Cartografies de soroll

Submitted by print-t1-25-26 on Thu, 03/26/2026 - 18:47

Bruno Parrot

# Espina Dorsal — Arqueologies del Soroll

## Argument central (una frase)
> L'empremta electromagnetica del cos digital es l'estrat arqueologic del present: fer-la visible transforma l'experienciador en emissor i receptor del seu propi rastre, un mirall que exposa sense imposar.

## El projecte en 3 linies
Installacio audiovisual que fa visible/audible el soroll electromagnetic de les infraestructures digitals com a material expressiu, posicionant el visitant com a emissor involuntari dins d'un camp de frequencies.

## Conceptes nucli
- Soroll com a "Costat B" de la infraestructura digital
- Visitant-com-emissor (no receptor passiu)
- Exposar sense imposar ([[Exposar_sense_Imposar]])
- Espai hertzia com a material arquitectonic ([[Hertzian_Space]])

## Genealogia del feedback loop
Variations V (1965) → Sky Ear (2004) → Arqueologies del Soroll (2026)
Internalitzacio progressiva del visitant-com-emissor

## Connexions teoriques
- [[Arqueologia_dels_Media]] — Kirchegaard, Parikka
- [[Estetica_de_Dades]] — Ikeda, Nicolai
- [[Hertzian_Space]] — Haque, Ascott

### Per capitol
- Ch.1 → El soroll que portem
- Ch.2 → Excavar l'invisible
- Ch.3 → Genealogia del senyal
- Ch.4 → De la bobina al sistema
- Ch.5 → L'experienciador com a emissor
- Ch.6 → Exposar sense imposar

# La Teranyina — Patrons profunds que connecten tot el projecte

> "The spiderweb on scattered light that holds everything together"

Sis fils travessen tots els referents, tota la teoria, tota la practica. No son capitols — son corrents subterranies que emergeixen i es submergeixen al llarg de la tesi. Cada capitol toca diversos fils; cada fil travessa diversos capitols.

---

## Fil 1: Inversio Arqueologica
**El residu es converteix en contingut**

El gest compartit de tots els artistes: excavar sota la funcio prevista d'un sistema per destapar el residu que produeix com a subproducte, i elevar-lo a contingut primari.

"El soroll no es el que obscureix el senyal — el soroll ES el senyal d'una altra cosa." (eco de DeMarinis)

-------------------------------------------

## Fil 2: Redistribucio del Sensible
**Fer perceptible l'imperceptible**

Ranciere: la *distribucio del sensible* determina que es visible/audible i que roman invisible/inaudible. Redistribuir-ho — fer perceptible el que era imperceptible — es un acte inherentment politic SENSE ser didactic.

La installacio realitza literalment una redistribucio: les emissions EM — el paradigmatic "insensible" — es fan perceptibles. Aixo es POLITIC (en el sentit de Ranciere) sense ser DIDACTIC.

| Artista | Que redistribueix |
|---------|-------------------|
| Cage | El soroll ambient com a musica |
| Kubisch | El camp EM urba com a paisatge sonor |
| Lucier | La resonancia de l'espai com a composicio |
| Haque | Les emissions dels mobils com a llum |
| **Bruno | **L'empremta EM del cos com a materia audiovisual** |

"Fer visible l'invisible no es un acte de denuncia — es un acte de redistribucio del sensible." (Ranciere aplicat)

----------------------------------------

## Fil 3: Sentir ES Coneixer
**La percepcio com a produccio de coneixement**

Borgdorff: la recerca artistica produeix "pensament inacabat" — no coneixement formal sino "thinking in, through, and with art." Kubisch ho practica: cada passejada electrica ES recerca, produint coneixement encarnat que no pot ser escrit — ha de ser caminat.

A la installacio: el visitant que percep la seva propia empremta EM no esta observant art — esta REALITZANT recerca sobre la seva presencia electromagnetica a traves de l'acte de sentir-la.

| Pensador | Com es manifesta |
|----------|-----------------|
| Borgdorff | "Thinking in, through, and with art" |
| Kubisch | Cada passejada = recerca social i artistica |
| Bolte Taylor | Percepcio sense filtre analitic (hemisferi dret) |
| Lucier | "Careful listening is more important than making sounds happen" |
| **Bruno** | **El mirall EM com a eina de recerca del visitant** |

: "L'acte de percebre a traves de l'art es en si mateix produccio de coneixement."

