tant d’informar el receptor de com estava la teva vida. Ara es converteix en un detall, un cuidar, pensar i estimar algú. Dedicant-li el teu temps. Un petit acte d’amor alhora que un acte de resistència. Tot allò que fugi de la lògica capitalista de la producció i la utilitat es converteix en una acció de resistència, ja sigui per la seva aparent inutilitat, pels seus temps, en aquest cas la lentitud, i per la dimensió material, física.
Les postals són edicions limitades d’obres pròpies, de les quals se’n fa només una tirada i van seriades. Cada mes canvien els dissenys i la temàtica que engloba tot el sobre.
A banda de la part conceptual del projecte, la creació d’aquest i de l’estructura física ha sigut (i és) un llarg i enrevessat procés. He fet diverses assessories envers temes legals i viabilitat, alhora que m’han ajudat en alguns àmbits que no coneixia. Un d’aquest ha sigut crear una web, la qual encara continua en procés. Aquí trobem tota la informació del projecte. És la porta al món que convertirà la idea en un projecte real que vol anar més enllà que un treball per la universitat.
A més a més, hi ha hagut tota una part de creació d’identitat, estructura de “marca”, valors, etc. Acompanyat d’un treball de disseny gràfic, proves de materials, proves d’idees tant estètiques com funcionals, etc.
QUE VULL QUE SIGUI (en la seva continuïtat)
Per mi, un espai de creació lliure. Sense judicis que em paralitzin a l’hora de crear pensant si el que faig té sentit, si val o no val o sense la pressió d’haver-se de convertir en una gran obra. Vull que sigui el meu raconet de plaer, com quan de petita agafava tot el material que tenia i començava a fer dibuixets gaudint-ho moltíssim sense pensar més enllà del que estava fent en aquell moment. No existia una expectativa, una mirada d’utilitat des del futur, sinó que estava només jo amb aquell tros de paper i quatre retoladors d’aquests ben gruixuts.
Per a la resta, m’agradaria que fos una il·lusió. Un petit objecte que t’alegri i et generi una emoció en esperar-ho i en rebre-ho. També que anés lligat d’un moment de pausa, de fer una activitat tranquil·la, agradable i física. Passar un bon moment. Encara que escullis no enviar-les o ni escriure-les. De fet, que és DMEM per a la resta, no està a les meves mans, sinó a les teves. Això s’anirà descobrint i canviant a mesura que vagi passant per les vostres mans.
