de mà en mà

Per iniciar aquest projecte parteixo de la premissa de situar el procés en el centre. Aquest ha de ser coherent amb els valors del projecte (i els meus), per tant, el procés de creació s’ha de convertir en un fer amable, tou i plaent. Lluny de la imposició, de la justificació intel·lectual o la lògica productiva. Fugint d’aquests paràmetres que m’obliguen a crear des d’allò que té valor i el que no, el que té sentit o serveix; vull crear i fer simplement per gust. Una reconciliació amb la creació.

Quan ets petit fas, no et preguntes per què o com, simplement t’hi poses i ja estàs creant sigui des del joc, des de l’instint, des de l’impuls del cos i la matèria. 

D’aquesta manera, l’important és que el procés de creació sigui plaent, sigui per gust, atovant així la meva relació amb la creació i allunyar-me dels paràmetres que em limiten. 

Així doncs, he triat la postal com a protagonista del projecte, per les qualitats físiques i conceptuals que conserva, però també per il·lusió i per una admiració sensible cap a aquest objecte com a element material que, avui dia, fuig de la lògica.

La idea principal del projecte és crear una subscripció mensual on cada mes t’arriba a la teva bústia un sobre amb diferents postals (i els segells per poder-les enviar). Aquestes seran dissenyades per mi i es realitzaran per tirades limitades, per la qual cosa aniran seriades i numerades. 

Respecte al disseny de les postals, pretenc anar creant un recull de moments que m’apropen al món tou al meu dia a dia i que aquests es converteixin en l’obra.

A més, m’agradaria crear una mena de món al voltant d’aquesta acció on es pretengui que a l'unir-te a la subscripció, a aquesta mena de club, no només vulgui dir que t’arribarà a casa el sobre, sinó com si es signés alguna mena de compromís o contracte que tingui a veure amb la idea del món tou. 

A l'utilitzar la postal com a format, es porta l’art a una altra escala i funció. S’integra en qui la posseeix, reconfigurant-la i fent-la seva. Situant l’espectador com a personatge rellevant per deixar de ser un observador aliè que simplement (ad) mira a la peça, sinó que l’involucra i el travessa.

La postal com a element artístic m’interessa, per una banda, l’escala i la distribució de l’art en aquest format, lluny de la grandiloqüència i sense cap intent de ser pretensiós. I, per altra banda, el ritual que conforma. El procés d’escriure, o intervenir, una postal, per petita i quotidiana que sembli l’acció, ens connecta amb un pla terrenal. Fent-nos estar present de cos i ment; parar, tocar i pensar. Dediques un moment a tu mateix, a una activitat més sensible, alhora que també cuides i et fa presents els teus vincles. Aquest ritual com a pausa, com aterrar en l’instant present i connectar. Tocar la matèria, sentir el paper, retornar al cos. Fer-te carnal. Ser conscient de la teva corporalitat, del teu pes com a matèria, com a part del món. Baixar del cap a les mans, als peus.

Un ritual que ens aproxima a una dimensió física, real. Des d’on podem aproximar-nos al món tou, obert, modelable del que parlen autors com la Blanca Arias, la Yayo Herrero, la Úrsula K Le Guin, la Maite Garbayo o en Josep Maria Esquirol. Plantejant una nova mirada, una realitat caracteritzada per qualitats materials suaus, tendres, obertes a la deformació… Des del discurs de la matèria tova, flexible, i porosa ens apropem al món d'una manera diferent, més sensible i obrint noves possibilitats. Deixant de banda el cap i la raó per connectar amb el cos i els sentits. 

La postal, avui dia perd la seva funció comunicativa en tant d’informar el receptor de com estava la teva vida. Ara es converteix en un detall, un cuidar, pensar i estimar algú. Dedicant-li el teu temps. Un petit acte d’amor alhora que un acte de resistència. Tot allò que fugi de la lògica capitalista de la producció i la utilitat es converteix en una acció de resistència, ja sigui per la seva aparent inutilitat, pels seus temps, en aquest cas la lentitud, i per la dimensió material dels objectes reals, cada cop més distant del dia a dia.

Convertir l’art en postal, no només democratitza l’art i el trasllada a un altre territori, sinó que alhora inicia un moviment cíclic. Jo creant-les, m’endinso en aquesta dimensió, l’acció de fer-les em permet tenir aquesta deformació i obertura de la manera de viure l’art des d’un altre racó diferent del de la competició i el sistema preestablert. Em permet viure-ho en comptes d’explicar-ho. I el més important: em ve de gust.

El receptor també experimenta aquest petit canvi en la seva quotidianitat en realitzar el ritual del qual parlàvem. Però en ser un objecte, el qual el seu principal objectiu és circular, continua amb la seva missió fins a arribar a una tercera persona. Qui rebrà la postal escrita o guixada per algú que ha dedicat part del seu temps a pensar-la, recordar-la i cuidar el seu vincle. Apareix una acció circular, que a través d’una petita impressió aconseguim apropar i travessar diferents cossos. 

Jo com a artista genero una obra, però de dues cares, la segona serà creada per qui rep la postal, creant un diàleg i una part de la peça; així doncs no només soc jo la que parla. De la mateixa manera que l’Atlas Mnemosyne de Aby Warburg, que inspira l'exposició de Atlas ¿Cómo llevar el mundo a cuestas?, aquesta posada en escena, també reorganitza el món i la seva manera de ser-hi en ell.

Com l’artista Joy Kinna, també m’interessa la idea d’utilitzar aquesta pràctica com a mètode per democratitzar l’art i fer-lo més accessible a tota mena de públic; baixar-lo al carrer. Ella, a part de la seva obra, va crear el que anomena Pocket Art, on distribueix reproduccions d’obres seves en petit format i de manera mensual.

Així doncs, la matèria se situa com a centre del projecte sense que el discurs/concepte li passin per sobre. Treballant des del camp de la sensibilitat material, on el que és dominant esdevé que passa amb aquesta matèria, com es mou i que fa o pretén fer. Abandonant la seva teorització, la qual es manté alta, distant i, per tant, llunyana del cos. 

La matèria ens retorna al món físic, ens fa aterrar i ens recorda la nostra carnalitat. Retirant-nos del cap, la desconnexió i de lògiques individuals i productives. Retornar a la senzillesa que es troba a la quotidianitat física i real del que hi ha en mirar per la finestra, per crear des de l’honestedat. Com quan l’acte de crear era imaginar, jugar o simplement fer, sense pressió, expectatives o velocitats imposades. Quan l’important era gaudir, aprendre, compartir. Així doncs, poso l’atenció en la dimensió material de les coses. No vull que el focus central del projecte sigui teoritzar o dictar sobre el concepte, el que m’interessa és el fer.

Producció:

• Recull i transformació d’accions quotidianes toves en la imatge de les postals.

• Digitalitzar-los i fer muntatges si cal.

• Fer proves d’impressió per veure papers i qualitats

• gestionar la logística de les subscripcions per veure si és viable portar-ho a la vida real

Com al projecte el focus es troba en la matèria i la seva posada en acció, pot ser que haguem de realitzar modificacions i variacions en el projecte en si i adaptar-nos a les noves situacions. Dependrà de com es desenvolupi, les possibilitats que tinguem i fins on puguem arribar.