----------------------

## Fil 4: El Cos com a Transmissor Involuntari
**Internalitzacio progressiva del cos-emissor**

Linea temporal de la idea:

```
1965 Cage/Tudor — Variations V
El cos dels performers activa sensors (fotocel·lules, micros de contacte)
→ El cos com a DETONANT extern

1965 Lucier — Music for Solo Performer
Ones alfa cerebrals amplificades mouen percussio
→ El cos com a EMISSOR INVOLUNTARI (ones cerebrals)

1978 Steina — Violin Power
El cos connectat directament al sintetitzador de video
→ El cos com a INSTRUMENT directe

2003 Kubisch — Electrical Walks
El cos del caminant navega camps EM preexistents
→ El cos com a RECEPTOR actiu

2004 Haque — Sky Ear
El mobil del visitant altera el nuvol de LEDs
→ El cos com a EMISSOR CONSCIENT (truca per veure l'efecte)

2026 Bruno — Arqueologies del Soroll
Les emissions involuntaries dels dispositius del visitant
generen la materia visual i sonora en temps real
→ El cos com a EMISSOR INVOLUNTARI + RECEPTOR SIMULTANEAMENT
(el mirall electromagnetic)
```

**Culminacio**: Totes les posicions anteriors es fusionen. El visitant es INVOLUNTARI (com Lucier), FISIC (com Steina), navega un camp preexistent (com Kubisch), pero a diferencia de tots ells, es SIMULTANEAMENT font i receptor del senyal.

"El visitant no entra a la installacio — la installacio surt del visitant."

-------------------------------------

## Fil 5: La Tercera Cosa / El Mirall
**Reflexio sense interpretacio**

Ranciere: l'obra d'art es una "tercera cosa" entre artista i espectador que no pertany a ningu. Ningu posseeix el seu significat.

El mirall electromagnetic ES la tercera cosa perfecta:
- No es el missatge de l'artista (son les dades EM crues del visitant)
- No es la interpretacio del visitant (son ones fisiques reals)
- Es un objecte autonom que reflecteix sense jutjar

Aixo connecta amb Bolte Taylor: l'hemisferi dret percep sense categoritzar, sense el filtre del llenguatge analitic. El mirall ofereix exactament aquest tipus d'experiencia — dades pures, sense etiquetes, sense narrativa imposada.

"El mirall no interpreta — exposa. No imposa — reflecteix."

------------------------------

## Fil 6: Pensament Inacabat
**L'obra mai conclou**

Borgdorff: la recerca artistica genera "pensament inacabat" — no respostes, sino preguntes que proliferen. La installacio mai produeix un output fix — continuament "pensa" a traves del senyal del visitant. Cada experiencia es irrepetible.

Menkman: "Flow cannot be understood without interruption." La installacio es un flux constant d'interrupcions — cada cos nou, cada dispositiu nou, cada emissio nova interromp i reconfigura.

Lucier: "I Am Sitting in a Room" no te final natural — el proces podria continuar indefinidament. La installacio tampoc.

"La installacio no te tesi — te preguntes que es regeneren amb cada visitant."

------------------------------------------------------------------------

## La Convergencia: On tots els fils es troben. LA TERANYINA A CONTRALLUM

Tots sis fils convergeixen en un unic punt: **el moment en que l'experienciador es reconeix en el mirall electromagnetic.**

En aquell instant:
1. El residu (emissions EM) s'ha convertit en contingut → **Fil 1**
2. L'imperceptible s'ha fet perceptible → **Fil 2**
3. L'acte de percebre genera coneixement → **Fil 3**
4. El cos es descobreix com a transmissor involuntari → **Fil 4**
5. El mirall reflecteix sense jutjar → **Fil 5**
6. L'experiencia mai es repetira exactament igual → **Fil 6**

Aquesta es la teranyina: sis fils de llum dispersa que convergeixen en un sol punt de reconeixement.

------------------------ FINAL -------------------------------------------------------------------------------------
# Empremta Involuntària

## Edició tèrmica del soroll electromagnètic

Adaptació de *Arqueologies del Soroll* al marc d'Art Tecnologia i Impressió
Bruno Parrot Armisén - PRINT_T1_25/26

## Introducció: Idea, Context i Objectius

*Empremta Involuntària* parteix d'una pregunta senzilla: què passa quan una presència invisible no es manifesta en pantalla o en so, sinó que queda inscrita directament com a forma d'ona sobre una tira de paper tèrmic —anònima, singular i acumulativa?

El punt de partida és el cos connectat. Quan entrem en un espai portant telèfon, rellotge intel·ligent o auriculars sense fil, aquests dispositius emeten senyals electromagnètics en segon pla, normalment sense que en siguem conscients. El projecte *Arqueologies del Soroll*, del qual aquesta proposta és una adaptació, treballa precisament amb aquesta capa: capta les variacions del camp electromagnètic proper mitjançant un sensor VLF (Priezor), les processa en temps real amb TouchDesigner i les retorna com a imatge i so generatiu. Per a l'assignatura Art Tecnologia i Impressió, el projecte se centra en una de les sortides concretes d'aquest sistema: la impressora tèrmica com a dispositiu d'edició.

La tira tèrmica no documenta la instal·lació des de fora. Forma part del mateix sistema que escolta, tradueix i retorna el senyal. Cada tiquet és una variació: una publicació mínima, anònima i situada, que recull l'estat del bucle en un moment concret. El sistema no imprimeix qui ha estat a l'espai; imprimeix que una presència ha modificat el sistema.

Els objectius de l'adaptació a Print T1 són tres. Primer, situar la impressora tèrmica com a peça conceptual pròpia i no com a afegit documental. Segon, explorar el tiquet com a format editorial: seriable, barat, vulnerable al temps i carregat de connotacions de registre i consum ordinari. Tercer, produir un sistema d'impressió que pugui generar traces acumulatives anònimes a partir de dades del senyal electromagnètic captat.

El context teòric dialoga amb la reproductibilitat tècnica de Walter Benjamin i amb la noció, present al programa de l'assignatura, de l'original multiplicat. Aquí la còpia no és la rèplica d'una obra anterior: és el resultat directe d'un sistema que es posa en marxa cada vegada que una presència el modifica. Hi ha també una relació amb Joan Fontcuberta i la cultura de la imatge postfotogràfica, no tant per la fotografia com per la circulació massiva de proves, captures i restes visuals. En el meu cas, la prova no és una imatge òptica, sinó la transducció d'un camp invisible.

## Metodologia de Treball

La metodologia combina recerca teòrica, proves de captació i disseny d'un sistema d'impressió, estructurats en tres moviments: captació, traducció i retorn.

**Captació.** Un sensor VLF (Priezor) capta variacions del camp electromagnètic proper. El rang de treball és aproximadament de 10 Hz a 30 kHz, amb una resposta relativament plana. A diferència dels detectors comercials d'EMF, el Priezor preserva la textura temporal del senyal: no detecta dades en sentit informàtic, sinó variacions, presències i ritmes del medi. Això manté el projecte fora de qualsevol lectura de vigilància o identificació. La captació es planteja com una estació íntima d'escolta: no un sensor omnipresent, sinó un punt d'aproximació on l'experienciador s'acosta a la seva pròpia emissió.

**Traducció.** El senyal entra a TouchDesigner a través de la Focusrite. La primera operació és una anàlisi FFT que distribueix l'energia del senyal en bandes, les quals modulen paràmetres audiovisuals (intensitat, densitat, velocitat, textura) i, com a extensió del sistema, paràmetres d'impressió. El sistema no produeix una visualització informativa; genera una transducció: el camp canvia de suport però conserva la seva condició de fenomen inestable.

**Retorn i impressió.** La sortida d'impressió genera tires tèrmiques anònimes com a rastre acumulatiu. S'ha dissenyat una arquitectura que transmet directament la forma d'ona del senyal electromagnètic a una impressora tèrmica de 58 mm amb connexió BLE. El camp es converteix en gràfic de punts: l'amplitud del senyal es mapa a l'amplada del paper i el temps avança mentre el paper s'alimenta. El resultat és una tira contínua on la morfologia del camp queda inscrita físicament —sense text, sense etiquetes, sense mediació simbòlica. La connexió s'ha validat i la primera impressió física s'ha confirmat: el sistema tramet el flux de dades en temps real via GATT i la impressora retorna la tira correctament. El calibratge —escala d'amplitud, resolució vertical, velocitat d'avanç del paper— s'ha ajustat a partir de les primeres traces reals.

**Criteri ètic transversal.** Totes les capes del sistema estan sotmeses al principi d'exposar sense imposar. Els tiquets no contenen dades personals, noms de dispositiu, adreces ni cap identificador que permeti relacionar una emissió amb una persona concreta. El sistema capta una variació física anònima i la retorna com a so, imatge i rastre efímer. La distinció entre captació i vigilància és estructural, no de grau.

## Formalització

La formalització final es planteja com una edició de traces tèrmiques: una sèrie de tires produïdes pel sistema al llarg d'una sessió o exposició.

La tira no porta text: reprodueix directament la forma d'ona del camp electromagnètic captat. L'amplitud es mapa a l'amplada del paper tèrmic de 58 mm; el temps avança amb l'avanç del paper. El resultat s'assembla a un registre sismogràfic o a una tira d'ECG —una inscripció física d'un fenomen invisible, sense mediació simbòlica. L'estètica és deliberadament instrumental: no el rebut de consum sinó l'oscil·lograma, el registre de camp, la mesura directa d'una pertorbació. L'anonimat no es declara en cap peu de pàgina: és estructural. La forma d'ona no diu res de qui ha generat el senyal; diu com el camp ha vibrat. El paper tèrmic s'esborra, es taca i envelleix. La memòria que promet ja conté la seva desaparició.

En sala, les tires poden acumular-se com a sediment, quedar penjades, formar una pila o lliurar-se al visitant. El punt central és que la impressió no explica la instal·lació; n'és una resta produïda. El valor de les tires no rau a dir "qui ha estat aquí" ni "què ha passat", sinó a fer visible que alguna cosa ha passat: que una presència ha modificat el camp i que el camp ha quedat inscrit com a objecte.

La impressora tèrmica produeix originals múltiples. Cada tira és única pel moment en què neix, però forma part d'una família repetible. Encaixa, per tant, amb la noció de l'original multiplicat que el programa de l'assignatura situa al centre: no és la rèplica d'una obra, sinó la sortida directa d'un procés viu.

## Conclusions

*Empremta Involuntària* converteix la impressió en una forma de registre expandit. La tira tèrmica no representa el senyal electromagnètic de manera científica: el transforma en una empremta llegible, situada i temporal. L'objecte imprès funciona com a residu d'una trobada entre cos, dispositiu i sistema.

L'adaptació a Art Tecnologia i Impressió ha fet visible que la impressora no és un afegit documental de la instal·lació, sinó una peça conceptualment forta en si mateixa. Porta el treball cap al terreny de l'edició: sèrie, còpia, arxiu, circulació i desaparició material.

El treball m'ha ajudat a entendre millor la relació entre el sistema generatiu i l'objecte imprès: no com a relació de causa i efecte (el sistema produeix un resultat), sinó com a relació de transducció (el senyal canvia de naturalesa i de suport, però manté la seva condició d'inestabilitat). La fragilitat material del paper tèrmic no és un defecte del format; és la seva coherència conceptual. Una presència efímera queda fixada en un rastre que també desapareix.

Les línies obertes de treball se centren ara en la capa editorial i performativa: decidir si les tires es lliuren al visitant durant la sessió o s'acumulen progressivament com a part de la instal·lació, i produir una petita edició final que funcioni alhora com a objecte imprès autònom i com a rastre d'un sistema viu.

## Referents i Bibliografia

Benjamin, W. *L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica*.

Fontcuberta, J. *La furia de las imágenes. Notas sobre la postfotografía*. Galaxia Gutenberg, 2016.

Kubisch, C. *Electrical Walks*, 2003-present.

Lucier, A. *I Am Sitting in a Room*, 1969.

DeMarinis, P. *The Edison Effect*, 1989-1996.

Menkman, R. *The Glitch Moment(um)*. Institute of Network Cultures, 2011.

Cage, J. *Silencio*. Ardora, 2002.

Imatges: